Segons el Banc Mundial, l’extrema pobresa és viure amb menys d’1,5 euros al dia. Posar fi a la pobresa és el primer Objectiu del Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, definit com un dels "principals desafiaments" que ha d’afrontar la Humanitat.

Un recent informe elaborat per Brookings, una institució sense ànim de lucre que avalua problemes social en l’àmbit mundial, enumera una llista dels 31 països amb menys probabilitats d'aconseguir la fi de la pobresa extrema per al 2030, data en què es revisaran els objectius de l'ONU. De tots ells, 24, apareixen a la llista "d'estats fràgils" del Banc Mundial.

Alguns criteris se centren en la violència i en el conflicte, altres, en l'estabilitat política o en la capacitat de Govern. En aquesta llista també es troben països que reben finançament de donants internacionals i d'altres que són 'orfes' d'ajuda externa, és a dir, països als quals la comunitat internacional ha descuidat.

En aquest article enumerarem els 10 primers països:

• Afganistan:

En aquest país cal destacar la feina que fa l’Associació per als Drets Humans a l'Afganistan (ASDHA) que dóna suport a associacions afganeses pels drets de les dones i la justícia social.

• Angola i Bennín:

Tot i que de forma esporàdica, Mans Unides, no ha deixat de treballar en projectes dirigits a aquests dos països fins i tot durant els anys de la guerra a Angola. L’ONG dóna prioritat a la població rural, especialment a infants i dones d’Angola i Bennín. Amb tot, aquesta organització no dirigeix els seus projectes exclusivament cap aquest país.

• Burundi:

L’ONG ASASS, va ser creada a Burundi però dóna suport a iniciatives d'educació bàsica, salut, higiene, desenvolupament rural i sostenibilitat no només a Burundi, sinó també, a Rwanda, Tanzània i Uganda.

• Corea del Nord

L’ajuda humanitària en aquest territori es troba gairebé paralitzada malgrat el risc de crisi alimentària que pateix la població. Tot i que les sancions contra Pyongyang per part dels Estats Units no inclouen l'assistència humanitària, la seva aplicació està impedint l’arribada d’ajuda.

• Txad

En aquest territori, l’ONG Ajuda al Txad opera exclusivament en aquest país. L’organització es va constituir amb una clara aposta pel desenvolupament humà i integral dels infants txadians i les seves famílies.

• Guinea Equatorial

La major part de les ajudes que rep aquest país venen de congregacions religioses que es dediquen a gestionar centres educatius de la zona com L’Associació de Centres Catòlics d’Ensenyament de Guinea Equatorial que depèn de la Federació Espanyola de Religiosos de l’Ensenyament (FERE).

• Eritrea

L’ONG Humanium és una de les poques ONG que centra els seus esforços en projectes dirigits exclusivament en aquest país. Es dedica, principalment, a millorar les condicions de vida dels infants i joves i a defensar els seus drets.

• Gàmbia

En aquest país hi ha algunes organitzacions més que treballen a la zona:

ASEDA Gambia: l'aposta d’ASEDA per l'educació marca l'enfocament dels seus projectes.

Bon Dia Gàmbia: aquesta petita ONG realitza accions molt locals a la zona destinades a cobrir les necessitats bàsiques de la població per tal que es pugui formar i desenvolupar amb autonomia.

• Guinea Bissau:

L’ONG AIDA té projectes de desenvolupament en aquest país, tot i que treballa en catorze països més d'Àsia, Àfrica, Orient Mitjà i Amèrica. En tots ells executa programes que potencien el desenvolupament humà, econòmic i cultural de les poblacions més desfavorides.

Djumbai és una ONG creada recentment a L’Hospitalet i formada per gent amb molta experiència en el camp de la cooperació internacional, la sanitat, l’educació i la informàtica. Treballa especialment en aquest país en l’àmbit de la sanitat, l’educació i la formació dels més joves.

Tal i com es veu, moltes organitzacions internacionals estan, de vegades, poc inclinades a enfocar els seus esforços únicament en aquests països. L’informe de Brookings recomana canviar la perspectiva de governs i donants internacionals per poder ajudar aquests territoris.