‘Stop the boats!’ (Aturem les pasteres!) s’ha convertit en un dels lemes principals del primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak. El polític conservador ha fet de la qüestió migratòria un dels grans cavalls de batalla del seu mandat i no ha dubtat a atiar la por a la immigració dibuixant un escenari apocalíptic –i molt allunyat de la realitat– en què el país estaria sent víctima d’una invasió de migrants.

Dins d’aquest marc, el Regne Unit ha començat a traslladar les primeres persones sol·licitants d’asil al vaixell Bibby Stockholm, atracat al port de l’illa Portland, al sud de la costa d’Anglaterra. En aquesta gran embarcació, qualificada de presó flotant per nombroses ONG i organitzacions defensores dels drets humans, el govern conservador pretén confinar-hi prop de mig miler de persones migrants.

Milers de manifestants han alçat pancartes contra el racisme i la política migratòria de l’executiu de Sunak per protestar contra l’arribada del primer grup de persones –prop d’una quinzena– al que ja ha estat batejat com ‘el vaixell de la vergonya’.

“El Bibby Stockholm és una forma completament vergonyosa d’allotjar persones que han fugit de la por, el conflicte i la persecució; és inacceptable que el Govern britànic continuï amb aquest tracte terrible a persones com a objectes per emmagatzemar”, explica a Xarxanet el Carlos Escaño, portaveu d’Amnistia Internacional (AI) sobre immigració i refugi.

Una presó flotant per confinar mig miler de persones

La barcassa que aquests dies acapara tots els focus té un passat escabrós. Construïda a la dècada dels anys setanta, és propietat de la companyia Bibby Maritime, el fundador de la qual ha estat vinculat al tràfic d’esclaus. Es tracta d’una mola imponent de tres plantes, sense coberta, amb poc més de dues-centes cabines.

No obstant això, el Govern britànic té la intenció de recloure-hi mig miler de demandants d’asil, tots homes d’entre divuit i seixanta-cinc anys, mentre tramiten les seves sol·licituds. Molts d’ells, a més, hauran arribat al Regne Unit jugant-se la vida al mar per cercar un futur millor, fugint de la guerra i la pobresa.

“Allotjar persones en una embarcació probablement farà reviure traumes i hauria de provocar una profunda preocupació pel fet de confinar persones en un espai equivalent a una plaça d’aparcament estàndard”, diu Escaño, qui recorda que el dret d’asil està regulat pel dret internacional i és una obligació dels estats.

Malgrat els problemes legals i els enormes recels que ha despertat el pla, el Regne Unit pretén continuar amb el trasllat de migrants al vaixell, un procés que es durà a terme en comptagotes. L’argument de les autoritats britàniques és estalviar costos en l’allotjament de persones sol·licitants d’asil, davant l’exasperant lentitud amb què s’estan tramitant els expedients de refugi. Actualment, unes 160.000 persones al país continuen a l’espera de la tramitació de la demanda d’asil.

Un pas més cap a la deshumanització de les persones migrants

A ningú se li escapa, però, que recloent les persones migrants al Bibby Stockholm, el govern conservador busca invisibilitzar la crisi de refugiats que viu el Regne Unit arran dels impediments que imposa a l’hora de garantir l’accés a procediments d’asil a les persones que tenen dret a protecció. Igualment, sembla evident que una mesura com aquesta vol actuar com a element dissuasiu per a totes aquelles persones que vulguin refugiar-se al país. L’advertència que es pretén llançar és clara: “no sou benvinguts”.

“És un exemple més de la rebuda que el Regne Unit està dispensant a persones migrants i sol·licitants d’asil, sembla que no hi ha res que les autoritats no estiguin disposades a fer per enviar el missatge que aquestes persones no són benvingudes”, expressa el portaveu d’AI, qui té clar que les mesures basades en la contenció i la dissuasió “no només no funcionen, sinó que comporten violacions dels drets humans”.

Així doncs, el pla representa un esglaó més en la política de deshumanització de les persones migrants –que, per altra banda, no és exclusiva del Regne Unit– i aboca milions de persones a ser estigmatitzades. I de retruc, és terreny adobat per a la xenofòbia i la criminalització de col·lectius vulnerables.

“L'ús d'aquesta embarcació com a ‘presó flotant’ està íntimament lligat al discurs públic, desproveït d’humanitat, que busca assenyalar intencionadament grups de població als quals s’intenta despullar de la seva condició d'éssers humans”, subratlla Escaño, i adverteix que aquesta mena de narratives “són l’avantsala de mesures completament al marge de les obligacions dels estats en matèria d’asil”.

L’agenda britànica contra la migració: mesures que atempten contra els drets humans

El Bibby Stockholm ja s’ha convertit en el símbol de la mà dura que l’executiu de Sunak contra la immigració, però no és un fet aïllat, ben al contrari. En aquest afany de dur l’agenda contra la migració el més lluny possible, les autoritats han posat en marxa tota una bateria de mesures que han provocat el rebuig d’entitats i organitzacions defensores dels drets humans.

En aquest context, el Parlament britànic va aprovar una llei que busca eludir les obligacions internacionals contretes en virtut de la Convenció de l’ONU sobre persones refugiades. Per exemple, negant-se a reconèixer plenament la definició de refugiat, així com la prohibició de penalitzar les persones sol·licitants d’asil que entren irregularment al país i la interdicció de la discriminació i de la devolució, entre altres.

De la mateixa manera, una altra política més que controvertida adoptada pel govern ha estat la d’expulsar persones sol·licitants d’asil i enviar-les a Ruanda, en aplicació d’un memoràndum d’entesa –similar al que la Unió Europea acaba de rubricar amb Tunísia– acordat amb el país africà. Una mesura que la justícia britànica ha tombat després de considerar-la il·legal.

A tot plegat se suma l’incompliment del compromís del Regne Unit de reallotjar persones refugiades afganeses o el retard i les traves a l’hora de concedir visats a persones vingudes d’Ucraïna. A més, AI ha documentat com van augmentar els retards en el sistema d’asil, amb persones migrants confinades en allotjaments totalment inadequats, fet que va acabar derivant en un brot de diftèria a l’octubre i la desaparició de més de dos-cents menors no acompanyades.

“En termes generals, podem afirmar que la política migratòria del Regne Unit ha continuat exacerbant el sensellarisme, el desemparament i l'explotació que pateixen les persones migrants, especialment aquelles que es troben en situació administrativa irregular”, assegura el Carlos Escaño. L’única alternativa, agrega, és establir vies legals i segures i proporcionar unes condicions d’acollida dignes. “Implementar mesures basades en la dignitat, la solidaritat i la humanitat és l’únic camí”, rebla.