La tecnologia avança cada cop més ràpid. En els darrers anys, per exemple, hem passat de compartir fotografies a Instagram a poder treballar en remot des de qualsevol part del món mitjançant una simple videotrucada. Més recentment, hem viscut l'aparició de la intel·ligència artificial i les qüestions ètiques i reguladores que han sorgit.

Però, com s'han adaptat les entitats a tots aquests canvis? Aprofitant el vintè aniversari de Xarxanet, hem volgut fer una retrospectiva del portal informàtic, gestionat des dels seus inicis per la cooperativa tecnològica Colectic, per veure com s'han reflectit els avenços tecnològics a les notícies, entrevistes, reportatges i recursos de Xarxanet.

Per saber més sobre l'evolució del portal informàtic, hem parlat amb Xavi Aranda, antic redactor de Xarxanet, que va gestionar el portal durant més d'una dècada.

Durant quins anys vas gestionar el portal informàtic i quines eren les principals temàtiques del portal?

Vaig ser redactor de Xarxanet des de finals de l'any 2011 fins a la pandèmia, és a dir, l'any 2020, i, si hagués de destacar quelcom en l'àmbit temàtic, més que un tema en concret destacaria l'evolució de la tecnologia. A principis de la dècada del 2010, va haver-hi el gran 'boom' de les aplicacions i, després, es van popularitzar molt els blogs i la tendència era que cada entitat tingués el seu propi blog.

També vaig tocar molt el tema de la Llei de Transparència que havien de complir totes les entitats i que s'havia de reflectir en les seves pàgines web i, per descomptat, quan es van començar a utilitzar les xarxes socials, calia parlar-ne. Sobretot al principi de la dècada del 2010 era un tema molt popular perquè era molt recent.

Durant els teus anys al portal, com va ser el procés de digitalització de les entitats?

Les entitats es van anar adaptant molt lentament als canvis tecnològics, bàsicament perquè, en general, hi ha poca gent jove que s'impliqui en els moviments socials. Les persones d'entre trenta i cinquanta anys, per dir una franja d'edat, sovint estan ocupades amb la feina, la criança de la canalla i no poden implicar-se massa.

Al cap i a la fi, qui mou les entitats són les persones grans i el tema de la digitalització els hi costa més, tot i que sempre m'he trobat que posen tota la seva voluntat. Al final, la tecnologia avança tan ràpid que, sovint, la societat no s'hi pot adaptar tan ràpidament.

Aquesta transició anava també acompanyada d’iniciatives per fomentar la digitalització de les entitats?

Sí, totalment! De fet, nosaltres des de Colectic vam participar en diverses edicions de l’Escola de Voluntariat d’Estiu per fer formacions tecnològiques adreçades a entitats i relacionades amb els temes que comentàvem: blogs, infografies, xarxes socials...

Quines eren les principals entitats o actors que treballaven en pro de la tecnologia social durant la dècada en la qual vas gestionar el portal informàtic?

Doncs si n'hagués de destacar unes quantes entitats, destacaria Xnet, que és una xarxa d'activistes que treballen pels drets digitals, i que tocaven molt el tema de la privacitat i els drets lliures. També s'hauria de parlar de Wikimedia, l'entitat que edita la Viquipèdia i que porta gairebé dues dècades treballant el coneixement lliure, i, en aquesta mateixa línia, també era molt protagonista Softcatalà, que és un autèntic referent pel que fa a la utilització de programari lliure en català.

Quines oportunitats i quines pors suposava la tecnologia per a les entitats?

Pel que fa a oportunitats, la digitalització va fer que, per exemple, a nivell informatiu i de comunicació, les entitats poguessin informar molt més de les seves activitats i, a nivell de gestió i organització, van sorgir moltes eines i aplicacions que podien utilitzar en el seu dia a dia, per exemple, en la gestió econòmica.

I respecte a les pors les lligo més amb el tema del desenvolupament tecnològic, sobretot amb el fet de no saber estar al dia o no saber usar les eines. A més, també hi havia bastant neguit pel que fa a aspectes de privacitat, per exemples, es plantejava molt la qüestió d'on va tota la informació que posen a xarxes socials.

Pel que fa als recursos del portal informàtic, quines eren les eines que més treballaves?

Alguns dels recursos que eren més populars eren tots aquells relacionats amb les noves plataformes socials, com ara Facebook o Instagram. També es treballava molt el tema de com triar i escriure els hashtags, com posicionar els continguts, el posicionament SEO o eines per crear blogs, com ara Wordpress.

Al llarg dels anys que vas gestionar el portal, vas notar un creixement en l’interès i l’ús del programari lliure?

Sí, però trobo que molta gent utilitza el programari lliure perquè és gratuït i encara falta pedagogia per fer veure no és només la seva gratuïtat, sinó que la potència del programari és que la informació del codi es pot compartir per poder-lo estudiar, millorar i adaptar a les nostres necessitats.

Hi ha moltes entitats que utilitzen programari lliure i que en treuen molt partit, però sovint són entitats directament relacionades amb la tecnologia, com ara Colectic, però encara queda que la resta d'entitats ho puguin aprofitar.

Què va suposar per a tu Xarxanet en els àmbits personal i professional?

Per mi formar part del projecte va ser molt gratificant i, de fet, em va ajudar a descobrir la meva vocació per la comunicació. Jo vaig estudiar una Formació Professional d'Informàtica i estava treballant a Colectic en temes de suport de la Xarxa Òmnia, però no acabava d'estar content en aquesta part tan tècnica.

Llavors, una companya em va oferir fer un canvi i passar a participar en el projecte de Xarxanet. Ho vaig provar i em vaig encantar i, arran de Xarxanet, l'any 2013, vaig començar a estudiar el grau de Comunicació, per tant, Xarxanet va ser la meva primera oportunitat professional en el camp de la comunicació.