Fa un any que l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va començar aquest pioner projecte d’investigació, recerca i formació per desenvolupar una eina que reculli dades d’indicadors sanitaris clau de la població immigrant amb l’objectiu d’avaluar les necessitats sanitàries i les desigualtats en la prestació de serveis de salut.

El projecte Migrant Health Country Profile-Tool té un enfocament del tot innovador perquè, a més, s’està portant a terme a països de la zona anomenada MENA (Orient Mitjà i nord d’Àfrica) com ara Tunísia, el Marroc i Egipte, tot i que, en un principi, a la llista de països estava inclòs el Sudan, que finalment ha hagut de ser substituït per Egipte a causa del conflicte intern que viu el país.

L'Ana Requena, doctora especialista en medicina interna, és la investigadora principal d’aquest projecte. Parlem amb ella de com s’està desenvolupant aquesta iniciativa que, a més de l’eina de recollida de dades, inclou programes de doctorat i postdoctorat i, fins i tot, la creació d’un secretariat a cada país.

Esteu desenvolupant el projecte als països de la regió MENA. Per què aquesta tria i no una altra?

La regió MENA, que per les seves sigles en anglès fa referència al nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, és una de les zones del món amb major nombre de conflictes regionals llargs i sostinguts.

A més, és una zona amb uns fluxos migratoris d'enorme complexitat, amb moltes desigualtats i moltes d'elles en l'àmbit de la salut. Per exemple, hi ha molta disparitat en l'accés, en la qualitat de l'atenció sanitària i molta diferència en l'atenció de les diferents malalties.

Habitualment, pensem en aquesta regió com una zona de la qual molta població emigra, però no com una zona que rep població migrada...

Sí, i les xifres ho confirmen perquè el 2019 es van registrar 46 milions d'immigrants internacionals en aquesta regió, que, de fet, és la regió que més desplaçats interns té i més immigrants forçats. Hi ha molts països d'aquesta zona que estan passant de ser països que tenen més immigració que migració, és a dir, arriba més població de la que marxa.

Precisament per la seva ubicació, oi?

Sí, per exemple el Marroc rep molta població de persones que van cap a Europa, immigració en trànsit de persones dels països subsaharians. Però també actualment s'està convertint en un país de destí de la població que intenta arribar a Europa i no ho aconsegueix a causa de les rutes migratòries cada cop més complexes, més difícils i mortals.

D’aquests països tenim molt poca informació sobre el que veritablement està passant i una regió en què, desafortunadament, no existeixen dades d’indicadors d'immigració, especialment en termes de salut.

Esteu desenvolupant una eina que recull dades sobre la població immigrant en aquests països. Quin tipus d’informació és la que interessa per al projecte?

Estem treballant en una eina digital que faciliti la recollida de dades amb relació a la salut de la població immigrant. Ens interessen tres dominis: dades sobre les malalties més destacades entre la població immigrant, dades sobre com les polítiques de salut inclouen específicament a la població immigrant i les seves vulnerabilitats i dades sobre l’accés a la salut d’aquesta població.

Ens pots posar un exemple del que us interessa recollir?

En el cas de les malalties, estan agrupades en sis grans grups: tuberculosi, VIH i hepatitis virals, salut materna i reproductiva, vacunes, malària i malalties negligides, i finalment, malalties no transmissibles, inclosa la salut mental.

Aleshores, de cadascun d'aquests grups de malalties intentem obtenir diverses dades. Per exemple: de totes les dades que es recullen sobre la temàtica de tuberculosi en un país, quantes inclouen algun indicador que ens faci avaluar millor aquesta malaltia entre la població immigrant? Quantes inclouen indicadors d'immigració a la seva base de dades com ara la nacionalitat? Com i quan es recull aquesta informació? De quina manera podem millorar l'accés al diagnòstic i el tractament en la població migrant?

Aleshores, parleu directament amb els governs d’aquests països d’acollida per aconseguir aquestes dades?

Les dades les recollim dels programes nacionals, dels hospitals, de possibles ONG... però és molt important saber que no recollim dades individuals, anem als governs on implementem aquesta eina i preguntem quines dades recullen ells sobre la seva població immigrant al país. No anem al detall concret de les persones, això no ens interessa en aquest projecte.

