Cop d’estat a Birmània: adéu a l’esperança de democratitzar el país?

“És difícil saber cap a on esclatarà aquesta vegada el polvorí que és Birmània”, assegura amb preocupació el Javier García, cofundador de Colabora Birmania, després del cop d’estat militar que ha situat el país de nou al centre del focus internacional.  

Aquest 1 de febrer, l’exèrcit de Myanmar o Birmània ha perpetrat un cop contra el govern civil del país, ha ocupat el poder i ha detingut diversos membres del Govern, polítics i activistes, entre els quals hi ha la líder de facto del país i Premi Nobel per la pau, Aung San Suu Kyi i el president actual, Win Miyint. 

Els militars han justificat la seva acció com a resposta al suposat “frau electoral” en les últimes eleccions celebrades el passat 8 de novembre, que van donar una victòria aclaparadora a la Lliga Nacional Democràtica, el partit de Suu Kyi. La líder birmana, de 75 anys, ha demanat a la població en un comunicat que “no accepti el cop d’estat i surti incondicionalment al carrer per protestar”.

Comunicacions intervingudes i desplegament militar

Les comunicacions al país s’han vist afectades i bona part de les línies telefòniques han quedat tallades. Ara mateix, l’únic mitjà de comunicació que està emetent és el canal de televisió propietat dels militars. De moment, internet segueix funcionant, però de manera molt irregular. 

Així ho fa palès en Pere Dalmases, de l’entitat Jofran Internacional, que compta amb una escola al país. “Aquest matí hem pogut parlar un moment amb els contactes que tenim allà, però el tema de les comunicacions està molt complicat, s’han tallat les comunicacions i només sabem el que hem pogut llegir a la premsa”, explica.

Una situació que confirma el Javier García, de Colabora Birmania, una ONG amb diversos projectes educatius que ha aixecat escoles i orfenats al país. “Malgrat que les nostres escoles i centres ja estaven tancats pel tema de la Covid, el personal que tenim al país ens diu que tenen molts problemes amb internet i el telèfon, sembla ser les línies estan sent intervingudes i tenen moltes restriccions”, assenyala. 

A més, les forces militars s’han desplegat al carrer i han tret els tancs, concentrant la seva presència a les portes de les principals institucions del país, com el Congrés o els ajuntaments de les principals ciutats. Els ciutadans han començat a fer cua davant les entitats bancàries per retirar els seus estalvis arran de l’escenari incert que s’obre al país.

Tot plegat complica la situació d’un país molt militaritzat i afectat per greus conflictes amb les minories. El cas més conegut és de la comunitat musulmana Rohingya, víctima d’una persecució sistemàtica a Birmània, avalada fins i tot per Suu Kyi, en un fet que ha provocat un desprestigi absolut de la líder birmana a ulls de la comunitat internacional.

L’exèrcit argumenta un frau electoral

En Javier García coneix bé el país i assegura les acusacions de frau electoral que han motivat al cop per part de l’exèrcit no són més que “una excusa” en el marc de la guerra bruta que ha emprès l’exèrcit per no perdre ni un xic del poder que deté. “Birmània és un país molt corrupte, des de la base a les més altes instàncies”, afirma. 

El cop s’ha dut a terme el mateix dia que els diputats havien de tornar per primer cop al Parlament després dels últims comicis per constituir la cambra. Així, l’exèrcit ha pres el control del país i ha declarat l’estat d’emergència durant un any, segons ha expressat un comunicat d'una cadena dels militars. El mateix canal ha informat que qui era el vicepresident del país, Myint Swe, nomenat pels militars gràcies als poders que els reserva la constitució, assumeix la presidència; el cap de les forces armades, Min Aung Hlaing, queda a càrrec dels comandaments.

L’aixecament militar s’ha perpetrat després d’unes últimes setmanes d’una notable escalada de tensió a Birmània entre el Govern civil i el poder militar, resultant de l’àmplia victòria de la Lliga Nacional Democràtica, que als comicis del novembre va obtenir el 83% dels 476 escons del Parlament. En aquestes eleccions, la formació dels militars, el Partit per a la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament, només va aconseguir 33 escons, una derrota humiliant que no ha sabut encaixar.

Malgrat la tensió existent i el soroll de sabres, pocs esperaven realment que la situació derivés en un cop d’estat, en un país que viu una situació molt complicada, marcat per profundes divisions ètniques i religioses i una frontera que és escenari de conflictes constants. “Dins de totes les dificultats que travessa el país, la situació des del 2015 era més o menys estable, en cap cas pensàvem que tot plegat acabaria en un cop d’estat militar”, subratlla el Javier García.

Condemna internacional

Les reaccions internacionals al cop d’estat no s’han fet esperar i han coincidit majoritàriament a condemnar enèrgicament l’aixecament militar. Nacions Unides, la Unió Europea i una llarga llista de països, encapçalada pels Estats Units, han lamentat la deriva dels esdeveniments i han demanat als militars birmans que alliberin els líders electes detinguts i respectin la voluntat expressada a les urnes el passat novembre.

Especialment significativa serà la postura que prenguin la Xina i l’Índia, les dues grans potències veïnes de Birmània, que de moment han reaccionat amb tebiesa als fets ocorreguts al país, en bona part pels importants interessos estratègics que estàn en joc. Dalmases no confia en la reacció de les dues potències asiàtiques: “A la Xina, per descomptat, ja li va bé que no hi hagi democràcia a Birmània. Respecte a l’Índia, igual que Tailàndia, no creiem que s’hi impliquin massa”.

Pel que fa a Espanya, l’ambaixada al país ha demanat a tots els ciutadans espanyols que es quedin als seus domicilis i que estiguin pendents de les xarxes socials a l’espera de més indicacions.

Un exèrcit omnipotent

L’exèrcit sempre ha ostentat un enorme poder a Birmània, un país que va controlar amb mà de ferro entre el 1962 i el 2011, quan es va iniciar una transició controlada cap a una “democràcia disciplinada”, com la van definir. “Birmània és un país ple d'armes, on els militars tenen un poder enorme i estan plenament integrats a tot el país. Hi ha policia militar secreta absolutament a tot arreu, a totes les organitzacions”, afirma Pere Dalmases, de Jofran Internacional.

Com diu el Pere, actualment el poder dels militars continua sent molt gran, en gran part gràcies a la controvertida Constitució del 2008, impulsada per la Junta Militar, que entre altres els reserva el 25% dels escons del parlament. En aquest sentit, un dels principals objectius del partit de Suu Kyi en aquesta legislatura que tot just havia de començar era promoure una reforma constitucional, un fet que xoca amb les aspiracions de l’exèrcit.

Aquest ha estat, sens dubte, un dels motius principals del cop, segons García: “Teníem la il·lusió que aquesta legislatura es podria avançar cap a una reforma constitucional que acabés amb un text més just per a tothom i limités el gran poder dels militars. Creiem que el cop ha estat un toc d’alerta dels militars per deixar clar que no acceptaran un canvi constitucional”.

I és que, és evident que el cop militar pot suposar un punt d’inflexió en aquest camí cap a la democràcia, que queda greument estroncat i obre un escenari molt incert. “Tot plegat no fa gens de bona espina, encara està per veure com afectarà l’aixecament militar a la transició cap a un país més democràtic, però la sensació és que serà un camí molt difícil”, apunta Dalmases. 

“És dificil saber què passarà. Tots els escenaris estan oberts i pot passar de tot, però malauradament tot apunta que aquest any l’exèrcit aplicarà mà dura a nivell intern i un tancament a escala externa. Veurem què passa després”, afegeix el Javier García.