El documental Dixan reflexiona sobre islamofòbia i racisme a la Filmoteca de Catalunya
Comparteix
Moments durant la gravació del documental. 
Cartell del documental. 
Pels carrers d'un dels barris de Chlef.
El llargmetratge explica la història del comando Dixan i dels seus membres, empresonats injustament per suposada integració a Al-Qaeda.
Tres integrants de la Plataforma Aturem la Guerra (PAG) de les comarques de Girona van viatjar el passat agost de 2015 a Algèria per retrobar-se amb quatre membres de l’anomenat comando Dixan. Els protagonistes d’aquest comando van ser empresonats durant set anys per suposada pertinença al grup Al-Qaeda. Fruit d’aquest viatge, va néixer el documental "Dixan", un relat audiovisual que ja es va estrenar a Girona i Banyoles però que el passat divendres 6 d’octubre va presentar-se a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona.
El documental, presentat a la Sala Laya de la institució cultural, reflexiona sobre el racisme i la islamofòbia que es viu a Europa, a Catalunya i a l’Estat espanyol. Aquest viatge que els membres de la PAG van fer al país nord-africà, en concret Benet Salellas, Marta Bosch, Mostafà Shaimi i Sílvia Rispau, va servir per posar-se en contacte amb en Souhil, l’Ali, en Zakaris i en Mohamed i recordar moments que havien viscut durant el passat. En aquest sentit, el documental narra una història de migracions, de silencis i de retrobaments.
L’empresonament es va executar durant el mandat de José María Aznar per justificar la intervenció a l’Iraq. Dirigit conjuntament per Pere Cortada, Erik Estany i Marc Planas, el projecte es va iniciar a finals del 2014 i pretén recuperar una història que va trasbalsar la realitat política i social de Catalunya l’any 2003. Fins al moment no hi ha cap treball que hagi abordat el cas Dixan, per tant, el documental també té una intenció de lluitar contra una història que va caure en l’oblit en un moment on, segons els impulsors, han reaparegut a Catalunya operacions policials contra suposats jihadistes.
La presentació del documental a la Filmoteca es va organitzar amb el suport de diverses entitats com ara la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, Unitat contra el Feixisme i el Racisme, el periòdic Masala, Sodepau i la Plataforma Tanquem els CIE.
Prèviament, el documental també s’ha mostrat al cinema Truffaut de Girona i a l’Auditori de l’Ateneu a Banyoles. Una de les responsables del projecte, la periodista Marta Bosch, ha afirmat en una entrevista a Ràdio Banyoles que els objectius són dos. D’una banda recollir el punt de vista de les persones que van patir aquest cas, i en segon terme, fer un treball de reflexió de “certs discursos racistes i islamòfobs que són molt presents ara”.
Afegeix un nou comentari