Emergència sanitària al Congo per una triple epidèmia

A l'Àfrica hi ha una gran dificultat de seguir les recomanacions sanitàries més bàsiques. Al continent hi ha particularitats que fan que el confinament sigui pràcticament impossible i hi ha molt pocs tests, els resultats dels quals poden trigar fins a deu dies.

Concretament, el control de les epidèmies en un país com el Congo és encara més difícil. En primer lloc per factors culturals: A la RD Congo al voltant del 25% de la població no creu en l'existència de malalties com l'Ebola o el coronavirus. Per a molts, la Covid-19, que ha provocat 75 morts i 3.495 contagis oficials al país, és una excusa, com també creien que ho era l'Ebola.

En segon lloc, per la seva extensió: la superfície del país equival a la d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Polònia juntes, el que complica poder arribar a tota la població.

I, en tercer lloc, perquè ja és un focus d'epidèmies des de fa anys i l'arribada del coronavirus no fa més que agreujar i complicar la situació ja existent, com el brot de xarampió, present des de ja fa set anys al territori i considerat el més greu del món. Aquesta malaltia ja ha provocat en total 6.770 morts i 369.520 casos.

Es declara un segon brot d'Ebola

En plena pandèmia del coronavirus, el Govern de la República Democràtica del Congo ha declarat un nou brot d'Ebola a Mbandaka, una ciutat de més d'un milió d'habitants al nord-oest del país i situada a més de 2.000 quilòmetres de distància del lloc on continua actiu el primer brot de la malaltia, a les províncies de Kivu del Nord, Itiru i Kivu del Sud.

Cal recordar que l'Ebola és una greu malaltia que pot arribar a una taxa de mortalitat del 90% i que es transmet per contacte directe amb la sang i fluids corporals de persones o animals infectats. A tot el continent africà ja ha provocat més d'11.000 morts i de 28.500 casos.

Un repte per les entitats

En aquestes circumstàncies de tancament, restriccions i disrupcions en la cadena d'abastament global d'equipament protector personal essencial, en medicines i materials mèdics, Metges Sense Fronteres ha hagut de trobar solucions per poder seguir operant al terreny. "Els reptes són immensos i hem hagut d'adaptar el nostre mode usual de treball per ser capaços de seguir assistint als pacients", explica la Mila Font, delegada de Metges Sense Fronteres a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i Regió de Múrcia.

La Covid-19, a més, és un factor que no es pot obviar en aquesta equació i que dificulta molt més la tasca de les entitats i posa en risc a un gran nombre de persones. Com comenta la Mila Font "l'impacte de la Covid-19 està reduint l'accés de les persones vulnerables a salut. Ja hem vist una disminució significativa en el nombre de pacients a les nostres facilitats, en alguns casos fins a un 50 per cent".