Amnistia Internacional veu risc de contagi en els discursos xenòfobs contraris als drets humans
Comparteix
L’organització internacional ha publicat l’Informe Anual 2016/2027, amb especial èmfasi sobre la retòrica de l’odi, que afirmen engendra por i divisió.
Amnistia Internacional ha publicat el seu informe anual sobre les tendències globals i la situació dels drets humans a 159 països. Entre les conclusions destacades, des de l’organització afirmen que a mesura que els Estats poderosos fan marxa enrere en els seus compromisos amb els drets humans -alguns exemples serien Estats Units, Hongria, Turquia o les Filipines-, incrementa el risc de contagi dels discursos xenòfobs que alimenten aquests girs estratègics. L’Informe Anual 2016/2017 destaca que la política de "demonitzar l’altre engendra por i divisió", a la vegada que crea un món més perillós i deshumanitzat.
A l’informe "La situació dels drets humans al món" s’ha conclòs que hi ha hagut un retrocés global en matèria de drets humans que afebleix perillosament una resposta global a les atrocitats massives. "L’alarmisme divisiu ha esdevingut una força perillosa en els afers del món. Es tracti de Trump, Orbán, Erdogan o Duterte, cada vegada són més els polítics que es diuen antisistema i que tenen una agenda tòxica que persegueix, converteix en bocs expiatoris i deshumanitza grups sencers de persones", afirmen des de l’organització.
En els darrers 30 anys, l’informe destaca que és la primera vegada que s’ha produït una escalada tan gran de la retòrica de l’odi en discursos de culpa i por, utilitzada d’una manera "cínica". Segons afirmen des d’Amnistia, l’actual política de demonització difon la idea que algunes persones són menys humanes que altres. Un exemple clar d’aquesta tendència estaria en la retòrica que va fer servir Donald Trump per guanyar la campanya electoral a Hillary Clinton, paraules del magnat plenes d’ira que el van ajudar a imposar el seu discurs.
A banda dels Estats Units, a altres països com Xina, Egipte, Etiòpia, l’Índia, l’Iran, Tailàndia i Turquia s’han dut a terme campanyes massives de repressió, segons destaquen a l’informe. El cas de França també és paradigmàtic, ja que per exemple degut als atemptats terroristes ha prolongat l’Estat d’excepció, esdevenint una mesura de seguretat intrusiva pels ciutadans i ciutadanes francesos.
L’Estat espanyol, enmig de la tendència internacional
L’informe destaca que Espanya no es queda al marge de les vulneracions de drets, especialment de persones refugiades i migrants o en limitacions a drets com la llibertat d’expressió. Des d’Amnistia assenyalen les violacions de drets humans a Ceuta i Melilla i la utilització del delicte d’enaltiment del terrorisme per limitar "desproporcionadament la llibertat d’expressió".
A més, denuncien que el sistema espanyol de recepció de sol·licitants d’asil segueix pràcticament bloquejat. "No es garanteix el dret a la informació dels sol·licitants d’asil, és excessiu el temps que romanen en els Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI)", afirmen.
Per consultar l’informe sencer, pots accedir al següent enllaç.
Afegeix un nou comentari