El Govern espanyol ha insistit a llançar el missatge que els pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2023 seran “els més socials de la història”. Així ho ha dit i reiterat el president espanyol, Pedro Sánchez, qui ha assegurat des del faristol del Congrés dels Diputats que els comptes “posen tots els recursos de l’Estat al servei de la majoria social”. I és veritat que els pressupostos contemplen la inversió social més gran feta fins al moment, no obstant això, és igualment cert que també són els més militars de la història.

Així ho sosté l’últim informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que fa palès el creixement, un any més, de la despesa militar real als comptes de l’Estat i la situa, segons el seu criteri, per sobre dels 27.000 milions d’euros. Una xifra que suposa superar àmpliament l’objectiu de despesa del 2% del Producte Interior Brut (PIB) fixat per l’OTAN.

Aquest repunt de la inversió militar és encara més rellevant si tenim en compte que sobrepassa amb escreix la despesa pressupostada per a altres ministeris d’àmbit social. En aquest sentit, per citar un exemple, es destina cinc vegades més a la investigació militar que a la sanitària.

Una despesa molt més elevada del que diu l’Estat

En un context marcat per les crisis superposades que travessen la ciutadania i una inflació desbocada que escura la butxaca de la població, els PGE del 2023 aprovats recentment per l’Executiu espanyol són els més militaristes de la història. Si donem un cop d’ull a les dades seguint el criteri del Govern de Pedro Sánchez, els comptes de l’Estat assignen al Ministeri de Defensa 12.827 milions d’euros, un 26,3% més respecte a l’any anterior, i el situen com una de les carteres que més creix.

A què obeeix aquest increment en un moment de dificultats econòmiques per a bona part de la societat? La decisió es justifica per donar compliment al compromís adquirit pel president espanyol a la cimera de l’OTAN que es va celebrar a Madrid el juny d’aquest any d’assolir el llindar del 2% del PIB en Defensa exigit per l’Aliança Atlàntica, un objectiu que el Govern espanyol va assegurar que volia complir en els cinc pròxims anys.

L’informe ‘El colossal augment del pressupost militar de l’Estat el 2023’, elaborat pel Centre Delàs, per contra, posa de manifest que la despesa de caràcter militar prevista per a l’any que ve és molt més elevada del que diuen les xifres oficials. Segons el document, la inversió militar real de l’Estat s’enfilarà fins als més de 27.000 milions d’euros, o cosa que és el mateix, uns 75,7 milions d’euros diaris o 582 euros anuals per habitant.

Aquesta quantitat, que és més del doble del que s’ha assignat oficialment al Ministeri de Defensa, significa que Espanya dedicarà el 2,17% del seu PIB a despeses militars, és a dir, per sobre del que reclama l’OTAN.

El Centre Delàs ha calculat aquesta xifra d’inversió real sumant el pressupost consolidat del Ministeri de Defensa; la resta de partides de caràcter militar assignades a altres ministeris, tal com recomana l’OTAN als seus països membres; les despeses que s’imputen al Fons de Contingències i la part dels interessos del deute públic que corresponen a Defensa.

A més, si ampliem el focus i pronostiquem la despesa militar de cara als pròxims anys, si se segueix aquest ritme, l’informe calcula que el 2029 el total de la despesa militar superaria els 40.000 milions anuals.

Les inversions en armament, en auge

L’estudi del Centre Delàs, que signen els investigadors Xavier Bohigas, Xema Moya i Pere Ortega, posa l’accent en el fet que tres de cada deu euros que invertirà l’Estat el 2023 es destinaran a inversions en armament. Això representa un increment de més de 7.700 milions d’euros, l’equivalent a un repunt de prop del 70% amb relació a l’any anterior. D’aquesta manera, les inversions militars, amb una pujada de gairebé el 30%, són el concepte que més creix en el total de la despesa militar proposada per al 2023.

Una de les despeses més reforçades als PGE del 2023 correspon als crèdits de Recerca i Desenvolupament (R+D) militar del Ministeri d’Indústria. Parlem de crèdits dirigits a empreses que tenen en l’armament una de les seves línies de negoci com Navantia, Airbus o Indra, entre altres, que desenvolupen Programes Especials d’Armament que després compra l’Estat. Segons exposa el document, es disparen més d’un 126% i escalen fins als més de 1.600 milions.

Igualment, l’informe evidencia que la partida per a R+D militar és una de les que guanya més terreny i s’enfila per sobre del 21% del total de recursos destinats a investigació. Una xifra, que ronda els 1.800 milions, i que Xavier Bohigas, un dels investigadors responsables del text, qualifica d’”escandalosa”, alhora que puntualitza que “els percentatges de l’R+D militar són enganyosos, atès que es refereixen a les previsions de despesa, i per tenir una visió més realista del pes de la investigació militar ens hauríem de fixar en les quantitats que es liquiden finalment”.

Aquesta despesa en investigació militar resulta encara més cridanera si es compara amb la quantitat que es destina a la investigació en altres àmbits. Per exemple, és cinc vegades superior als recursos que s’inverteixen en la sanitària, i més de setze respecte a l’energètica, mediambiental i tecnològica.

Així ho explica un altre dels autors de l’informe, Xema Moya: “Tenint en compte que ens trobem enmig d'una crisi mediambiental de grans proporcions i que hem d'afrontar nous reptes sanitaris, els nostres esforços haurien de concentrar-se precisament en aquests àmbits i no pas en el militar, per poder satisfer les necessitats i prioritats de la població”.

La despesa militar creix per sobre de la despesa social

Per entendre l’abast real d’aquestes xifres de despesa militar, un bon exercici és comparar-les amb les d’altres ministeris de l’àmbit social. Potser no és del tot erroni considerar que els PGE del 2023 són els més socials de la història, atès que bona part de les partides assignades a carteres socials augmenten, com, entre altres, Drets Socials, que creix un 17,2%; Cultura, que augmenta gairebé un 16%; o Seguretat Social, que ho fa un 12,9%.

Ara bé, tots aquests escreixos queden molt lluny del repunt de més del 26% que experimenta el pressupost dirigit al Ministeri de Defensa.

“L'Estat espanyol, en lloc d'apostar per una política exterior enfocada a rebaixar les tensions a través d'una diplomàcia activa de la neutralitat, de la seguretat compartida i del desarmament que puguin conduir a un món regit per la cooperació, advoca per incrementar-ne la despesa militar i les inversions en armaments per assolir el tan manat i arbitrari objectiu del 2% del PIB, sense argumentar de cap manera com contribueix a la seguretat de l'Estat assolir aquests nivells de despesa”, exposa Pere Ortega.

En aquest sentit, els investigadors del Centre Delàs lamenten que aquesta despesa militar pels núvols respon a la pressió de l’OTAN, dirigida amb mà de ferro pels Estats Units (EUA), per arribar a l’objectiu de despesa en Defensa del 2%, un llindar que, com demostra l’informe, ja es compleix si la despesa militar es comptabilitza de forma rigorosa.

En última instància, les peces encaixen si es té en compte que aquest increment desbocat acaba beneficiant per sobre de tot els països productors d’armes, una llista en què els EUA lidera de manera destacada a escala global.

Finalment, des de l’entitat d’anàlisi de pau, seguretat, defensa i armamentisme recorden que la despesa militar no només no crea riquesa, sinó més aviat el contrari, atès que destrueix l’economia productiva real i són inversions que perden valor social, generen endeutament públic, creen dèficit fiscal i, per tant, deriven en més inflació. “Des del Govern espanyol aquests PGE s’han anunciat com els comptes més socials, però també són els pressupostos més militars de la història”, reblen des del Centre Delàs.