El passat agost, un reclús del centre penitenciari de Villena (Alacant), qui forma part d'un programa d'atenció a malalts mentals, va rebre una brutal pallissa per part del funcionariat que el custodiava. Posteriorment, els mateixos carcellers van agredir i amenaçar la Subdirectora de la presó per por a que aquesta fes públic els abusos i els maltractaments que s'exerceix des de les presons.

Episodis com aquests no són fets aïllats, i molt menys encara els obstacles amb què es troben els presos a l'hora de denunciar-los. Davant aquest context, diverses associacions socials s'han organitzat per actuar davant les injustícies que es viuen dins les presons. En concret, catorze entitats han unit forces per presentar un decàleg de mesures dirigit a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries (SGIP) i als partits polítics amb representació parlamentària.

En aquest document les associacions sol·liciten, amb el suport dels familiars dels presos, acabar amb les tortures i els maltractaments a les presons i habilitar eines per garantir el dret dels presos a accedir a un procés de denúncia.

Per una banda, el text exigeix a la Fiscalia General de l'Estat la creació d'una circular sobre la instrucció del delicte de tortures. Al mateix temps, defensa la necessitat d'incidir en la formació i l'avaluació contínua del funcionariat. A més, demanen que es facin visibles els números identificatius que porten a les armilles.

D'altra banda, les organitzacions coincideixen en el fet que cal donar més eines d'auxili als presos. Un exemple d’això és oferir un telèfon d'emergència gratuït perquè tinguin l'autonomia de poder denunciar maltractaments i acudir a un hospital en cas d'agressió, o el fet d’eliminar els punts cecs dins les presons on no arribin les càmeres i garantir el funcionament del sistema de videovigilància.

"Considerem essencial que els presos puguin disposar dels mitjans per presentar proves necessàries", defensa Mireia Salazar, Coordinadora de l'Àrea de Presons d'Irídia, entitat adherida al decàleg, "els mitjans de prova com les càmeres de vigilància són una mesura preventiva que al mateix temps garanteix el dret de les persones a accedir a un procés de denúncia".

Un altre punt important que reclamen entitats i familiars és que, en cas d'agressió, es requereix la visita de personal mèdic en menys de 48 hores que constati les lesions. Tanmateix, el document reclama augmentar la quantitat de personal sanitari als centres i reforçar l'atenció psicològica per garantir un seguiment adequat de l'estat de salut dels presos.

L'escrit posa èmfasi en investigar a fons les morts produïdes dins les presons. Defensen que sigui obligatori el reconeixement del cos per part dels familiars i que se'ls faciliti una segona autòpsia en cas de ser necessària. En aquest sentit, la Coordinadora de l'Àrea de Presos d'Irídia expressa que no detecten canvis en el tractament dels casos de situació de mort a la presó. "El paper de l'administració és molt residual i les investigacions són supèrflues, sobretot de cara a donar informació clara i concisa als familiars", destaca Mireia Salazar.

El decàleg també denuncia les represàlies i les sancions encobertes, com els tractes vexatoris, els maltractes físics i psicològics o els canvis de mòduls, entre altres. Sobre la mateixa qüestió, també demana acabar amb ‘la presó dins la presó’, és a dir, amb l'aïllament penitenciari.

La crua realitat a través de les xifres

Les agressions que va patir un pres a mans del funcionariat del centre de Villena no és, desgraciadament, cap fet excepcional. "No podem parlar de fets aïllats tenint en compte que les situacions de tortura i maltractament haurien de ser zero", sosté Mireia Salazar, "són persones que es troben sota la custòdia de l'estat i existeix el deure de protegir-les, encara que no sempre sigui així".

Les xifres ho constaten. El Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP), organisme que supervisa centres de privació de llibertat, va publicar un informe l'any passat on mostrava l'existència de 94 procediments oberts per males pràctiques i maltractaments a persones preses.

D'altra banda, els informes del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa (CPT), relaten casos concrets als centres supervisats de l'Estat, com bufetades, cops de puny o cops amb porres, entre altres. A més, cal destacar els resultats de l’últim informe de 'La tortura en el Estado Español' publicat per la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura, plataforma que va recopilar fins a 58 denúncies per abusos a presos durant el 2016.

Davant aquest context, són les entitats les que treballen i uneixen forces per garantir els drets dels presos i alcen la veu per exigir voluntat política i judicial per posar fi a la violència penitenciària.