Regularització de les persones migrades: exigències de les entitats

Més de 900 col·lectius i gairebé 2.000 persones exigeixen la regularització urgent de persones migrades i refugiades que resideixen en territori espanyol a través de la campanya de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF). El manifest signat per les entitats, i que es va enviar al govern d'Espanya i al Congrés dels Diputats, defensa que en un estat d'emergència com l'actual és moment d'una regularització àmplia i urgent basada en els drets humans i la igualtat per no deixar ningú enrere i allunyar-se de mesures utilitaristes i temporals.

Amb la campanya, que busca suport a les xarxes socials a través dels hashtags #regularitzacioxtotes i #regularizacionya, les entitats exigeixen l'empadronament d'ofici als ajuntaments de totes les persones que visquin al municipi; la regularització immediata i urgent amb permís de treball sense necessitat de contracte de treball; la concessió d'autorització de treball sense necessitat de contracte als i les joves tutelades amb permís de residència; i reconeixement immediat de la condició de refugiades.

Des de la Coordinadora Obrim Fronteres posen l'accent en què són "exigències", i no demandes ni sol·licituds. "Les persones migrades no tenen accés a cap ajut i de totes les mesures anunciades no hi ha cap dirigida a aquestes persones", lamenten. "Estem en un estat d’alerta i és una situació excepcional: si en aquest estat no ho fem, és que no ho farem mai", denuncien.

Una de les grans queixes és el sentit utilitarista de la mesura del govern de l'Estat de permetre contractacions temporals de persones migrades en feines al camp. "Exigim la regularització, però no per un sentit utilitarista, sinó per un tema de drets civils, socials i humans", asseguren des de la COF, que titllen d'"autentica vergonya tenir persones en estat de semiesclavitud". Els promotors de la campanya lamenten que es tracta que es faci per necessitat de mà d’obra i que no es deixa clar en quina situació queden aquestes persones a posteriori.

Respostes a la campanya

El retorn més valorat dels promotors de la campanya és el gran seguiment i suport que ha tingut per part de col·lectius i persones. Les xarxes socials s'han omplert de denúncies i demandes a través dels hashatgs creats per la campanya. Pots adherir-te a la campanya en aquest enllaç on trobaràs tota la informació sobre la proposta.

D'altra banda ja s'ha iniciat la ronda de contactes polítics amb reunions amb els representants al Congrés dels Diputats dels partits polítics adherits fins a la data al manifest. L'objectiu de la trobada virtual era mantenir un primer contacte per valorar les opcions de tramitar la proposta en seu parlamentària. A la reunió hi van participar Joan Mena, de Catalunya En Comú; Albert Botrán, de les CUP; i Maria Dantas, d'Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que per qüestions de coordinació no es va poder comptar amb les companyes d'EH Bildu.

"Es comprometen a mirar de treballar coordinadament aquest tema per veure de quina manera es podrien ampliar els suports", manifesten des de la COF, que asseguren que a l'endemà de la reunió també s'hi va adherir Podem. "Hi ha el compromís de continuar treballant coordinadament per aconseguir aquest objectiu", afegeixen. La propera reunió es durà a terme aquesta setmana.

Des de COF i les entitats que donen suport a la campanya, han registrat una demanda via Seu electrònica a la presidència del Govern espanyol i s'ha fet arribar la petició als Ministeris implicats, grups parlamentaris i altres responsables d'administracions, fent oficial així la sol·licitud per posar en marxa "una regularització extraordinària massiva de forma urgent". Des del govern de l'Estat ja s'han traslladat les primeres impressions i han agraït als col·lectius la preocupació per aquesta situació.