“El projecte ‘Cors Valents’ és molt agraït, però implica grans reptes i un esforç molt gran per part dels professionals i de l’entitat”, diu la Rosa Armengol, gerent de la Fundació CorAvant. Aquesta entitat, en col·laboració amb l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC), va posar en marxa aquesta iniciativa el març del 2016 per ajudar a pal·liar el tràngol de centenars de milers de persones refugiades que van decidir fer camí cap a Europa fugint dels estralls de la guerra de Síria.

Per aportar el seu gra de sorra davant d’aquella emergència humanitària que va colpir el món, ‘Cors Valents’ va iniciar la seva tasca enfocant-se en totes aquelles persones refugiades, amb especial atenció als infants i les seves famílies, que tenien una cardiopatia i que, arran de la situació, no podien rebre l’atenció o el diagnòstic adequat per tractar la seva malaltia.

Així, en un primer moment, el projecte es va fixar com a objectiu principal identificar les necessitats dels infants que tenien una cardiopatia congènita i emprendre els processos legals per traslladar-los a Espanya o a altres països d’acollida europeus i així poder intervenir-los quirúrgicament i tractar-los a hospitals de referència.

Des que va començar, ‘Cors Valents’ ha actuat per donar suport a totes les persones que pateixen una cardiopatia o altres problemes del cor i viuen com a refugiades o en situació d’especial vulnerabilitat. Això ha dut el projecte a actuar en el marc d’altres crisis humanitàries, com la que ha esclatat arran de la invasió russa d’Ucraïna, o en contextos com el que es viu als campaments de persones refugiades sahrauís, entre altres.

La gènesi: resposta a l’emergència arran de la guerra de Síria

Tot va començar per donar resposta a l'onada migratòria que es va desencadenar a conseqüència de la guerra de Síria. Les voluntàries de la Fundació CorAvant van començar a identificar les necessitats dels milers de persones refugiades que vivien als campaments grecs, especialment els infants, amb el propòsit de portar-les a l’Estat espanyol per tractar-les adequadament de les seves afeccions.

“Abans de la guerra, a Síria les persones no es morien per una cardiopatia, al contrari, el país disposava de tecnologia avançada i rebien l’atenció i els tractaments apropiats, però quan va esclatar la guerra i van haver d’abandonar les seves llars, tot això va quedar en no res i les persones malaltes van quedar en una situació molt complicada”, exposa a Xarxanet la Rosa Armengol.

Igualment, l’entitat ha donat suport a l’Agia Sofia Children’s Hospital d’Atenes, l’únic de referència pel que fa a cardiopaties congènites a Grècia, perquè el centre pugui atendre de la millor manera a tota la població amb aquesta malaltia que no poden esperar als processos llargs de trasllat a l’estat espanyol o a un altre país.

Al llarg del temps, el projecte s’ha ampliat i també ha actuat a Turquia, on s’ha treballat de forma coordinada amb els equips de cardiòlegs congènits dels diversos hospitals de referència del país per tal d’oferir diagnòstics i tractaments adequats a les persones amb cardiopatia congènita.

‘Cors Valents’, amb la població refugiada sahrauí dels campaments

Amb tot, ‘Cors Valents’ no només s’ha enfocat a treballar en situacions d’urgència arran de conflictes i ha posat la mirada sobre col·lectius especialment vulnerables, com la població del Sàhara Occidental refugiada als campaments de Tindouf (Algèria). Des del 2018, amb l’ajuda de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS), s’ha establert un canal d’ajuda estable i continuada als campaments, on viuen prop de 200.000 persones en condicions molt precàries.

La finalitat de la tasca que duu a terme ‘Cors Valents’ és la mateixa: identificar les necessitats dels infants amb cardiopatia congènita o adquirida i detectar les carències de la xarxa de serveis mèdics de la zona, així com estudiar i posar en marxa alternatives que ajudin a solucionar les necessitats detectades amb el suport de les organitzacions, recursos i administracions competents.

“Almenys un cop l’any visitem els camps amb cardiòlegs pediàtrics que passen visita a tots els infants als quals cal fer una revisió o diagnòstics nous; i durant tot l’any, estem en contacte amb l’únic pediatre que hi ha als campaments i amb els seus informes fem diagnòstics i ajudem tot el que podem en els processos d’evacuació perquè les persones que ho necessitin puguin viatjar a Espanya per fer una intervenció quirúrgica o allò que calgui”, explica Armengol.

