Càritas Espanya ha donat resposta a l’èxode de refugiats rohingyes des de Myanmar, l’antiga Birmània, amb l’enviament de 100.000 euros per ajudar a 70.650 persones refugiades que s’han vist forçades a abandonar el país i creuar la frontera amb Bangladesh. D’aquesta manera, l’entitat d’acció caritativa ha escoltat la trucada d’emergència de la seva homòloga a Bangladesh (Càritas Bangladesh) i ha donat suport al pla d’ajuda per atendre a milers de persones desplaçades que fugen de la violència i de la persecució ètnica.

Amb aquesta intervenció humanitària l’ONG preveu concentrar-se en la distribució d’aliments i d’articles de primera necessitat com arròs, llegums, oli, sal, sucre i aigua. Des del passat 25 d’agost, més de 300.000 rohingyes han fugit de la violència travessant la frontera per arribar a Bangladesh. Segons Càritas, que afirma haver parlat amb testimonis aportats pels rohingyes, l’Exèrcit birmà i grups de civils havien atacat i incendiat les cases d’aquesta minoria ètnica i, a més, les autoritats birmanes han impedit l’accés total a les seves zones.

Tot va començar en resposta a diferents atacs coordinats contra la policia comesos per l’autodenominat Arakan Rohingya Salvation Army (Arsa), moment en el qual el Govern de Myanmar va decidir entrar a les llars dels rohingyes de l’Estat de Rakhine i provocar un èxode massiu. En aquest sentit, Bangladesh, amb més de 160 milions d’habitants, s’ha vist desbordat per acollir a totes les persones refugiades i donar una resposta humanitària adequada sense l’ajuda de la comunitat internacional.

El pla d’emergència de Càritas Bangladesh tindrà un mes de durada i s’ha posat en marxa després d’una valoració en coordinació amb el Grup Sectorial (Clúster) de Seguretat Alimentària de les Nacions Unides.

Qui són els rohingyes?

Segons el Govern de Myanmar, els rohingyes són una ètnia bengalí i, per tant, haurien de pertànyer a l’Estat de Bangladesh. No obstant això, els rohingyes han estat des de fa centenars d’anys assentats a l’Estat de Rakhine (Myanmar). L’any 1982, les autoritats birmanes van aprovar una llei segons la qual les minories ètniques havien de demostrar que vivien al país abans de 1823 per obtenir la nacionalitat. Aquesta llei nega actualment la nacionalitat d’1 milió de persones musulmanes d’ètnia rohingya que per tant, els defineix com un poble apàtrida.

Aquesta condició fa que els rohingyes pateixin una sèrie de restriccions com per exemple el document d’identificació temporal, la manca de drets per tenir propietats, l’obligació de sol·licitar un permís per contraure matrimoni, la limitació del nombre de fills i cap dret per rebre una educació de qualsevol mena. La seva condició d’apàtrides, els fa especialment vulnerables davant de les màfies i els traficants de persones quan s’han de desplaçar d’un país a un altre per buscar refugi. A més, segons les lleis de Tailàndia i Bangladesh, els països més propers a Myanmar, els roghingyes són considerats il·legals perquè són signants de la Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estat dels Refugiats i no poden sol·licitar l’asil de manera formal.