Un dibuix de carreteres d’Europa. Aquest va ser el punt de sortida d’Specialisterne l’any 2004, quan el fill del seu fundador, Thorkil Sonne, va delinear de memòria una imatge que representava un mapa d’autopistes i autovies del continent. A partir d’aquí, Sonne va pensar que les persones amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), com l’autisme o la Síndrome d’Asperger tenien unes capacitats i un talent que sovint roman amagat. Aquest és l’inici d’una fundació, amb oficines a 18 països del món, que ofereix inserció laboral a persones que tenen un trastorn de salut mental relacionat amb l’espectre autista.

La seva responsable de màrqueting i comunicació, Elena Velasco, ens explica en aquesta entrevista com ha evolucionat Specialisterne i quines activitats desenvolupen dins de l’organització.

Com va néixer Specialisterne?

Specialisterne va néixer a Dinamarca l’any 2004. El seu fundador, Thorkil Sonne, tenia tres fills, i al més petit se’l va diagnosticar autisme. Un dia, el seu fill petit va dibuixar l’índex de mapes de carreteres d’Europa, i aquell dibuix, fet amb només 7 anys, el va fer pensar que tot i tenir dificultats, tenia unes capacitats molt valuoses.

Llavors què va passar?

En aquell moment va decidir muntar la seva pròpia empresa per demostrar que seria sostenible només per persones amb problemes de salut mental o amb TEA tenen capacitats i poden fer la feina amb valor afegit. Quan va demostrar que això era possible, va modificar el model organitzatiu de l’empresa i va convertir-la en una fundació, que encara avui dia hi és a Dinamarca amb el nom d’Specialisterne Foundation. Aquesta fundació ara forma part de les entitats sense afany de lucre de l’ONU.

I a partir d’aquí, vau créixer i arribar a altres països?

Nosaltres som una consultora informàtica que durant 4 anys va provar aquest model a Dinamarca. Vam demostrar que tot i ser rendible, no era sostenible, i es va decidir que l’impacte més gran era fer rèpliques a països que mostressin interès per aquest model. L’any 2013 es va trobar un inversor local i es va començar el projecte a Barcelona. Actualment, estem a 18 països i tenim 34 oficines.

Quantes persones que tenen TEA han trobat feina a través de vosaltres?

A l’Estat espanyol directament hi ha 55 persones contractades en aquests 3 anys. A més, a 16 més els hem ajudat a trobar feina. El total de persones contractades al sud d’Europa són 100 i a Llatinoamèrica hem aconseguit donar feina a 15 persones més.

Amb quines entitats del Tercer Sector col·laboreu?

Nosaltres busquem candidats i persones amb diagnòstic, i hi ha diferents entitats que ens envien casos i que estan en contacte amb nosaltres. Treballem amb la Fundació Friends, Asperger Catalunya, Aprenem, el Parc Taulí, Obertament o Centres de Salut Mental. En l’àmbit estatal, també treballem amb la Confederació d’Autisme Espanya o la Confederació Asperger. Cal dir que no tenim cap conveni ni acord de col·laboració.

I com seleccioneu els candidats i candidates?

Primer de tot, fem un procés d’entrada i aquells que el passen fan un curs de formació durant 5 mesos per veure la seva motivació per la informàtica i per treballar amb nosaltres. Nosaltres no els hi demanem cap estudis específics. Tenim des d’enginyers fins a persones que només han fet la secundària. La majoria de les persones amb TEA que tenim són autodidàctiques. A Catalunya, ens vam presentar a una subvenció de la Fundació ONCE amb el programa Inserta i una altra del SOC amb el programa Forma i Insereix per finançar aquesta formació.

I a partir d’aquí...

A partir d’aquí, aquells que passen la formació són contractats en un projecte que encaixi amb les seves habilitats. En aquest moment, passen a ser consultors o especialistes i sempre tenen un tutor o cap de projecte que els acompanya. Sempre se’ls hi fa un contracte indefinit a jornada completa. Quan acaben un projecte amb el qual estan treballant, se’ls hi busca un altre per tal d’oferir una continuïtat laboral.

Em pots explicar un cas d’èxit?

És habitual que els consultors vagin a casa dels clients a treballar. Alguns d’ells són Banc Sabadell o Catalana Occidente. Un cas d’èxit és el de SAP, que va fer un acord establint que l’1% de la seva plantilla de cara al 2020 tingui un TEA. Les tasques normalment són molt repetitives i les persones amb un trastorn d’espectre autista tenen facilitat perquè paren atenció al detall i es concentren fàcilment en una tasca. Un altre client, SOGETI, va contractar un nou autista que treballava amb Specialisterne i ara ell és formador i ha pogut evolucionar i formar altres consultors.

Quines activitats desenvolupeu?

Com a serveis oferim software i operacions, proves de software i tractament de dades. Són tasques automatitzades, com facturació, digitalització, base de dades, comprovació de pàgines web, etc.

D’on prové el finançament?

A cada país hi ha un model diferent. A Espanya, per exemple, l’inversor que vam trobar va posar el 70% del finançament i el 30% restant el va posar la fundació de Dinamarca. A altres països potser la formació la finança una fundació i la contractació una empresa. Aquí volíem demostrar que també com a empresa social podíem col·locar les persones venent el seu rendiment.

Si haguessis de definir l’organització en una frase, com la definiries?

Som una empresa social que dóna oportunitats laborals a persones amb talent especial.

Com veus Specialisterne en 10 anys?

Cada cop hi ha més comunitats autònomes que ens volen. Ens estem plantejant fer diferents projectes, encara que no sigui obrir oficines físiques, sí que volem fer formació i contractar amb ajuda d’entitats del Tercer Sector. El gran repte d’Specialisterne és arribar a crear un milió de llocs de treball fins a l’any 2020, i a Espanya hauríem de crear-ne 7.000.

Quina és la vostra política de gènere dins de la companyia?

Dins del diagnòstic autista hi ha 1 noia afectada per cada 4 nois. Si anem a una part més alta, és 1 noia cada 8 nois. Actualment tenim de 55 contractes directes, 5 noies. En un curs de formació que vam fer, de 10 persones, 3 eren noies, trencant amb la prevalença i millorant-la. La política de Specialisterne és que la porta és oberta per a tothom però és cert que hi ha més casos de nois que de noies. Això es deu perquè les noies quan estan afectades de manera més greu, normalment tenen una discapacitat intel·lectual associada.