Sílvia Planella: "Si no ens impliquem totes en la lluita per la igualtat, no ho aconseguirem"

La bretxa de gènere a les professions STEAM – aquelles que corresponen als camps de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques – encara és un assumpte pendent. Gran part de les desigualtats al sector tenen el seu origen en les edats més primerenques, quan els estereotips de gènere fan que moltes nenes ni tan sols es plantegin poder-se dedicar a ser científiques o matemàtiques.

Són precisament aquests estereotips els que vol trencar l’associació ENGINY-era a través de formacions, tallers i cursos per a infants i adolescents, i fent incidència també en famílies, educadores i empreses.

Enginy-ERA és la nostra entitat protagonista d’aquesta setmana i, per això, hem parlat amb la seva fundadora i directora, Sílvia Planella.

Què és ENGINY-era?

ENGINY-era és una entitat sense ànim de lucre, social, on ens dediquem als objectius de divulgar i promoure les disciplines STEAM – que, en anglès, són les inicials de ciència, tecnologia, enginyeria, art, arquitectura i matemàtiques – entre infants i adolescents. A més, un altre dels nostres objectius és inculcar tot aquest coneixement per trencar amb els estereotips de gènere.

Des d'ENGINY-era no només trenquem amb els estereotips de gènere, sinó que també treballem per acabar amb altres discriminacions, com ara les socioeconòmiques, que són les principals limitacions a les quals s'enfronten els nens i nenes. És per això que totes les activitats que fem arribin són gratuïtes, així garantim que tothom, sigui quin sigui el seu origen, condició, identificació, etc. hi té accés en igualtat.

Parla’ns del nom de l’entitat. És curiós amb el guió i la majúscula.

El nom és un joc de paraules. Quan tu llegeixes, llegeixes la paraula ‘enginyera’, perquè teníem molt clar que volíem donar protagonisme a la dona, i el nom enginyera, en femení, ens permetia donar aquest protagonisme com a reclam, i preguntar-nos on són les enginyeres.

Però alhora, com he dit, no només treballem per fomentar el talent femení, sinó que fomentar el talent en general. Per això, amb el joc de paraules també volem reflectir que volem una nova era, plena d'enginy, sense discriminacions ni estereotips. Aquest enginy no hem de permetre que tingui limitacions, per tant, explotem-lo d'una manera igualitària!!!

Com sorgeix l’entitat?

Doncs tot ve de les meves vivències personals. Jo de formació soc enginyera mecànica i arquitecta tècnica. La meva família em va acompanyar molt per poder estudiar això perquè sempre he sigut una persona molt creativa, de fet, de petita volia ser inventora. Vaig anar feliç a la universitat i allà em vaig trobar amb molta gent que em qüestionava per què estava allà. Vaig anar tirant endavant, vaig acabar, però llavors, a la vida laboral, em vaig tornar a trobar moltes conductes discriminatòries. Tires endavant, si tens clar l'objectiu, però clar, costa.

I després, el fet de ser mare també és una limitació. I quan vaig passar aquesta etapa vaig dir "prou, ara soc mare". Això em va inspirar a fer alguna cosa perquè els meus dos fills i la meva filla ho tinguin més senzill. Vaig pensar primer amb la meva filla, que ella pugui ser més lliure. Però també vaig pensar amb els meus fills. Em vaig plantejar si els estava educant bé, perquè el dia de demà potser seran pares, potser seran educadors, potser seran companys, potser tindran una cap o seran caps. I per això se'm va ocórrer començar aquest projecte, tan arriscat però alhora molt emocionant. I així va començar la història.

A quin públic van dirigides les vostres activitats?

Principalment als infants i als adolescents. Nosaltres volem tenir impacte a les activitats que fem i intentem sempre que siguin activitats amb continuïtat. A més, dintre d'aquest àmbit educatiu ens vam adonar que, si només abastàvem els infants, ens quedàvem curts, perquè aquests infants tenen persones educadores i tenen família. Llavors, fem també tot el que és l'àmbit formatiu per a docents, quant a gènere, quant a coeducació, quant a igualtat, per ensenyar recorreguts formatius, etc.

I llavors també ens estem iniciant en la part empresarial, perquè les empreses també s'eduquin per potenciar el talent femení.

Quins són els vostres principals projectes, ara per ara?

Un dels més recents que, de fet, vam començar la setmana passada és la Ludoteca STEAM. Una ludoteca, al final, és una biblioteca amb jocs i el que fem és que aquests jocs siguin de ciències, de tecnologia, d'enginyeria, etc. I tot plegat, només amb una norma, que s’ho han de passar bé.

Un altre dels nostres projectes és el Vesteix-Tech, que es dirigeix de secundària, i és una unió entre art i tecnologia. A més, és trencar doble estereotip, perquè unim el món de la moda, que està estereotipat, feminitzat, i el món de la tecnologia, que està masculinitzat. Anem als instituts i ensenyem a cosir amb màquina, ensenyem tot el procés creatiu, des de crear el patró... Clar, aquí fem moltes matemàtiques, per exemple, tallar la roba, pensar el disseny, etc.

Una altra de les claus d’ENGINY-era és que sou una entitat professionalitzada que, en la plantilla, també mira per la igualtat.

Sí, de fet, va ser una prioritat des del principi. Per què, saps què passa? Moltes de les entitats, per no dir-te totes, que treballen per la igualtat, per qui estan formades? Per dones.

Llavors, aquestes dones que participen voluntàriament es treuen temps seu, de la seva família, de la seva formació, de la seva feina i, per tant, de guanyar diners. Llavors, això és com tirar-se pedres sobre el propi taulat. És per això que vam decidir que l'entitat treballessin tant homes com dones, sempre garantint que les dones puguin treballar, però per igual. És que si no, si no ens impliquem tots i totes en la lluita per la igualtat, no ho aconseguirem.

Tot i així, el voluntariat també és una part fonamental d’ENGINY-era. Què us aporten les voluntàries?

A més d'ajudar-nos a dur a terme les activitats, per nosaltres els voluntaris i voluntàries són molt importants perquè ens serveixen com a models. Sempre recordo una anècdota que ens va passar amb dos estudiants universitaris que feien voluntariat. Vam fer una presentació i hi havia un noi i una noia. Ella era la nena 'deu' i explicava que sempre treia molt bones notes i que tots els seus professors la volien convèncer que estudiés allò que ells li ensenyaven. I el seu company, en canvi, va explicar que ell sempre estava expulsat de classe i que li deien que no seria mai ningú. I ara explicava molt orgullós que havia arribat a la universitat i que estava estudiant química.

Llavors, clar, era molt bonic, perquè de cop veies els qui s'identificaven amb el més gamberro i qui s'identificava amb la noia estudiosa. Aquesta representació és molt important, motiva molt als infants i als adolescents i hi connecten molt amb aquestes històries.