Un crit global en defensa del dret a l’avortament

LaviniaNext
Autor/a: 
Dani Sorolla
 Font: Unsplash (Llicència CC)
El Tribunal Suprem dels EUA ha acabat amb el dret constitucional a l'avortament. Font: Unsplash (Llicència CC).
 Font: Unsplash (Llicència CC)
El 28 de setembre és el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament. Font: Unsplash (Llicència CC).
 Font: Unsplash (Llicència CC)
La decisió del Suprem dels EUA pot tenir un efecte dominó i afectar altres països. Font: Unsplash (Llicència CC).

Un crit global en defensa del dret a l’avortament

Autor/a: 
Dani Sorolla
LaviniaNext

Resum: 

Moviments feministes i entitats defensores de drets clamen davant l'ofensiva fonamentalista que vol reprimir aquest dret arreu al món.

El mes de juny d’aquest any, en una decisió sense precedents, la Justícia dels Estats Units (EUA) va liquidar el dret constitucional a l’avortament a tot el país, establert fa gairebé cinquanta anys. Sota control d’una majoria de jutges conservadors, el Tribunal Suprem nord-americà va revocar la històrica sentència Roe versus Wade, del 1973, clau de volta del dret a l’avortament al país.

En conseqüència, aquest dret va deixar d’estar avalat per la constitució nord-americana per restar sotmès a la legislació de cada estat i alguns d’ells, com Arizona o Indiana, entre altres, ja s'han afanyat a recuperar –o estan en procés de fer-ho– lleis que prohibeixen l’avortament.

La decisió suposa un pas enrere molt rellevant pel que fa als drets de les dones i pot tenir un efecte dominó, atesa la influència dels Estats Units al món. Amb tot, la sentència s’emmarca en una ofensiva d’abast internacional contra el dret a l’avortament, que també està guanyant terreny a Europa, a països com Polònia i Hongria, i a l’Amèrica Llatina.

Per denunciar aquest atac transnacional i advertir del retrocés que implica, entitats com l’Associació Drets Sexuals i Reproductius (ADSiR), Ca la Dona i la Xarxa de Dones per la Salut, entre altres, es van adherir a la convocatòria internacional amb motiu del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament i van sortir al carrer a defensar aquest dret i reclamar que es respectin arreu els drets humans i les llibertats de les dones.

El manifest de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït exigeix al Govern i a les institucions catalanes retirar el suport i les aliances amb qualsevol govern que no garanteixi el dret a l’avortament; no col·laborar ni finançar moviments fonamentalistes contra la sobirania corporal de les dones i persones gestants; protegir les defensores de drets sexuals i reproductius; implementar l’educació sexual integral obligatòria, l’accés universal als anticonceptius i l’avortament; i acabar amb totes les barreres d’accés a l’avortament a Catalunya.

Una ofensiva ben articulada i finançada a escala global

La resolució que ha anul·lat el dret constitucional a l’avortament als EUA ha estat colpidora, però no inesperada ni aïllada. Ben al contrari, forma part d’un moviment global que té com a objectiu restringir els drets de les dones. Així ho afirma la Sílvia Aldavert, coordinadora de l’ADSiR, qui alerta que estem davant “d’una ofensiva transnacional perfectament articulada, promoguda per moviments fonamentalistes amb poder, recursos, espais i influència, que han situat a la diana els drets de les dones i, en particular, el dret a l’avortament”.

Aquest moviment d’abast global, molt vinculat a l’auge de l’extrema dreta, compta amb el suport d’institucions i lobbies econòmics molt importants, i s’estén com una taca d’oli, guanyant espais arreu. A les Nacions Unides, sense anar més lluny, com denuncien des de fa temps des del moviment feminista. “Amb la promoció d’institucions i governs, com el de Trump en el seu moment, aquests moviments antidrets de les dones i antidrets sexuals i reproductius estan controlant cada cop més espais que en principi haurien de ser garants de drets”, apunta Aldavert.

