“Un voluntariat internacional és un element de canvi que va més enllà d’un desig individual i que no s'associa a la idea de fer un viatge al Sud global”, sentencia la tècnica del grup de voluntariat internacional de Lafede.cat, Laura Rubio.

Així, en aquesta definició del voluntariat internacional, es destaquen dues de les premisses fonamentals: que aquest sigui responsable i transformador. Com ressalta Rubio, "qui fa voluntariat ha de tenir clar a què s’enfronta i amb qui treballarà; necessita d'un marc teòric i pràctic abans de començar el procés perquè aquest sigui de profit".

Cal fugir de la unidireccionalitat de l'experiència, és a dir, pensar que el voluntariat només ajudarà a una de les parts implicades. El voluntariat ha de partir de l'altruisme i la voluntat d'un canvi social, escapant de relacionar aquesta activitat amb fer turisme.

Per promoure aquest valor, Lafede.cat, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJB) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) han participat en l’elaboració del decàleg ’10 Reflexions per a un voluntariat internacional responsable i transformador’ que resumim a continuació:

1. Preparació – Estada – Retorn

És essencial entendre el procés del voluntariat internacional en aquestes tres etapes: preparació, estada i retorn. Un treball previ amb la persona voluntària farà que es reflexioni des d’un punt de pensament crític del perquè, els privilegis i els motius personals del voluntariat.

En segon lloc, l’estada és el punt cèntric on es poden desenvolupar les tasques acordades. I, per últim, proporcionar les opinions i sensacions respecte a l’estada serà rellevant tant per la persona que hi torna com per a l’entitat involucrada.

2. Formació especialitzada

Seguint la idea de la primera parada en el moment de voler fer un voluntariat, la formació és cabdal per a una estada profitosa. El procés formatiu, com insten les entitats, hauria de ser: “amb perspectiva ecologista, decolonial i de gènere, i en comunicació transformadora i de no-violència, que inclogui també una aproximació a la realitat sociocultural i política del país on es desenvoluparà l’estada”, descriu el decàleg.

3. Demanda local

Perquè l’estada sigui de profit i sostenible a llarg termini, el voluntariat ha de respondre a una demanda local que percebin les entitats al terreny. Així, el projecte també aconseguirà una sostenibilitat al llarg del temps.

4. Evita l’assistencialisme i estableix relacions horitzontals

Les activitats del voluntariat no es poden oblidar de les associacions involucrades; ha de ser un projecte comú. Fomentar les relacions horitzontals i treballar conjuntament -tant en el disseny com l’execució de les tasques- és fonamental per a gaudir d’una estada col·laborativa, fugint de la unidireccionalitat.

5. Intercanvi d’experiències

Cal evitar l’assistencialisme i fugir de la idea de ’salvador blanc’. El voluntariat internacional s’ha d’entendre com un procés mutu, on hi hagi un intercanvi d’experiències entre les persones del voluntariat i la població local.

6. Causes estructurals de les desigualtats

Seguint la idea de respectar el marc i context del lloc del voluntariat, s’han de tenir presents les causes estructurals de les desigualtats així com les relacions de poder nord-sud.

Les entitats que han preparat el decàleg recorden la importància d’entendre les lògiques del terreny i evitar caure en potenciar dinàmiques que fomentin l’exclusió, l’empobriment o la dependència. Demanen tenir que present que “l’objectiu de les activitats de voluntariat no és solucionar els problemes globals, sinó apropar-se a conèixer les conseqüències directes d’aquests”.

7. Empoderament de la població beneficiària

El voluntariat internacional contribueix a l’empoderament de la població beneficiària gràcies a la dotació de recursos i eines de participació, resiliència i sobirania. D’aquesta manera, tot i que el voluntariat marxi de la zona, el projecte iniciat pot seguir camí amb la població local.

8. Impacte ambiental

L’entitat ha de prendre consciència de l’impacte ambiental que pot provocar el voluntariat internacional, i preparar així un pla per reduir al mínim aquestes activitats. Una sèrie de recomanacions serien: prioritzar les estades llargues davant les curtes, reduir l’impacte durant el voluntariat compensar-ho a la tornada, o fomentar l’activisme de proximitat.

9. Coherència, ètica i transparència

La transparència i l’ètica són primordials en qualsevol àmbit de la vida, però en les entitats socials agafa un pes més important encara, si s’escau. És responsabilitat de cada associació fer públiques les xifres vers el nombre de participants, els països, els ingressos i despeses, etc. així com els resultats de la participació del voluntariat.

El model que promouen les entitats ha de ser coherent amb les seves pràctiques internes, és a dir, cada associació ha d’incentivar els mateixos valors aquí que durant el voluntariat. Per exemple, amb les relacions horitzontals dins l’equip, amb una mirada interseccional, utilitzant el llenguatge inclusiu, etc.

10. Comunicació transformadora i responsable

Per aconseguir una comunicació òptima per al voluntariat internacional, les entitats han de garantir el dret d’imatge i el seu dret a no ser enregistrades. A més, han de tenir una política explícita en relació amb els menors i persones de vulnerabilitat extrema.