Amnistia Internacional denuncia la desprotecció de les menors no acompanyades que arriben a les Canàries

“Viatjo sola, no conec ningú a Europa. Quan vaig arribar, li vaig dir a la intèrpret que era menor, però ella em va dir que era mentida, que tenia dinou anys. Vaig estar al Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATE) dos dies, hi havia homes, dones, tots mesclats, i només un lavabo. Havia de dormir a terra perquè no hi havia prou llits”. 

Qui parla és l’Amie (nom fictici), una jove gambiana de disset anys que va arribar a les illes Canàries després d’un dur procés migratori. El seu testimoni és un dels que recull una nova investigació que ha publicat Amnistia Internacional (AI) i que vol posar el focus en les persones menors que viatgen soles i arriben a les Canàries.

L’Amie té la il·lusió de ser costurera i poder ajudar la seva mare i els seus quatre germans, que s’han quedat a Gàmbia. Com ella, milers de persones es juguen la vida cada dia en rutes molt perilloses, com la Canària, cercant un futur millor per a elles i les seves famílies.

Malauradament, però, moltes no arriben al seu destí. De fet, segons les dades de l’ONG Ca-minando Fronteras, cinc persones moren cada dia en un naufragi intentant arribar a les costes espanyoles. La majoria perden la vida a la denominada Ruta Canària, que és, amb escreix, la més mortífera i letal de totes.  

En el que portem de 2023, més de 23.500 persones –moltes d’elles menors d’edat no acompanyades– s’han embarcat en aquesta perillosa ruta, que ha experimentat un notable repunt en els darrers temps. Només entre l’1 de setembre i el 15 d’octubre, prop de dotze mil persones han intentat arribar a Espanya a través de la Ruta Canària. D’aquestes, un nombre important han recalat a l’illa d’El Hierro, que acumula xifres rècord d’arribades.

Acollida deficient i manca d’informació sobre els seus drets 

I, un cop aconsegueixen arribar, què les espera a les costes espanyoles? Des d’AI denuncien que es troben amb una manca flagrant d’informació sobre els seus drets, inclòs el dret de demanar asil; falta d’assistència lletrada i d’intèrprets per fer-se entendre; o infraestructures deficients per a una acollida adequada, entre altres.

Especialment greu és la situació de les menors no acompanyades, a qui les autoritats sovint no identifiquen, les detenen i envien a centres per a persones adultes després de sostreure les seves pertinences. 

És el cas de l’Amie, però també de moltes altres menors amb qui ha parlat AI. Per exemple, el Lamine (nom fictici), també gambià, de disset anys: “La policia només em va preguntar el meu nom, res més. Vaig dir que tenia disset anys, però estic dormint en una tenda de campanya amb els adults. Fa molt fred i m’han dit que hauré d’esperar per ser traslladat amb els altres menors”, declara a AI des del centre per a adults Las Raíces, a Tenerife.

Davant d’aquesta situació, l’entitat posa de manifest els problemes estructurals –als quals les autoritats continuen sense donar solució–que impedeixen garantir els drets de les persones migrants i refugiades quan arriben a Espanya, especialment les menors. 

“El Ministeri d'Interior s'obstina a continuar improvisant respostes caòtiques a aquestes situacions, encara que s'hagin dut a terme algunes millores a través del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions", exposa Virginia Álvarez, responsable d'investigació d’AI, qui també assenyala que “la manca de voluntat política per complir els estàndards internacionals de drets humans continua sent evident”.

Per a la investigació, AI es va desplaçar a les illes de Santa Cruz de Tenerife i El Hierro entre el 25 i el 28 d’octubre, on va fer més d’una vintena d’entrevistes individuals i dues grupals a persones migrants i sol·licitants d’asil, a més de reunions amb autoritats i organitzacions.