Tot plegat, afegeix la gerent de la Fundació CorAvant, es fa en coordinació amb l’equip de cardiologia pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i amb les cases d’acollida de l’Estat on s'allotgen els infants amb aquestes afeccions.

De fet, el treball en xarxa és una de les claus perquè ‘Cors Valents’ funcioni. Així, en el marc del projecte s’han establert sinergies i s’ha col·laborat amb institucions i entitats com l’ACNUR, el Ministeri d’Interior d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, el Front Polisario, la Federació ACAPS, diverses ONG i professionals i persones voluntàries, entre altres. “Soles no hauríem pogut fer res”, diu Armengol.

El repte d’acollir famílies ucraïneses

A principis de l’any passat, una nova emergència va cridar a la porta de la fundació. El mes de febrer va començar la invasió russa d’Ucraïna i milers de persones en van patir les conseqüències. En qüestió de setmanes des de l’inici del conflicte, dues voluntàries de l’entitat van viatjar a Polònia per valorar la situació de la població refugiada. Poc després, des dels centres d’acollida de Cracòvia es va iniciar el trasllat de famílies ucraïneses cap a Catalunya.

En un principi, el projecte, dut a terme en col·laboració amb l’AACIC i amb el suport d’altres entitats i persones voluntàries, es va plantejar per ajudar famílies amb infants amb cardiopatia, però ben aviat es va ampliar a totes les famílies de població refugiada. “Les primeres que vam ajudar eren famílies amb infants amb cardiopatia, però, vist l’abast de l’emergència, de seguida ens van demanar que ajudéssim a evacuar el màxim de gent possible”, detalla Armengol.

A contrarellotge, la fundació es va encarregar de cercar famílies d’acollida a Catalunya que complissin els requisits per formar part del procés d’acollida, com un espai en condicions i capacitat econòmica, així com disponibilitat de temps, dedicació i esforç en integrar dins la seva unitat familiar a la família acollida, entre altres.

Igualment, es van fer entrevistes a les famílies ucraïneses i, un cop van arribar a Catalunya, més enllà de la protecció legal prevista per la Unió Europea, se les va oferir allotjament, acompanyament emocional i ajuda en tot el que poguessin necessitar a través de famílies acollidores. A més, en el marc de la iniciativa, també s’ha donat suport a l’hospital ucraïnès de Lviv per cobrir necessitats de material i en el desplaçament d’infants amb malaltia que no poden atendre.

En total, el projecte ha facilitat l’acollida de cinquanta-nou persones –vint-i-sis menors i trenta-tres adultes–, a les llars de vint-i-dues famílies catalanes. A Catalunya, com a part del procés, s’han realitzat sessions d'acompanyament psicològic per treballar l'estrès posttraumàtic de la migració forçada i l'acompanyament, tant en famílies acollides com acollidores, per aconseguir una bona adaptació i convivència.

Tot aquest procés, però, no ha estat exempt de dificultats. “Ha estat realment complicat, perquè les persones ucraïneses no volien sortir del país, ho van fer obligades per la guerra, i van haver de passar un procés de dol molt important i tot plegat ha sigut traumàtic per a elles”, apunta Armengol, qui admet que tampoc ha estat fàcil per a les famílies acollidores, especialment els primers dies. “Malgrat que durant les entrevistes de selecció insistíem que l’acollida no és un procés senzill, com és normal, hi ha hagut conflictes i dificultats”, suma.

Tanmateix, gràcies a l’esforç de totes les famílies, s’han superat tots els entrebancs i el projecte d’acollida ha estat un èxit. “El balanç ha sigut molt satisfactori i ha mostrat valors com la solidaritat i l’entesa, així com valuosos aprenentatges tant per a les famílies acollides com les acollidores en el marc d’aquest intercanvi”, destaca la gerent de la fundació.

En resum, el projecte d’acollida de la població ucraïnesa ha posat a prova la capacitat d’adaptació, improvisació i reorganització de l’entitat, que ho ha superat amb nota. “Hem estat capaces de reorganitzar-nos la feina per poder dur a terme un projecte tan complex com aquest i integrar-lo dins la nostra activitat habitual, però ha requerit un gran esforç per part de totes”, conclou Armengol.