Els efectes de la Covid-19 als països més empobrits

La situació provocada pel coronavirus està afectant amb especial virulència a Occident i amb tot el que això comporta més enllà de l'emergència sanitària: escoles i comerços tancats, situació laboral incerta, col·lapse d'hospitals... En aquests moments de confinament total, són els governs els que poden fer més tolerable la situació aportant diverses ajudes econòmiques i facilitats a la ciutadania. Però, què passa quan no hi ha un govern al darrere que doni suport? Quan la salut pública i els recursos de personal són extremadament limitats?

Per ara, les dades de contagi als països en vies de desenvolupament són més aviat baixes. També podríem pensar que aquests països juguen amb cert avantatge, considerant que tenen unes taxes mínimes de població envellida i que les xifres de letalitat de la Covid-19 augmenten a partir dels 80 anys. Però, tot i que per ara l'onada pandèmica no arriba amb tanta força, els seus efectes socials es comencen a instaurar amb una magnitud devastadora.

"Una pandèmia no és només una emergència mèdica, sinó també una amenaça per la vida socioeconòmica dels països que es troben al seu camí", recalca l'Amador Gómez, director tècnic d'Acció contra la Fam.

Per la seva banda, Intermón Oxfam ha publicat l'informe 'El coronavirus no discrimina, les desigualtats sí', per posar en relleu l'impacte diferenciat que tindrà aquesta crisi sobre les poblacions més vulnerables. Des de Xarxanet, analitzem la repercussió del coronavirus a les zones que més poden patir els seus efectes: l'Àfrica, l'Índia i l'Amèrica Llatina.

Recursos escassos a l'Àfrica

La situació és complexa a l'Àfrica. Primer, per la inestabilitat política que pot fer que no s'actuï a temps per aturar la pandèmia. Després, pels serveis sanitaris: segons dades de la web Indexmundi el nombre de llits per persona a països com Etiòpia, Guinea o Tanzània no arriba ni a un. A més, la densitat de personal sanitari és extremadament baixa i no arriba ni a l'1%.

A tot això, també s'hi suma un tercer punt: la dificultat de seguir les recomanacions més bàsiques. Al continent hi ha particularitats logístiques, tècniques i culturals que dificulten el confinament i, a més, només un 15% de la població a l'Àfrica subsahariana té accés a un subministrament regular d'aigua i sabó, segons dades d'Unicef i l'OMS.

"Encara no se sap com es propagarà el virus a Àfrica perquè hi ha molts factors que poden afectar la seva evolució: genètics, climàtics, sociològics, demogràfics -la població de l'Àfrica és generalment molt jove- entre d'altres. El que sí que sabem és que alguns països tenen una capacitat de resposta limitada (sistemes de salut menys resistents, equip mèdic, accés a l'aigua...), i que d'altres factors poden obstaculitzar també la resposta a la crisi, com l'estabilitat política, per exemple", subratlla Dieynaba N'Diaye, epidemiòloga doctorada en salut pública.

L'Índia, un país de contrastos

A l'Índia, que es considera un país ple de contrastos, hi ha famílies que compten amb tota mena de comoditats però, també es troben situacions que dificulten aturar els efectes socioeconòmics de la pandèmia.

Per ara, sembla que les dades de contagi no són alarmants i que el Govern ha reaccionat a temps. Tot i això, els efectes socials pesen en les comunitats més desafavorides, on milers d'infants s'han quedat sense educació i on els recursos escassegen. A més, el confinament es fa difícil en altres països veïns com Bangladesh, on viuen 855.000 rohingya en camps de refugiats de condicions impossibles, segons dades d'Intermón Oxfam.

Per altra banda, al país hi ha un problema global de desinformació, en molts casos per la falta d'accés a mitjans com el telèfon o la televisió. Des de l'entitat Sonrisas de Bombay van poder constatar de primera mà aquest grau de desconeixement dies abans que el govern prengués mesures: moltes de les persones de les comunitats no sabien res de l'actualitat del virus o, les que estaven més informades, no s'ho prenien seriosament o havien assolit conceptes erronis propagats per notícies falses, explica la Isabel Martínez, responsable de comunicació de l'entitat.

A més, segons la Isabel Martínez, una altra situació complicada és que, després de la implementació dràstica i sense previ avís de mesures de contenció, "s'han propiciat moviments migratoris massius de persones que tornen als seus pobles a peu després d'haver-se quedat sense feina, cosa que posa en risc la seva pròpia salut i la d'aquests pobles". Però tot això, afegeix, "fa que vulguem seguir recalcant la importància de donar suport a les comunitats desafavorides i que encara estiguem més agraïts als nostres col·laboradors".  

Les dones, les més afectades a l'Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina, com l'Índia, presenta també grans contrastos: la regió compta amb un nivell de privatització de la salut molt elevat, cosa que alhora provoca que el gran volum de la població quedi desatesa per aquesta infravaloració dels serveis públics. En dades, es calcula que hi ha uns 23 llits hospitalaris i 18 metges per cada 10.000 habitants, el que representa la meitat del que disposen els països de l'OCDE.

Tanmateix, cal tenir en compte que un 80% de la població a la regió és urbana, i que més d'una quarta part d'aquesta viu en habitatges inadequats de barris marginals que fan pràcticament impossible poder portar a terme les mesures de confinament i distància social.

Andrea Costafreda, Directora Programàtica a l'Amèrica Llatina i el Carib d'Intermón Oxfam, fa una especial referència a l'impacte que està tenint i que pot tenir aquesta crisi sobre les dones. En primer lloc, per causes socials: "els feminicidis i la violència contra les dones té uns índexs elevadíssims a l'Amèrica Llatina i, en una situació de confinament, moltes d'aquestes dones que són objecte de violència masclista viuran atrapades amb el seu agressor", explica.

I, en segon lloc, per causes econòmiques: s'ha de tenir en compte que un 53% de les persones ocupades de la regió viuen del treball informal i, la majoria d'aquest percentatge són dones. "Les dones són les que necessiten sortir cada dia per guanyar la seva paga diària i són les que estaran molt més exposades al virus i quedaran molt més desprotegides si no poden sortir a treballar perquè estan fora de qualsevol tipus de protecció social", lamenta l'Andrea Costafreda.