Drets Humans i la lluita contra el racisme estructural als Estats Units

Al nom de George Floyd, víctima de la brutalitat policial i símbol de les protestes contra el racisme que han explotat en les darreres setmanes, se li ha de sumar el de Rayshard Brooks, un jove afroamericà assassinat per un agent d'Atlanta en un nou cas de racisme policial. Com en la mort de Floyd, un vídeo demostra l'abús i discriminació dels cossos de seguretat enfront les persones afroamericanes i posa de manifest, un cop més, el racisme estructural existent als Estats Units.

La indignació per aquests dos assassinats, dues gotes d'aigua dins d'un oceà de casos relacionats amb el racisme, ha traspassat les fronteres dels Estats Units i ha fet sonar crits de ràbia arreu del món, un d'ells, el 'Black Lives Matter'.

A Catalunya també s'ha fet sentir, tot i que fa molts anys que se sent gràcies a la feina de nombroses entitats que lluiten contra el racisme, com per exemple SOS Racisme, Stop Mare Mortum, Iridia, Migra Studium, el col·lectiu Tinta Negra o Casa Nostra, Casa Vostra, d'entre molts altres.

D'altres, com Amnistia internacional o l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) el combaten des d'una mirada més àmplia de defensa dels drets humans.

Polítiques violentes i discriminatòries

Des d'Aminstia internacional, asseguren que la discriminació de persones pel seu origen o color de pell és una de les principals vulneracions dels drets humans, quelcom que tots els governs haurien de combatre. "En el cas dels Estats Units negar que hi ha un racisme estructural i una idea de supremacisme blanc estès en algunes capes de la població és absurd", explica Dani Vilaró, de l'organització internacional.

"La mort de persones negres, o llatines, a mans de la policia és molt més alta que en persones blanques i això mostra que és justament el racisme i el supremacisme blanc el que provoquen aquests homicidis il·legítims per part d'agents de policia", identifiquen des d'Amnistia Internacional. Per a Vilaró, el govern federal dels Estats Units hauria d'establir una comissió nacional per abordar els aspectes de la crisi, inclosos els homicidis comesos per la policia, el dret de protesta i les mesures que cal adoptar a tot el país per posar fi a la discriminació.

D'altra banda manifesta que el president Donald Trump ha de canviar d'actitud. "Ha de posar fi als seus discursos i polítiques violentes i discriminatòries, que només fan que alimentar la crisi i agreujar-la", demana.

Una pedagogia preventiva

Per la seva banda, David Bondia, president de l'IDHC, es mostra preocupat que les protestes hagin explotat fent front només als efectes de la discriminació i no també per les causes d'aquesta. "Es tracta d'una discriminació estructural que té uns efectes, que és la violència policial, però hem de treballar també en les causes, és un problema molt més ampli, és un problema de caràcter estructural", manifesta.

Bondia coincideix amb Vilaró en què és innegable que al racisme hi ha un vessant institucional, però manifesta que també hi ha un vessant social. "La discriminació racial està present a les nostres societats i s'ha de fer molt de treball per evitar-lo", explica. A banda de denunciar aquests casos quan ja hi és la violència policial, Bondia manifesta que començar a treballar en àmbits de pedagogia preventiva, "que no només sigui reactiva, i educar amb uns valors de no discriminació", explica.

El president de l'IDHC assegura que existeixen múltiples discriminacions que es donen al mateix temps i que la discriminació racial s'ajunta amb altres tipus d'opressions. "Ens estem focalitzant només en una discriminació i ens hem d'adonar que quan es fan batudes per un perfil ètnic no és dona només una discriminació racial sinó també classista", assegura Bondia.

Un problema arreu del món

El focus de l'actualitat ara mateix està a sobre dels Estats Units per les imatges de violència explicita per part de la policia del país nord-americà. Però el racisme és un problema que encara hi és present arreu del món. "Hi ha una doble vara de mesurar amb la que agreugem el que passa a fora sense ser conscients que també està passant a casa nostra", explica el director de l'IDHC, que posa d'exemple les campanyes que es van dur a terme als Estats Units per acabar amb l'apartheid a Sud-àfrica, focalitzant així el problema en un altre país.

"Ens hem d'escandalitzar pel que ha passat a Sud-àfrica i passa als Estats Units, però també passa a casa nostra. HI ha hagut una espurna que ho ha encès tot donades les circumstàncies, però ens hem de plantejar: Com no havia passat abans?", es pregunta Bondia.

L'auge de l'extrema dreta ha facilitat l'arribada de discursos d'odi i teories de la conspiració contra immigrants o refugiats, transmeten una idea de supremacisme blanc i xenofòbia. "Hem de fer un discurs més constructiu. No hem sabut combatre el racisme i la discriminació en el moment determinat, i ara anem darrere del que fa l'extrema dreta. I un discurs més potent es fa fixant-nos en les causes i no només els efectes de per què està passant això", sentencia.