Davant d’això, els moviments feministes i defensors de drets humans volen visibilitzar aquesta realitat i fer coneixedora la ciutadania d’aquest argumentari i aquesta articulació internacional, així com empènyer els governs i les institucions a comprometre’s de manera inequívoca amb la garantia dels drets sexuals i reproductius, dedicant recursos i dissenyant polítiques públiques transformadores.

Igualment, Aldavert destaca la importància de promoure i protegir les defensores dels drets sexuals i reproductius, que, al cap i a la fi, són les que estan a la primera línia i estan sent invisibilitzades, judicialitzades, empresonades i fins i tot assassinades. Una realitat que podria semblar llunyana a Catalunya, però no ho és tant: “Ho estem veient amb els assetjaments a les clíniques on es fan avortaments, a les xarxes socials, amb bloquejos a webs”, explica la coordinadora de l’ADSiR.

Dret a l’avortament a Catalunya: avenços, però encara insuficients

De fet, avui a Catalunya el dret a l’avortament encara no està garantit de forma homogènia a tot el país. Malgrat que la capacitat de denúncia i la mobilització de grups feministes s’ha traduït en un gran avenç en aquest sentit, encara existeixen barreres i obstacles per accedir a aquest dret.

“Avui, el dret a l’avortament no és equitatiu al territori, per diferents motius”, adverteix Aldavert. No és el mateix avortar al Pla de Lleida o a les Terres de l’Ebre que a l’àrea metropolitana de Barcelona. Moltes dones encara no poden avortar lliurement a les seves localitats i es veuen obligades a desplaçar-se del seu territori per fer-ho.

Aquesta inequitat territorial s’evidencia en dificultats pròpies del sistema, com el fet d’haver de desplaçar-se, l’objecció de consciència, la impossibilitat d’escollir el mètode per avortar o triar un acompanyament determinat. Tampoc tothom el mateix accés a tota la informació amb relació al dret a l’avortament i les campanyes institucionals que en parlin gairebé no existeixen. “Les múltiples dificultats arreu del territori van sumant opressions i discriminacions que aquestes dones pateixen una vegada rere l'altra”, afirmen des de l’ADSiR.

Així, malgrat estar en tràmits d’aprovar-se al Congrés espanyol una de les legislacions més progressistes del món en l’àmbit de l’avortament, que necessitarà recursos i implementar-se correctament, encara hi ha persones que en queden al marge. I sempre són les més vulnerabilitzades. Parlem de dones sense targeta sanitària, dones migrades que no parlen l’idioma, dones molt joves, dones a centres penitenciaris, entre altres.

“Justament són les persones que les institucions haurien de protegir i acompanyar més decididament, no es tracta de posar pegats contínuament, sinó d’aplicar un model d’atenció i acompanyament a l’avortament que posi les persones al centre”, suma Aldavert. Per això també és imprescindible prestigiar la pràctica professional i comptar amb persones formades i especialitzades: “Cal donar-les el valor que tenen, perquè allò que fan és un servei públic i una garantia de drets a la ciutadania”.

A Catalunya i a qualsevol indret del món, és una evidència que posar traves a l’avortament l’únic que genera són més avortaments i més insegurs. “Tots els països que tenen lleis restrictives i penalitzadores, o no permeten avortar, tenen unes taxes d'avortament clandestí altíssimes, i, en conseqüència, també de morts maternes arran d’aquests avortaments insegurs, com passava fins fa poc a l’Argentina o continua passant a molts països de l’Àfrica”, diu Aldavert.

La coordinadora de l’ADSiR assenyala que les dues solucions més eficaces –amb resultats més que comprovats– per evitar embarassos no desitjats són l’educació sexual, des d’un abordatge de drets i feminista, i l’anticoncepció universal. “Ambdues coses a Catalunya, encara no són una realitat, per tant, deixem de responsabilitzar les dones d’una vegada”, rebla.

Afegeix un comentari nou