El dret a l’asil està regulat pel Dret Internacional i és una obligació dels Estats. Queda recollit com a dret humà fonamental a l’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que expressa que “en cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en altres països”. Espanya el reconeix i el regula a la seva Constitució, a través de la Llei d’Asil. Encara que sembli una obvietat i és conegut per tothom, no és sobrer recordar-ho i insistir-hi, i més quan, en ple 2022, aquest dret es continua vulnerant a l’Estat espanyol.

És el que està passant a Ceuta, com ho està denunciant No Name Kitchen (NNK), l’ONG que dona suport a les persones refugiades que pateixen la manca de rutes migratòries segures i legals i que té presència als Balcans, a Grècia i a la Frontera Sud, entre altres. Segons l’entitat, des de fa almenys dos mesos s’està negant la possibilitat de sol·licitar asil i protecció a Ceuta, atès que a la plataforma informàtica per demanar cita per fer-ho s’informa les sol·licitants que “no hi ha cites disponibles”, sense fixar un horitzó temporal per obtenir una cita.

“La majoria dels que estan intentant demanar asil i no poden són persones marroquines adultes, no sabem exactament a quanta gent està afectant, però el que volem destacar per sobre de tot és la irregularitat d’aquesta pràctica, és a dir, normalment si una persona vol demanar asil i no tenen cita d’aquí una setmana, li donen per a més endavant, però la cita te la donen, i això no està passant ara a Ceuta”, assegura a Xarxanet la B., membre de NNK.

A més, NNK indica que no existeix, ni per la via presencial ni telemàtica, la possibilitat d’aconseguir un resguard que demostri que la persona sol·licitant ha intentat obtenir una cita i no ho ha aconseguit per causes alienes a la seva responsabilitat. L’organització, que entre les seves tasques ofereix assessorament jurídic a les persones sol·licitants d’asil, està donant suport a almenys cinc persones que estan en aquesta situació.

Aquest és un punt important, atès que a Ceuta, si una persona tramita una petició d’asil i no rep una resposta en un termini d’un mes i un dia, a partir d’aquell moment gaudeix del dret de moure’s per la península de forma legal, expliquen des de l’entitat. Sense la possibilitat de demostrar que han intentat sol·licitar asil, moltes persones que no poden tornar al seu país perquè es posarien en perill i queden atrapades a Ceuta en una situació de desprotecció absoluta davant d’una possible devolució.

Un bloqueig que NNK atribueix a “causes polítiques”

Per mirar de treure’n l’entrellat, NNK s’ha posat en contacte amb fonts de la subdelegació del Govern espanyol i ho justifiquen argumentant raons tècniques. “Ens han dit que el web fa tant de temps que està caigut per temes tècnics, perquè moltes persones estan intentant demanar cita alhora, però és difícil de creure perquè si vas a les oficines que hi ha a la frontera no hi veus ningú”, exposen des de l’entitat.

L’ONG, per contra, creu que aquestes traves responen a “causes polítiques” i a la voluntat que menys persones tinguin la possibilitat d’obtenir algun document que els permeti tenir dret a certa protecció.

“La nostra interpretació és que tot plegat té el seu origen en l’acord sobre assumptes migratoris que van signar Espanya i el Marroc el passat mes de maig, en què el país africà es comprometia a ser especialment vigilant en el control dels fluxos migratoris cap a la península, i de fet estem veient que la frontera està més tancada que mai”, apunta la B. L’entitat ja ha elevat una queixa formal davant del defensor del poble per informar d’aquestes irregularitats, però encara no ha rebut resposta.

Traves que deriven en problemàtiques de salut mental en les persones sol·licitants d’asil

Més enllà d’aquesta situació, NNK adverteix que les traves per sol·licitar asil venen de lluny i, en aquest sentit, plou sobre mullat. Per exemple, sempre es diu a les persones que volen demanar asil que ho facin per la via telemàtica, quan moltes d’elles no tenen un mòbil o un ordinador per fer-ho i sovint no saben parlar espanyol.

A banda, des de l’organització adverteixen que no existeix cap estructura ni suport a la ciutat de Ceuta, a banda dels centres de menors i el Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI), que assessori jurídicament les persones que volen demanar asil; i moltes persones, per la seva edat o nacionalitat, queden fora dels CETI o dels centres de menors.

NNK treballa sobre terreny donant suport a les sol·licitants d’asil i coneix de primera mà les conseqüències que pateixen aquestes persones davant d’aquestes dificultats i arbitrarietats a l’hora de regularitzar la seva situació. “Ens trobem amb moltes situacions d’ansietat i estrès, que de vegades deriven en depressions i altres problemes greus de salut mental; cal tenir en compte que són persones que han deixat les seves famílies per necessitat i sovint es juguen la vida per acabar atrapats a Ceuta, sense recursos ni possibilitats per tirar endavant”, rebla la B.