Javier García: "Cada cop hi ha menys recursos per mantenir els camps de persones refugiades a Tailàndia"

Què fa la vostra ONG?

Des de la nostra creació, el 2009, hem desenvolupat molts projectes relacionats amb l'educació, la salut i la lluita contra l'explotació laboral infantil. També fem accions destinades a potenciar les economies locals entre la població birmana desplaçada a Tailàndia i atenem els col·lectius més vulnerables que majoritàriament corresponen a dones i infants i persones refugiades.

Què opines de la situació de Birmània i del genocidi que està passant amb les minories ètniques refugiades?

Birmània és un país molt classista i racista. Les elits birmanes veuen les minories ètniques com a ciutadans de segona classe. Algunes d’elles, com els ‘Rohingyes’, no poden viatjar lliurement per Myanmar i han de demanar permisos especials per casar-se, tenir fills o alguna propietat.

A banda, pateixen la repressió del ‘Tatmadaw’ (nom pel qual es coneix l'exèrcit birmà). Aquest exèrcit fa operacions militars a les zones controlades per les minories ètniques, sobretot en els estats de ‘Karen’, ‘Shan’ i ‘Chin’. Aquests territoris tenen guerrilles que porten enfrontant-se al ‘Tatmadaw’ durant mes de 40 anys.

D’aquí surt el genocidi i les contínues massacres que s’estan cometen contra aquestes poblacions...

Exactament. Les incursions de l’exèrcit consisteixen en atacar aldees on maten els homes adults, violen les dones i nenes (com a estratègia de terror i control poblacional) i recluten els nens com a nens soldats i les nenes com a esclaves sexuals. Un cop el llogaret està destrossat, planten mines antipersona per evitar-ne la repoblació creant crisis migratòries que forcen a aquestes minories a fugir cap als camps de refugiats de Tailàndia.

Per què l’estat, que té el control d’aquest exèrcit, permet aquesta barbàrie?

El govern birmà vol guanyar terreny a les minories ètniques per poder explotar lliurement els seus recursos naturals sense que aquestes minories rebin cap benefici, ni econòmic ni de cap tipus. Lamentablement aquest tipus d'actuacions estan tan generalitzades que ja semblen normals i no surten als mitjans.

L'única cosa positiva és que Birmània s'ha situat en el focus d’atenció internacional. Esperem que repercuteixi positivament a millorar les condicions de vida d'aquestes poblacions i que el món conegui tot allò que està passant a Birmània durant anys, la guerra de guerrilles més llarga de la història contemporània

Ha influït en algun aspecte la suposada obertura democràtica del país?

Birmània, ha passat de ser una dictadura hermètica i impenetrable durant mes de 40 anys a una forma de govern que sembla una democràcia però dista molt encara de poder dir-se així. El problema té el seu origen en l'actual constitució birmana, redactada pels propis militars que tenen tots els seus privilegis blindats.

En quines condicions estan els camps de refugiats?

L’obertura de Birmània ha tingut repercussions catastròfiques sobre els camps de refugiats. Ha servit d'excusa al govern tailandès per tancar els camps i les agències internacionals més importants han anat tallant el finançament fins al punt que els recursos destinats a mantenir els camps per ajudar la població refugiada s'han vist greument reduïts, mentre que el nombre de persones creix. Cada vegada és més difícil sobreviure als camps de refugiats, les racions han disminuït a la meitat en només 4 anys i hi ha menys recursos per mantenir la població.