Les dificultats d'accés al procediment de sol·licitud d'asil per a les persones refugiades a Catalunya i l'Estat espanyol és una de les principals problemàtiques que destaquen les organitzacions que treballen per defensar els drets de les persones refugiades i migrades. La principal causa és el funcionament del sistema actual de cites habilitat a l'Estat espanyol, una eina que no afavoreix una obtenció senzilla de cita per fer l'entrevista de sol·licitud de Protecció Internacional a la Policia Nacional.

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR) ha presentat un informe sobre la situació de l'asil al món, a Europa, a l'Estat espanyol i a Catalunya. L'estudi destaca aquesta problemàtica com la preocupació més gran, un fet que genera una situació d'indefensió per a les persones sol·licitants d'asil.

Des de la CCAR lamenten que el sistema d'asil està col·lapsat. "Durant l’any passat, intentar obtenir una cita a la pàgina web de la Policia Nacional era gairebé impossible i les persones havien de passar mesos intentant-ho", denuncien.

Aquesta situació va fer que es generés un mercat de cites digitals en què es pagaven entre trenta i dos-cents cinquanta euros. Des de la CCAR expliquen que, per pal·liar aquesta situació, s’ha fet un nou procediment, diferent a cada província. A Barcelona, per exemple, s’ha habilitat un telèfon actiu durant tres hores al dia. No obstant això, moltes de les persones sol·licitants d’asil no han tingut una bona experiència i expliquen que és extremadament complicat aconseguir que t’agafin la trucada.

A més, el nou procediment té dificultats afegides, ja que quan es duu a terme la trucada, totes les persones de la unitat familiar han d’estar presents. Tampoc hi ha un sistema de traducció per a aquelles persones que no parlen català ni castellà. D'altra banda, un cop finalitzada la trucada, les persones que demanen cita no reben cap document confirmant el dia, el lloc i l’hora. Finalment, tampoc hi ha mecanismes que adaptin la trucada per a persones amb diversitat funcional.

Les resolucions a l'Estat espanyol

El 2022 hi ha hagut un increment del 15% en el nombre de persones que han sol·licitat asil arreu del món, el que es tradueix en uns tretze milions de persones més que el 2021. "Els motius principals de l'alça són els conflictes com la invasió russa d'Ucraïna, però també la inestabilitat política i conflictes interns a països com Sudan del Sud o Etiòpia", assenyala la Pascale Coissard, copresidenta de la CCAR. D'altra banda, l'any passat més de 104 milions de persones es trobaven en situació de desplaçament forçat al món.

Per la seva banda, la Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR posa de manifest que els països europeus amb més sol·licituds de protecció internacional van ser Alemanya, Espanya, Àustria i Itàlia, mentre que els principals països d'origen dels sol·licitants de Protecció Internacional a Europa van ser Síria, Afganistan, Turquia i Veneçuela. No obstant això, "la diferència entre peticions i resolucions va ser la més gran des de 2015", lamenta Ekmen.

I és que tenint en compte les resolucions, l'Estat espanyol es troba molt lluny de la mitjana europea. Malgrat ser el tercer país de la Unió Europea (UE) que rep més sol·licituds, cau al final de la llista quant al nombre de sol·licituds aprovades, sent el tercer per la cua. En aquest cas, l'Elena Maya, codirectora de la CCAR, demana "un major compromís per part de l'Estat en la protecció de les persones que són perseguides als seus països d'origen o de residència".

En el cas de Catalunya, no hi ha dades concretes, però se sap que el 2022 s'han establert definitivament més de vint mil persones. Des de la CCAR lamenten que aquestes persones han trobat moltes dificultats en l'accés laboral i en l'accés a l'habitatge a causa dels preus desorbitats i la dificultat per accedir a un contracte de feina. L'organització insta la Generalitat a treballar per garantir unes condicions de vida dignes i perquè coordini un espai de treball de totes les organitzacions que treballen en aquesta matèria a Catalunya.

L'exemple amb les persones ucraïneses

Malgrat les dificultats que mostra l'informen basat en l'experiència de les persones que volen accedir al procediment de sol·licitud d'asil, des de la CCAR envien un missatge positiu. Coissard, demana seguir l'exemple del procediment que es va seguir amb les persones ucraïneses a Europa. "El que s'ha aconseguit amb l'arribada de les persones ucraïneses no s'havia vist des dels anys noranta", afirma.

Coissard exposa que aquesta és la prova que quan es vol es pot. "S'ha fet per Ucraïna i es podria fer per altres països en conflicte. Hem aconseguit donar protecció i permís de treball a persones que estaven arribant, mentre que altres persones poden estar anys intentant-ho i no obtenen resposta. Això vol dir que al segle XXI encara és possible", sentencia.