Teodora Vásquez té 35 anys, és del departament salvadoreny d’Ahuachapán i té un fill de 16 anys. Actualment estudia un grau tècnic en publicitat a la Universitat Alberto Masferrer.

Quan vas començar a treballar a Tiempos Nuevos Teatro?

L'any 2017, estant dins de la presó, vaig començar a treballar amb Tiempos Nuevos Teatro. Em van triar com a portaveu per donar acompanyament a les dones que eren amb mi a dins i, al mateix temps, per acompanyar aquelles que s’incorporaven als processos d’inserció impulsats per TNT. Vaig ser contractada per TNT a la setmana d’haver recuperat la meva llibertat.

Al principi, no sabia ni què era una organització. Però TNT em va ajudar a descobrir què volia i així poder ajudar a les meves companyes tant les que resten dins com aquelles que lentament van recuperant la llibertat. Al llarg del temps hem donat suport al voltant de 40 dones en els diferents eixos de treball: laboral, salut, acadèmic, jurídic, cultural i psicològic.

Quin ha estat el teu més preuat aprenentatge en aquests anys de privació de llibertat?

La fortalesa. El més difícil que vaig viure va ser haver perdut la meva filla i separar-me del meu fill. Quan estava passant pels moments més difícils de la meva vida, em vaig adonar de que forta i segura que soc.

Quin és el repte més gran que se’t va presentar en recuperar la teva llibertat?

Recuperar la confiança del meu fill, ell va créixer pràcticament sol. Per als dos va ser difícil, però a mesura que passa el temps ens hem anat coneixent. Tinc un fill comprensible i intel·ligent. Ell sap que si estic treballant (en l’acompanyament i l’organització), no és perquè no vulgui estar amb ell.

Consideres que el reconeixement internacional de la vostra lluita està canviant consciències a El Salvador?

La lluita que hem fet a través dels anys ha transcendit fronteres, aquesta entrevista és exemple d’això. És clar, encara no s’ha arribat a la meta perquè gran part de la població està en contra de la despenalització de l’avortament, però això no ens atura per seguir lluitant. Cal seguir parlant, explicant la nostra història, ja que així és com aconseguim sensibilitzar les persones. La nostra història pot canviar la legislació.

Un clar exemple de canvi, és que fins al dia d’avui, s’ha aconseguit la llibertat de 10 dones. Si es produís un canvi de legislació podríem treure a 18 dones que encara estan sent privades de llibertat pel mateix tema.

Què milloraries perquè les futures dones que tornen a la llibertat després d’anys ho tinguessin més fàcil?

Quan jo recupero la meva llibertat se’m van presentar moltes dificultats, sobretot laborals i de salut. El millor que podríem fer és facilitar la reinserció a altres dones i des de fora fer un canvi organitzatiu, i així no tornin a enfrontar-se a la vulnerabilitat i tinguin una porta oberta on trobaran ‘germanes’ que les acompanyin per tirar endavant.

Com és el teu present, com és el teu dia a dia?

De moment ho veig complex, perquè m’estic adaptant a una nova manera de viure i noves circumstàncies que no tenia planejades. El meu dia a dia és la universitat, el meu treball i l’acompanyament a altres dones. Em satisfà la confiança que les meves companyes posen en mi, saben que no les defraudaré. A la universitat em va bé, tinc companys que encara estic coneixent. Perquè la meva idea és fer molts amics, poder entrar en aquest àmbit i parlar sobre els drets reproductius perquè els joves entenguin que es pot fer un canvi.

Quins plans de futur tens, quin és el teu somni?

Bé, jo treballo amb objectius. Del 2020 al 2022 vull estar més organitzada, que les meves companyes tinguin millors condicions i haver acabat la universitat. Em veig en una millor etapa de la meva vida. Espero que les coses estiguin més tranquil·les. No vull només el meu benestar sinó, millorar la situació de les meves germanes, perquè així com pateixo jo, van patir elles i ens mereixem una segona oportunitat. Després d’aquests dos anys vull que el meu fill comenci la seva universitat i tregui la seva carrera, perquè per a mi és important que compleixi els seus somnis.

Aquesta entrevista es va publicar al número 6 de 'Nàhuat, revista de solidaritat amb El Salvador'.