"Era una situació previsible que es veia venir des de fa temps". Diverses entitats catalanes de caire internacional que treballen amb Mali coincideixen que el cop d'estat que es va produir fa uns dies al país de l'Àfrica occidental era esperable arran de la crisi política i econòmica que viu Mali des de l'any 2012, i que ha portat a la població a realitzar mobilitzacions en contra del govern per la corrupció sistemàtica i la situació general del país.

El president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita, va haver de dimitir després de ser detingut pels militars revoltats. Va declarar la dissolució del Parlament, així com del govern del primer ministre, Bobbou Cissé, que va ser detingut i traslladat a una base militar juntament amb el president. Els revoltats, que compten amb el suport de part de la població de la capital, Bamako, així com d'altres ciutats del país, han assegurat que es farà una transició civil amb unes eleccions generals després d'un "temps raonable".

El ja expresident de Mali s'enfrontava, des de feia mesos, a mobilitzacions encapçales pel moviment del 5 de juny, liderades per l'imam Mahdoud Dicko, expresident de l'Alt Consell Islàmic. La corrupció, així com la inseguretat del país, i altres situacions que alimenten la crisi del país, com ara la vaga de professors que va paralitzar el curs escolar a Mali. Les mobilitzacions dels professors, una lluita que s'arrossega des de fa anys, exigia subsidis per a habitatges, augments salarials i fons per a les escoles.

Una situació permanent que ve d'anys enrere

Joana Mariné, tècnica de l'Associació Catalana per la Pau, referent pels països de l'Àfrica francòfona, explica que ja fa temps que el nivell de vida de la població s'anava empobrint, mentre que els episodis de corrupció per part del govern anaven augmentant. "La gota que va fer vessar el got van ser les eleccions de l'abril on van haver-hi clars indicis de tupinada", manifesta Mariné, que considera que el cop d'estat és fill de les mobilitzacions de la població que cada setmana demanava la dimissió del govern. "La població ja estava farta", diu.

Segons els transmeten els socis de l'Associació que treballen sobre el terreny, la població està a l'espera d'on porta tot aquest procés, tot i que sembla que sí que els militars que s'han revoltat prometen un procés civil i convocar eleccions. No obstant això, manifesta que, abans d'arribar a un cop d'estat hauria estat preferible un procés negociat i dialogat.

D'altra banda, el president d'Ecos de Mali, el Jordi Escudé, considera que s'ha de parlar més d'un motí que no pas un cop d'estat, pel fet que els militars es vulguin apartar un cop dimitit el president malià. Escudé també assegura que era una situació esperable. "És un país que es degrada des del punt de vista de seguretat, els governs són un desastre l'un rere l'altre, la corrupció existent és enorme", assegura.

Escudé recorda que ja el 2012 es va produir un altre cop d'estat que va portar, un any més tard, al ja derrocat president de Mali, Ibrahim Boubacar Keïta, a pujar al poder l'any següent després d'uns mesos turbulents amb diversos conflictes amb els jihadistes.

"Ibrahim Boubacar Keïta no ha fet absolutament res", lamenta Escudé, que recorda la vaga de professors després de mesos sense cobrar, un conflicte enquistat des de fa dos anys i pel qual no ha fet res per solucionar. El president d'Ecos de Mali lamenta però que el pròxim govern tampoc ho podrà solucionar a curt termini. "És difícil de solucionar perquè no hi ha interès per part de les potències de fer-ho, sinó que volen que això continuï així", denuncia.

Una preocupació major que la pandèmia

Ambdós representants de les entitats coincideixen que la situació de crisi política i econòmica preocupava més que la pandèmia del coronavirus. "Preocupa molt més perquè és un país pobre, en el qual la població es va empobrint més, i quan la gent no pot viure, ha de trobar vies per solucionar aquest tema", manifesta Mariné, que recorda que també preocupa la divisió de facto del país en dos, en referència al conflicte amb el nord del país.

"Com a tots els països de l'Àfrica, les proves PCR que es fan són mínimes, el que és possible que hi hagi més població contagiada no detectada. Pensem que són països que estan acostumats a tenir pandèmies, així que el tema de rentat de mans i higiene, ho tenen assumit i s'han fet campanyes", assegura, i manifesta que el problema és que la població viu al dia a dia "i si un dia no surt a treballar, l'endemà no menja", quelcom que dificulta que es duguin a terme mesures de distanciament social.

"Quan va esclatar la pandèmia del coronavirus, el primer que va fer el govern va ser tancar fronteres i escoles, el que va fer més gran la crisi econòmica, i la gent es va revoltar", explica el president d'Ecos de Mali. "El principal problema que tenen és poder menjar, dia rere dia", assegura Escudé. Ara, a la població maliana només els queda esperar cap a on va una un cop d'estat que ha estat condemnat de manera internacional tot i el suport de part de la població del país.