En termes generals, ens pots fer un panorama de la situació de la infància al món?

La infància és el col·lectiu que té la vulnerabilitat més és alta a tot el món perquè no té reconeguts els seus drets en els seus països i és la més vulnerada per múltiples factors com la violència, les migracions i la pobresa. Un de cada quatre nens i nenes al món, uns 500 milions en total, viu en països afectats per crisis humanitàries, com guerres, desastres naturals o epidèmies.

En el marc dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, els grans drets en l`àmbit mundial sí que ofereixen una millora en temes com la desnutrició però encara hi ha una sèrie de problemàtiques molt greus per resoldre.

Posa’ns algun exemple.

Podem posar sobre la taula temes com les migracions: els rohingyes, la caravana... en aquestes situacions 1 de cada 4 persones és un infant. Però no cal anar molt lluny. També els carrers de la nostra ciutat hi ha menors estrangers que es troben en una situació de greu vulnerabilitat.

Quins són els principals factors o causes que determinen les amenaces cap a la infància?

Els grans drets que s’han de preservar per protegir els menors provenen d’aquests principals factors: la violència, el fet migratori i la pobresa. També hi ha un greu problema de salut. Quan parlo de violència em refereixo a la violència física i psicològica. Hi pot haver violència d’acció o d’omissió però ambdues coses són violència. Hi ha casos de pèrdua de la vida del nen o de la nena perquè són els propis familiars que fan mal però també hi ha la violència que exerceixen els propis menors entre ells mateixos. També parlem d’abusos sexuals contra la infància... Aquí a Catalunya estem a punt d’entrar una llei orgànica que contempli de manera integral els abusos cap la infància.

En quins països es produeix la major gravetat de perjudicis contra la infància i per què?

Treballem amb més de 120 països arreu del món. Bàsicament es troben concentrats en els països del sud. Al Iemen, per exemple, hi ha una gran guerra fratricida i amb una clara voluntat d’acabar amb la població iemení. El 75% d’aquesta població es troba en situació d’emergència i això té com a resultat els pitjors temps de fam de la història i el pitjor conflicte que s’està produïnt actualment arreu del món.

Podem parlar també dels 30.000 nens i nenes morts per l’èxode massiu que afecta a la Mediterrània i a Europa. Paral·lelament hi ha la situació d’ultra violència a amèrica central i del sud amb el tema de la carvana, la venda d’armes... Hi ha moltes zones empobrides de la part central d’amèrica com Guatemala, El salvador on els índex de violència són superiors que abans i, aquests països, són considerats com el pati traster dels Estats units.

Cap a on es focalitza ‘Save the children? Quina és la vostra prioritat?

Visibilitzar la situació de la infància per millorar-la. No només com a una única solució. Creiem fermament amb el fet que siguin les lleis dels països les que arribin a emparar tota la infància. Estem treballant amb lleis i amb programes de sensibilització sempre dins el marc de la Convenció dels Drets dels Infants tot i que encara la seva aplicació no és total.

A Catalunya, des de 2010, tenim una llei desenvolupada pels drets de la infància però està totalment infra pressupostada. La nostra missió és que es desenvolupi completament i que aquest model sigui escalable arreu del món.

En els àmbits governamentals, creus que s’estan destinant suficients esforços per acabar amb els perjudicis cap a la infància?

Som moltes entitats que estem aplegades per aconseguir que les institucions destinin més esforços en aquest àmbit. Però de moment hi ha una frase que ho resumeix tot: la infància és una temàtica d’alta preocupació però de baixa intensitat.

Actualment està a l’ordre del dia parlar dels menors refugiats… A Catalunya quants se n’han acollit?

En aquest any 2018, han arribat 2900 menors estrangers que viatjaven sols. Menors estrangers que es troben refugiats en comissaries o que acaben dormint per la ciutat de la justícia... els números són els que són i demanem al govern estatal que no miri cap a una altra banda... Malauradament hi ha uns protocols que no estan funcionant. El 2017 van arribar la meitat de menors...

Quins recursos té Catalunya per ajudar aquest col·lectiu?

La generalitat ha creat 125 centres d’atenció que corresponen a unes 2400 places però la situació és greu. Hi ha grups de menors pels carrers. La majoria provenen del Marroc, Àfrica Subsahariana o d’altres països del Magreb i venen amb tot tipus de condicions: des de menors que ja es trobaven en situació de carrer en els seus propis països amb tota la problemàtica que això comporta de dependències, drogues, alcohol..

Des d’on i com venen?

Venen des de la frontera sud. Salvament Marítim d’Espanya fa molt bona feina i rescata tothom que pot. Aquests menors venen per la frontera i la majoria d’ells acaben a Barcelona. Aquests adolescents venen amb unes idees clares, tenen un projecte de vida i s’han d’escoltar. La majoria d’ells són homes que provenen del Marroc (gairebé el 75%). El sistema es fa càrrec d’ells però, repeteixo, els protocols no funcionen i s’estan vulnerant tots els seus drets.