L’Estat espanyol ha aclucat els ulls, com a mínim, davant dels milers de casos de nadons robats que es van produir des de la dictadura franquista fins a ben entrada la democràcia i no ha donat les respostes adients a les persones que han patit aquestes situacions.

Així ho fa palès Amnistia Internacional (AI) a l’informe ‘Temps de veritat i justícia. Vulneracions de drets humans en els casos de nadons robats’, en què l’organització urgeix el Govern espanyol a aprovar una llei sobre bebès robats que posi llum a la foscor que encara avui envolta aquestes situacions i ofereixi el suport que fins ara s’ha negat a les víctimes.

L’entitat pro drets humans denuncia que cap govern espanyol s’ha involucrat activament pel que fa a l’esclariment d’aquests fets; ans al contrari, en moltes ocasions ha obstaculitzat les investigacions d’uns delictes molt greus que, al llarg d’un període de més de 50 anys, haurien acabat amb la desaparició forçada, la sostracció i substitució d'identitats de milers de persones quan acabaven de néixer. AI exposa, per exemple, que hi va haver nadons que van arribar a ser lliurats a famílies de Mèxic o Xile, registrats com a fills i filles biològics.

Desaparicions forçades

Segons l’organització estem parlant de desaparicions forçades, un tipus de delicte que suposa la violació de múltiples drets humans i pot constituir crims contra la humanitat. En aquest sentit, AI ha trobat indicis de conculcacions de drets com de la protecció de la vida familiar, el dret a la identitat, a la nacionalitat, al nom, i a les relacions familiars sense ingerències il·lícites.

"Hi ha indicis dels tres elements que estableix el dret internacional per considerar que podem parlar de desaparició forçada: la sostracció del bebè; la participació, tolerància o aquiescència de l'Estat; i la negativa per part de les autoritats per revelar la sort o el parador de la persona desapareguda", assegura Daniel Canales, investigador de l'informe.

Els robatoris de nadons s’haurien produït en presons, hospitals, maternitats, cases bressol i centres de beneficència, en alguns casos gestionats per congregacions religioses, sense l’adient control per part de l’estat, subratlla l’informe. Haurien afectat, en major mesura, dones d’origen humil, mares joves o mares solteres.

En aquest sentit, l’organització posa en relleu que la ideologia de gènere franquista va posar el focus en el control de les dones, la seva sexualitat i la seva maternitat, va imposar la creació de lleis, algunes vigents fins a finals dels 90, que van permetre emparar la sostracció il·legal de nadons.

Investigacions tancades en fals

L’informe, que s’ha dut a terme a Catalunya, el País Valencià, Andalusia, Madrid i el País Basc perquè concentren més del 80% de les diligències empreses per la fiscalia des del 2011, assenyala que la majoria de les investigacions obertes s'han tancat amb molt poca investigació i argumentant la prescripció dels delictes. En aquest sentit, segons apunta AI, des del 2011 fins al 2021 es van emprendre 2.138 diligències per part de la Fiscalia, i d’entre totes elles només l’última, que es va iniciar el febrer del 2020 a Barcelona, continua oberta.

Així, el no reconeixement del robatori de criatures com a crims de dret internacional per part de cap govern espanyol fins ara ha propiciat que moltes d’aquestes causes hagin quedat arxivades per haver prescrit, malgrat que els seus efectes no han cessat i persisteixen avui. “Múltiples jutjats van aplicar la prescripció dels fets, negant amb això el caràcter continu de la desaparició forçada i tancant els casos sense una mínima investigació per esclarir els fets”, sosté Canales.

Un recull de testimonis colpidors

És el cas de la Marga Calvo, un dels testimonis que recull l’informe. La Marga va ingressar a l’hospital San Juan de Dios de Biscaia el 22 de juliol del 1975. Tenia 23 anys i era el seu primer part. Abans de donar a llum, una llevadora la va examinar i li va dir que el seu bebè estava mort, malgrat que ella notava que es movia. Instants després del part, un ginecòleg li va confirmar que el bebè havia nascut sense vida, però mai el van deixar veure’l.

Després de molts anys de lluita per recercar la veritat, sospita que li van robar el nadó. "El que busco és un nadó mort, com que no el trobo, el busco viu", diu en una de les declaracions recollida a l’informe.

Un altre cas és el de la Laura Perales, que va tenir el seu segon fill, el Javier, a Alacant el 1980. Després de passar dos dies amb ell, se’l van emportar per fer-li la prova del taló i mai més el va tornar a veure. Poc després li van comunicar que el nadó havia mort. Li van entregar una caixa precintada i la van obligar a enterrar-lo a correcuita al cementiri d’Alacant, malgrat que ella volia donar sepultura a Villena, el seu poble.

No va sospitar res fins al 1998, quan va rebre una carta dirigida al seu fill, suposadament mort, perquè s’incorporés al servei militar. La Laura va començar a investigar i va descobrir tot un reguitzell d’irregularitats que la van portar a denunciar el cas. Però a dia d’avui no se n’ha sortit.

Urgeixen mesures per reparar el dany causat

Aquests són només dos dels diversos testimonis que recull l’informe. Històries que posen en evidència la passivitat i els entrebancs de l’Estat a l’hora de resoldre aquestes situacions, que, destaca, “no són un tema del passat” atès que els seus efectes no han cessat i segueixen causant un profund dolor a les persones i famílies afectades.

Així, l’informe considera que actualment la resposta de l’administració a les víctimes segueix sent “desinteressada, inadequada i insuficient”. De fet, el pes dels processos de recerca continuen recaient en les pròpies famílies i en les persones en cerca de la seva identitat, que no troben la col·laboració i suport necessaris per esclarir els fets.

Per tot plegat, AI apunta que l’Estat té una oportunitat històrica per donar una millor resposta a aquestes violacions de drets humans i demana passos efectius perquè es faci justícia i s’acabi amb aquest escenari d’impunitat.

“Esperem que el Congrés aprovi una Llei sobre bebès robats destinada a la recerca i identificació; que l'Executiu garanteixi una assistència integral, tant jurídica com psicosocial, per a les víctimes i es reconegui públicament l'impacte que aquesta violència ha tingut específicament contra les dones; i que des de tribunals i fiscalia s'impulsin investigacions exhaustives i independents per esclarir els fets", conclou el director d’AI Espanya, Esteban Beltrán.