Què els aporta als governs d’aquests països el fet de col·laborar amb aquest projecte?

Aquesta eina pot ser molt útil per als governs a llarg termini per intentar entendre com poden millorar la recollida de dades i com poden homogeneïtzar els indicadors d’immigració que recullen actualment. El nostre projecte els pot ajudar a entendre millor les necessitats de salut de la població immigrant; veuen que es tracta d’un projecte pioner i molt innovador finançat per la Fundació la Caixa, que han d’aprofitar i els pot servir molt.

A banda d’aquesta eina de recollida de dades, el projecte també té un component de formació. En què es basa aquesta altra part?

Exacte, a banda d’aquest component d'investigació, que és aquesta eina digital que hem explicat, el projecte té dos components més. Un d’ells és la formació: hem desenvolupat un programa de doctorat internacional perquè 6 estudiants completin el seu doctorat a la Universitat de Barcelona, però amb una cotutela de les tres universitats dels països on hem implementat el projecte, que són el Marroc, Tunísia i el Sudan. Tenim dos estudiants de cada país.

Però, finalment, el projecte no s’ha pogut desenvolupar al Sudan...

Per la crisi del Sudan de l'abril hem desplaçat els seus estudiants a Egipte i ara estem treballant en col·laboració amb una altra universitat d’allà. Hem continuat amb els estudiants del Sudan i amb la Universitat de Gezira del Sudan, però faran les activitats des d'Egipte.

I quina rebuda està tenint aquesta part de formació?

Aquest programa de doctorat internacional està tenint molt bona acollida perquè és una manera d'enfortir les capacitats en aquests països. Els estudiants tindran l'oportunitat de fer investigació a Barcelona, Londres i també accés a cursos acadèmics de qualitat a diverses institucions.

Queda el tercer component del projecte, els secretariats. En què consisteixen?

Hem creat a cada país una institució que nosaltres hem anomenat Migrant Health Secretariat amb l'objectiu que ens ajudin i ens facilitin en certes activitats del projecte de la part d'investigació.

Aquests secretariats són fonamentals sobretot perquè l’eina digital sigui sostenible i no es quedi només com una eina desenvolupada en els tres anys que dura el nostre projecte, perquè vam decidir donar la propietat de l'eina als ministeris de salut de cada país. Per l'experiència viscuda a altres països, ens vam adonar que si tu no garanteixes que el govern està interessat en ella i és partícip d'aquesta eina des de l'inici, no té continuïtat i aleshores la feina no tindrà sentit.

Per a nosaltres, el fet de tenir el secretariat ens assegura que aquesta eina està ben vista i ben valorada pels ministeris de Salut i que, a més, és sostenible a llarg termini.

"El projecte té un enfocament d'investigació participativa, on no només els investigadors són partícips del projecte."

I de què s’encarreguen aquests secretariats?

Per començar, estan coordinats pels ministeris de salut de cada govern, però també hi formen part altres organismes com l'agència de les Nacions Unides per a la migració, altres sectors acadèmics que treballen en temes de salut i immigració i també ONG i les mateixes comunitats d'immigrants, que també tenen una veu important.

Amb tots els membres del secretariat treballem els indicadors que farem anar a l'eina, els cocreem amb ells. El projecte té un enfocament d'investigació participativa on no només els investigadors són partícips del projecte, sinó que també convidem diversos stakeholders a formar-ne part.

Tot plegat, quina acollida està tenint als països on esteu desenvolupant aquest projecte?

El tema de l'immigració és sensible i al principi vam trobar reticències. Després, quan vam explicar el projecte i van veure que nosaltres volem cocrear els indicadors de l’eina amb ells i que és una eina que a llarg termini els ha de servir per millorar el seu coneixement de la població immigrant al país, va començar a agradar molt. En realitat, independentment de les polítiques migratòries de cada lloc, a tots els governs els interessa tenir com més dades millor, i saber d’on provenen, per poder fer una millor vigilància en salut.