El voluntariat internacional, una oportunitat de creixement personal

Fundació Pere Tarrés - Transversal
Autor/a: 
Josep Carbonell
El David de Terrassa i el Lluc de Barcelona, de voluntariat a Polònia. Font: La Víbria Intercultural
El David de Terrassa i el Lluc de Barcelona, de voluntariat a Polònia. Font: La Víbria Intercultural
La Dori i el Ricardo, voluntaris de la Víbria fent una xerrada en un institut. Font: La Víbria Intercultural
La Dori i el Ricardo, voluntaris de la Víbria fent una xerrada en un institut. Font: La Víbria Intercultural
Foto de grup de voluntariat europeu 2021 Font: La Víbria Intercultural
Foto de grup de voluntariat europeu 2021 Font: La Víbria Intercultural
La Dora Tasnadi, voluntària hongaresa a Catalunya. Font: La Víbria Intercultural
La Dora Tasnadi, voluntària hongaresa a Catalunya. Font: La Víbria Intercultural

El voluntariat internacional, una oportunitat de creixement personal

Autor/a: 
Josep Carbonell
Fundació Pere Tarrés - Transversal

Resum: 

Tot i les limitacions derivades de la pandèmia, la mobilitat voluntària es manté ben viva i entitats com la Víbria Intercultural segueixen acollint i enviant voluntariat arreu d’Europa.

El voluntariat internacional juvenil esdevé una eina de creixement personal per a moltes persones que veuen en ell una oportunitat d’establir xarxa amb persones d’altres països i cultures, treballar valors com la convivència i la solidaritat o promoure l’enteniment i la pau entre els diferents pobles.

Així mateix, una experiència a l’estranger permet al jovent emancipar-se, aprendre idiomes, agafar experiència en àmbits útils pel futur professional i, en definitiva, créixer com a persona.

En el darrer any, la Covid-19 ha colpejat de ple aquest important àmbit del voluntariat però, tot i així, són moltes les entitats catalanes que se les han empescat per adaptar-se i mantenir, en la mesura del possible, els seus programes en marxa.

Una d’aquestes organitzacions és la Víbria Intercultural, que treballa en l’acollida i enviament de persones voluntàries del Cos Europeu de Solidaritat, un programa que permet a joves de 18 a 30 anys fer una estada de voluntariat a l’estranger amb totes les despeses cobertes. El programa posa èmfasi en l’aprenentatge i el creixement personal, de manera que l’experiència permeti desenvolupar capacitats i competències vitals.

La mobilitat voluntària no s’atura

En Carles Cunill, coordinador de la Víbria Intercultural, ens explica que amb l’esclat de la pandèmia, el març de 2020, la incertesa del moment i els confinaments van fer ”molt difícil el seguiment dels programes tal com havien estat dissenyats i moltes persones voluntàries van decidir aturar el seu projecte i tornar als països d’origen”.

Però, tot i que el nombre de persones voluntàries s’ha vist reduït respecte l’any anterior i que algunes activitats han quedat posposades, la Víbria Intercultural ha adaptat els projectes per fer-los segurs i viables i ha seguit acollint i enviant persones voluntàries: "Durant el confinament, 5 voluntaris de França, Itàlia, Macedònia i Rússia que teníem en aquell moment van decidir quedar-se, adaptant el projecte a un format en línia i, l'octubre de 2020, n’hem acollit 7 més, en entitats com FUPAR, Jeroni de Moragas i la Víbria mateix” explica el Carles.

Pel que fa a l’enviament de joves catalans a projectes internacionals, el coordinador de la Víbria assegura que segueix sent un tema demandat i una realitat: "des de que va començar la pandèmia, 18 joves han marxat a fer voluntariat a diversos països i en el que portem de 2021, ja hem preparat 10 joves més que marxaren aviat a Itàlia, Romania, Txèquia i Irlanda”.

Reducció de l’activitat presencial i més mesures de seguretat i prevenció

Quant a l’adaptació dels projectes a la nova realitat, en Carles afirma que s’han pres una sèrie de mesures per fer més segures i viables les activitats com ara "reduir dràsticament l’activitat presencial, potenciar el format en línia, teletreballar la meitat de la setmana i obligat compliment de les mesures de seguretat”.

A més, "també s’ha adaptat la fase de preparació del personal voluntari habilitant un apartat específic a la Covid-19 per conèixer les mesures de cada país, saber com actuar en determinades situacions i analitzar les possibles incidències que puguin sorgir en cada cas” explica el Carles.

La Dora Tasnadi, un exemple de voluntariat internacional en temps de Covid-19

La Dora Tasnadi és hongaresa, i és una de les persones voluntàries que ha decidit realitzar el seu voluntariat a Catalunya tot i la Covid-19.

La Dora ja havia fet voluntariat al seu país anteriorment, ajudant a infants amb pocs recursos, com a organitzadora d’una conferència de psicologia o en un campament d’estiu amb infància diabètica, però feia anys que tenia al cap fer un pas més, i realitzar un voluntariat internacional: “estava buscant oportunitats però no és fàcil, envies centenars de currículums i en el 90% dels casos no reps resposta” explica. Fins que un dia, va veure l’oportunitat de fer una activitat de voluntariat a Catalunya i va decidir no deixar-la escapar.

El seu voluntariat consisteix a fer traduccions per a pàgines web, presentacions, subtitular vídeos o realitzar xerrades a instituts per informar els i les joves sobre les diferents oportunitats de mobilitat. També està al càrrec de la pàgina d’Instagram d’un projecte i col·labora en un curs d’anglès que s’imparteix a Badalona.

La Dora se sent molt satisfeta amb el voluntariat perquè “cada dia tinc tasques diferents i aprenc dia a dia. Sempre intento ser útil i ajudar als meus companys amb tot el que puc” assegura i afegeix que fer voluntariat internacional és “una oportunitat fenomenal per aprendre noves competències, conèixer idiomes, assolir coneixements sobre relacions humanes i cooperació i enriquir-se a través del contacte amb altres cultures”.

Sobre els aprenentatges adquirits a Catalunya, la Dora es mostra feliç perquè ha millorat el castellà i ha començat a estudiar català. A més, la situació provocada per la pandèmia li ha permès adquirir noves habilitats amb algunes eines digitals.

Una estada condicionada per la pandèmia

La Dora reconeix que la pandèmia està condicionant la seva experiència: “trobo a faltar les relacions personals. Teníem programada la formació ‘On arrival training’, on es reuneixen voluntaris/es CES de tota Catalunya, una oportunitat per fer amistats i compartir experiències, i aquest any ha estat en línia. Va ser molt divertida però, ens van faltar moments que permeten connectar-nos com fer un cafè a la pausa, explorar la ciutat plegats, la festa o tenir converses en pijama a mitjanit. Som joves i a vegades és frustrant estar tan restringida”.

Però tot i els entrebancs, la Dora valora molt positivament la seva estada a Catalunya i aconsella al jovent que té por, que no dubti a viure l’experiència perquè “és una gran oportunitat que et transforma la vida i, tot i els moments difícils, viuran tantes experiències gratificants que valdrà molt la pena”.

El futur, optimista

Preguntat sobre les perspectives de futur i sobre la incertesa que encara avui provoca la pandèmia, Carles Cunill es mostra optimista: “tenim clar que és un període complicat i que el panorama no millorarà d'un dia per l'altre, però de seguida que la situació estigui sota control hi haurà moltes oportunitats de mobilitat i emergiran projectes que estan guardats al calaix, posposats esperant el seu moment”.

Afegeix un comentari nou