El Sàhara Occidental i la manca de llibertat de premsa

El passat 26 de febrer es van complir quaranta-quatre anys d'ençà que l'Estat espanyol es va retirar definitivament del Sàhara Occidental. El que havia estat durant més d'un segle colònia espanyola es quedava el 1976 totalment desemparada i a mercè del regnat de Marroc, que considerava el Sàhara un territori històricament propi.

Durant les dècades posteriors, el conflicte entre el Front Polisari, creat el 1973 amb l'objectiu d'aconseguir la independència sahrauí, i el Marroc s'ha convertit en un continu estira-i-arronsa, cronificant un conflicte que molts organismes internacionals no han sabut (o volgut) resoldre.

Tortures, detencions, assassinats... i fins i tot un mur de gairebé 3,000 kilòmetres, ple de mines antipersones, són les armes que ha fet servir el Marroc per sotmetre durant tots aquests anys el poble sahrauí, que ha vist com la promesa del referèndum d'autodeterminació, plantejat fins i tot abans de la 'Marxa verda', s'ha quedat en terra de ningú. Amb els anys, els mitjans de comunicació de tot el món s'han anat oblidant d'aquest conflicte... fins que una manifestació pacífica al pas fronterer de Guerguerat va tornar a posar el focus d'atenció en la zona.

Aquest oblit del conflicte per part de molts mitjans i entitats internacionals és precisament un dels aspectes, entre altres qüestions, que es denuncien a l'informe de Reporters Sense Fronteres 'Sàhara Occidental: un desert pel periodisme', peça central en un col·loqui virtual organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

L'informe, redactat per la periodista i vicepresidenta de Reporters Sense Fronteres, Edith Rodríguez, toca diversos temes, però se centra especialment en la llibertat de premsa al Sàhara Occidental, o millor dit, en la inexistència d'aquest dret fonamental.

Pots veure la xerrada sencera en aquest vídeo:

La llibertat de premsa, un oxímoron

Rodríguez ho deixa molt clar a l'informe i ho remarca en la presentació: "La llibertat de premsa al Sàhara Occidental és, per si mateixa, un oxímoron, especialment als territoris ocupats, bàsicament perquè no existeix". La periodista va començar a redactar l'informe durant el 2018, en un moment en què ningú parlava del conflicte, afirmant que "quan vam començar aquesta aventura, a preparar l'informe, tot el relatiu a aquest tema era un desert, tant pel periodisme com per l'opinió pública".

Tal com defineix ella mateixa a l'informe, el conflicte es va acabar definint com un conflicte de baixa intensitat, en mitjans de comunicació espanyols i europeus.

L'informe, una detallada explicació de trenta-quatre pàgines del conflicte, explica en un primer apartat el context històric de la guerra entre el Sàhara Occidental i el Marroc. Aquest és un dels primers punts que Rodríguez remarca amb especial importància, ja que considera vital conèixer el context per entendre'l com cal. "Jo pensava que sabia algunes coses del Sàhara", comenta la periodista en la presentació, "però a mesura que vaig començar a bussejar en els detalls me'n vaig adonar que en realitat no sabia res".

Però l'eix central de l'informe, com hem comentat, gira al voltant del tractament de la llibertat de premsa en la zona del Sàhara Occidental, recopilant testimonis de periodistes Sahrauís, així com reporters especialitzats, antics corresponsals europeus al Marroc i altres fonts verificades. A l'informe es responsabilitza a la premsa internacional, i especialment als mitjans espanyols i francesos, en el silenci que ha fet invisible el Sàhara Occidental durant més de quaranta anys.

A més, durant molts anys, el Marroc ha anat estenent la seva influència pel territori, prohibint la comunicació de qualsevol mena d'informació contrària als seus interessos. La repressió i persecució als reporters Sahrauís que intenten fer un periodisme alternatiu al marge de l'oficialitat marroquina, ha estat constant. Així mateix, s'ha evitat impossibilitat accedir al territori a molts periodistes estrangers, deixant així al poble Sahrauí sense accés a informació independent.

Conclusions i recomanacions de Reporters Sense Fronteres

D'entre les conclusions i recomanacions que s'inclouen a l'informe, destaca la demanda de judicis justos amb totes les garanties pels reporters Sahrauís; el compliment de totes les exigències de l'ONU relatives a l'alliberament els presos; i el respecte per la integritat física i psicològica, en sintonia amb la Convenció contra la Tortura. L'organització demana també que s'aixequin les barreres per a permetre l'accés als periodistes estrangers i que es detinguin les deportacions.

Així mateix, demana al Marroc que es respectin els drets fonamentals al Sàhara Occidental, entre ells la llibertat d'expressió i informació. És a dir, que garanteixen el dret dels periodistes Sahrauís a exercir un periodisme lliure i el dret dels ciutadans sahrauís a rebre una informació plural i veraç.

Tot i que l'informe i les conclusions que se'n poden extreure no són esperançadores, Rodríguez espera que aquest serveixi per despertar consciència, entre tota la població, sobre un conflicte que s'ha allargat en excés i que, malauradament, ha estat molt oblidat. Ara és el moment de pagar el deute moral i històric que es té amb el Sàhara Occidental.