Falles estructurals en el sistema d’acollida que provoquen més vulnerabilitat

AI denuncia que cap de les persones entrevistades va rebre assistència lletrada ni una comunicació adequada per la manca de recursos abocats per part de les autoritats, per exemple, pel que fa a intèrprets. Aquestes deficiències es tradueixen en una major exposició a situacions de vulnerabilitat de les persones migrants i refugiades –especialment per a les que podrien enfrontar-se a causes penals–, i compromet un dret fonamental com és el dret d'asil.

A més, l’organització destaca que cap de les persones amb qui ha parlat comptava amb informació o documentació notificant una ordre de devolució, alhora que recorda que aquestes ordres són nul·les sense una assistència lletrada ni una notificació del possible expedient de devolució.

En el cas de les menors que viatgen soles, AI ha pogut constatar que no se les està identificant adequadament per part de les autoritats policials i, en molts casos confirmats per l’organització, se les deté i se les trasllada a CATE juntament amb persones adultes, sense acompanyament ni cap mena de protecció addicional, tal com obliga el dret internacional.

A banda d’això, moltes d’elles denuncien que la policia els va sostreure els seus efectes personals, com telèfons mòbils, sense cap mena de cura i dificultant-ne el retorn. “La policia em va detenir durant tres dies, em van prendre el telèfon i nou dies després encara no me l’han tornat”, assegura l’Ibra (nom fictici) a AI, qui, a més, explica que sense el terminal no pot accedir al seu certificat de naixement, que li han demanat.

En aquest sentit, la investigació d’AI confirma que, malgrat les recomanacions internacionals en sentit contrari, Espanya continua duent a terme proves mèdiques sobre la determinació de l’edat, fins i tot quan les menors presenten documentació que corrobora la seva edat. I, per tant, no es prioritza l’interès superior del menor ni que els mètodes d’identificació de l’edat compleixen amb els drets humans. De fet, l’Estat espanyol acumula disset condemnes del comitè que vetlla pel compliment de la Convenció dels Drets dels Infants per vulneració de l’interès superior del menor. 

La inacció és benzina per als discursos d’odi

Especialment problemàtica és la situació a l’illa d’El Hierro, amb una població d’onze mil habitants, que ha vist com les arribades de persones migrants i refugiades s’han multiplicat. Només en els últims mesos d’aquest any, l’illa va rebre més de nou mil persones, cinc cops més que el 2021. 

En aquest context, AI lamenta que “no s’ha fet res per abordar aquesta situació”, ni s’han millorat les infraestructures per atendre adequadament aquestes persones; al contrari, s’ha fet més evident que mai la manca de coordinació i de recursos per part del govern central, així com una excessiva dependència de les organitzacions no governamentals. Fins i tot, en molts casos, aquesta càrrega recau en la població local.

Aquesta deixadesa, especialment pel que fa a polítiques estatals i de corresponsabilitat interterritorial per al trasllat a altres comunitats autònomes de les persones nouvingudes, provoca, entre altres conseqüències, “l’augment de discursos racistes i xenòfobs que fomenten la violència cap als col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat”, adverteixen des de l’entitat.

Una deriva enverinada que esdevé un caldo de cultiu ideal per propagar missatges que estigmatitzen i deshumanitzen encara més les persones migrades i refugiades que arriben al país cercant una oportunitat d’albirar un futur millor. Per això, AI demana que es prenguin mesures per acabar amb discursos que parlen en termes d’invasió o vinculen l’arribada de persones amb el terrorisme, la inseguretat o les malalties. 

Per aturar-ho, l’organització formula una sèrie de peticions a les autoritats, com garantir l’accés a procediments d’asil amb assistència lletrada i intèrprets de qualitat; millorar l’atenció a les persones migrades i refugiades, sobretot en el cas de les menors no acompanyades; aplicar el principi de no-devolució; promoure la coordinació entre les administracions per fer complir els drets d’aquestes persones i no alimentar discursos d’odi cap a aquests col·lectius.