El voluntariat internacional aixeca el cap després d’un any en mode d’espera

“Jo tenia clar que la tasca d’una persona voluntària o cooperant internacional sobre el terreny és més necessària que mai en un moment d’emergència i no podia deixar desemparada tota aquella gent, per això vaig decidir quedar-me”. Així explica en Josep Lluís Solà, de 57 anys i farmacèutic de professió, com va reaccionar quan l’esclat de la pandèmia global el va sorprendre a Hondures, on estava desenvolupant diverses tasques i participant en projectes de salut amb diverses entitats, com la Fundación Comparte.

“Treballava a una zona rural molt deprimida del departament de Santa Bàrbara, al nord-oest del país, on hem establert una xarxa de petits centres de salut amb farmacioles, material sanitari i laboratoris perquè allà no tenen la possibilitat d’aconseguir ni una simple aspirina”, i detalla que van oferir assistència a unes 5.000 persones.  

En Josep Lluís va prendre la decisió de quedar-se al país centreamericà, on hi va estar entre el febrer i el setembre del 2020, malgrat la desbandada general que va desencadenar la crisi de la Covid-19 entre les persone voluntàries i cooperants que estaven amb ell a Hondures.

“Hi va haver una repatriació massiva, i obligada en molts casos, de persones voluntàries de països com Alemanya, el Canadà i molts altres”, i explica que es va generar “una situació de pànic, atès que ningú sabia com evolucionaria l’epidèmia i si fins i tot podia córrer perill la vida dels cooperants, en països amb sistemes sanitaris tan deficients”. 

Font: Josep Lluís Solà.

La seva llarga experiència com a cooperant i voluntari, sumada a la seva condició de sanitari, va ajudar el Josep Lluís a no perdre la calma i finalment optar per quedar-se a Hondures, malgrat que admet que es va “plantejar seriosament” tornar a casa. A més, ja havia viscut una experiència similar a Hondures, on hi va esta dos anys gairebé de manera ininterrompuda quan es va declarar la pitjor epidèmia de dengue de la història del país el 2019. “La mort allà és quelcom de quotidià, ho veus cada dia”, conta.

Una aturada general

I és que, el sobtat adveniment de la pandèmia va obligar a aturar gairebé al complet els projectes de voluntariat i cooperació internacional a tot el món. I la situació encara no ha millorat gaire, malgrat que ara ja es comencen a reprendre projectes i accions en aquest àmbit.

És el cas d’International Action for Peace (IAP), una ONG catalana que defensa els drets humans, la construcció de la pau i l’educació per al desenvolupament a zones rurals de Colòmbia, que va néixer el 2011 en ple conflicte armat al país. Fa unes setmanes, l’entitat va posar en marxa una convocatòria per cercar persones voluntàries per realitzar una tasca d’acompanyament internacional a organitzacions camperoles colombianes durant un període d’un any . 

“La convocatòria ha estat un èxit, hem rebut moltes sol·licituds per anar cap allà a donar un cop de mà”, assegura la Inés Gesa, responsable de voluntariat de l’entitat. Això suposa un cert retorn a la normalitat per a l’organització després d’un any molt complicat, en què la pandèmia va impactar de ple a les accions que tenien en marxa a Colòmbia. “La crisi sanitària ens va impedir mantenir el pilar més bàsic que sosté la nostra tasca: la presència física”, afegeix. 

Font: Javier Sulé (IAP).

Les 10 persones voluntàries que estaven sobre el terreny quan va sobrevenir la pandèmia van haver de tornar -només es van quedar les coordinadores- i en un primer moment la paràlisi va ser total, atès que la mobilitat va ser completament restringida.

Un cas similar és el de l’ONG Infermeria Solidària per l’Àfrica (Insolàfrica), una entitat creada el 2011 per professionals de la salut, encapçalats per la Núria Pagespetit, que forma professionals, subministra material i ajuda a millorar les infraestructures sanitàries al Camerun.   

L’ONG acaba d’enllestir la construcció d’una sala quirúrgica i de parts de la nova maternitat del seu Centre Mèdic Insolàfrica a la zona de Kribi, on també hi tenen una escola d’infermeria. No obstant això, les coses no van ser fàcils el 2020. La Laura Almendrós, infermera i membre d’Insolàfrica, exposa les dificultats que van patir per la pandèmia: “Hem hagut d’aturar molts projectes i campanyes perquè les persones voluntàries no han pogut viatjar, també fem intercanvis d’alumnes i tampoc ho hem pogut fer, ens ha parat moltes coses”.

Com a entitat de l’àmbit sanitari, Insolàfrica s’ha bolcat en la lluita contra el coronavirus a la seva zona d’influència. L’escola d’infermeria va haver de tancar durant tres mesos, però gràcies a la col·laboració amb l’ONG Mans Unides, que els va proporcionar testos, van fer cribratges de la Covid al centre mèdic que tenen al Camerun. “Hem fet una bona feina”, diu la Laura.

Precisament, la Laura era al Camerun amb dues alumnes de la Universitat de Girona (UdG) en el mes de març del 2020, quan tot es va precipitar i van canviar tots els plans. Com és normal, van haver de tornar a Catalunya. “En un primer moment, al Camerun es va tancar tot i es van aplicar mesures estrictes com aquí, però ben aviat es van relaxar perquè, per exemple, no pots tancar els mercats perquè la gent s’ha de guanyar la vida i no pot estar aturada. Allà diuen que és una cosa més de les moltes que els passen”, manté.

 

Font: Insolàfrica.

En Josep Lluís Solà explica que a Hondures les coses són similars. “El país es va confinar del tot, però les zones on treballem hi ha una pobresa enorme i les cases no tenen ni portes ni finestres. A banda, es fa molta vida al carrer perquè prop del 70% de la població viu al dia i no es pot parar, ha de sobreviure”, rebla.

La Fundación Comparte, on fa voluntariat des de fa anys, també ho va haver d’aturar gairebé tot. El 2018 l’entitat va complir 20 anys, en què ha dedicat tots els seus esforços a garantir el dret a l’educació als infants d’Amèrica Llatina, treballant braç a braç amb organitzacions d’Argentina, Xile, l’Equador, Hondures i Veneçuela.

Cercant alternatives

A Comparte, les persones voluntàries “juguen un paper clau” en l'organització, subratlla la Sofia Duffo, responsable de comunicació. El mes de març també ho van haver de paralitzar gairebé tot i a poc a poc van haver d’adaptar-se a la nova situació. “Tenim alguns voluntaris que segueixen fent feina a les nostres oficines i de forma remota”, diu Duffo.

El salt al món digital s’ha convertit en un lloc comú per a les entitats de cooperació i voluntariat internacional. Com ha passat arreu, les organitzacions s’han hagut de repensar per seguir treballant i col·laborant en la mesura del possible. “Nosaltres hem format als nostres professionals en línia a l’escola d’infermeria, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Recover, una entitat amb què col·laborem al país”, comenta la Laura Almendrós d’Insolàfrica.

Font: Insolàfrica.

No obstant això, treballar en línia no és fàcil, i menys a les zones que treballen aquestes entitats, com IAP, que desenvolupa la seva missió a zones rurals de Colòmbia. “Hem intentat reestructurar-nos fent acompanyaments virtuals i fent molta incidència online, però a les comunitats camperoles on estem és molt complicat”, diu la Inés Gesa, que apunta que l’experiència els ha servit per treure “aprenentatges” com entitat.

Una mirada al futur 

Arribat el 2021, malgrat que la sortida de la crisi sanitària està sent lenta i feixuga, les organitzacions que fan voluntariat i cooperació internacional estan decidides a mirar endavant. “La pandèmia ens ha aturat però no ens ha fet perdre les ganes de seguir ajudant, espero que les persones voluntàries i alumnes no tinguin por i mantinguin l’empenta per seguir venint”, diu la Laura d’Insolàfrica. 

De fet, totes les entitats coincideixen que quan la situació sanitària ho permeti i es reprengui la mobilitat internacional tornaran a enviar gent a les seves zones d’influència.  

“La cooperació i el voluntariat internacional s’està reactivant de puntetes, jo animo a tothom a fer-ho, ara bé, cal tenir molt present el context de cada país, planificar-ho i informar-se bé, molt més que abans de la pandèmia, i és clar, anar-hi amb organitzacions que ja tinguin una estructura amb cara i ulls”, recomana el Josep Lluís. Ell té clar que tornarà a Hondures el més aviat que pugui: “allà ja em consideren un ‘patepluma’ més”. 

Font: Josep Lluís Solà.