Europa viu una situació alarmant. Patim una crisi de subministrament en un context polític preocupant per la guerra a Ucraïna, una situació que ha agreujat i catapultat, també, una crisi econòmica i social. L’hivern de l’any 2021 es va encarar amb les reserves energètiques més baixes des del 2015, a causa de l’emmagatzematge insuficient de gas fòssil.

Amb l’objectiu d’analitzar el context actual que viu Europa, l’Observatori del Deute en Globalització presenta l’informe ‘Crisi energètica a Europa, què podem esperar?’, en el qual plasma detalladament les conseqüències i afectacions de la crisi energètica a la població europea.

Una situació agreujada els últims mesos

El preu de l’electricitat i del gas es van disparar l’any 2021, deixant a l’ordre del dia la possible situació de ‘gran apagada’ i de la fragilitat dels sistemes elèctrics. Actualment, des del mes de febrer, la guerra de Rússia a Ucraïna ha acabat de desencadenar una crisi energètica important, ja que Rússia és el màxim proveïdor de gas, petroli i carbó de la Unió Europea.

La situació d’emergència climàtica i els fenòmens meteorològics extrems que, cada vegada més, pateix Europa, també són motiu de preocupació. L’informe destaca la importància del pla RePowerEU, el qual preveu que els preus de l’energia incrementaran en un futur pròxim i que Europa cal estar preparada per una “greu interrupció del subministrament”. Una situació que no s’havia viscut fins a la data.

La importància d’emmagatzemar el gas fòssil

Segons es detalla a l’informe, els magatzems de gas funcionen de la manera següent: durant l’estiu, es recapta el màxim de gas possible, per alliberar-lo i distribuir-lo a l’hivern, cap als mesos d’octubre i novembre, on s’assoleix el màxim de gas acumulat. Actualment, l’emmagatzematge és d’un 67%, un 12% superior al de l’any 2021, però encara és un 14% menys que el 2019 i un 13% per sota de l’objectiu marcat per la Comissió Europea per novembre, segons dades de l’informe.

La mateixa Comissió va presentar una proposta legislativa sobre l’emmagatzematge de gas fòssil, centrada en tres elements: els nivells mínims d’ompliment abans de l’hivern, la certificació d’operadors de sistemes d’emmagatzematge i descomptes del 100% de la tarifa per instal·lacions d’emmagatzematge de gas fòssil.

Aquesta proposta es va aprovar el passat 27 de juny, un fet que obliga als estats membres que l’1 de novembre, els estocs de gas fòssil hagin assolit un 80% de la seva capacitat.

La peça clau que representa el gasoducte Nord Stream 1

Segons ‘Crisi energètica a Europa, què podem esperar?’, un dels focus importants és el Nord Stream 1, el gasoducte que connecta directament Rússia i Alemanya. El 12 de juliol, va patir una aturada tècnica que va provocar que els nivells del flux de gas es reduïssin a zero. Actualment, des de Moscou s’ha advertit que la reinstauració del subministrament depèn de les accions que es produeixin a l’Oest, provocant que el gasoducte operi a un 20% de la seva capacitat.

Un altre fet a tenir en compte és el mercat del petroli, que els últims mesos s’ha alimentat de les reserves energètiques dels països “per evitar que les sancions a Rússia afectessin els preus i al subministrament”. A Espanya, la mesura de rebaixa del preu dels carburants ja ha quedat obsoleta per culpa de la pujada de preus del mercat.

Mesures d’estalvi de gas fòssil

Segons el pla REPowerEU, la consumidora final domèstica, totes les famílies i ciutadania dels diferents països europeus, caldran que redueixin la demanda de subministraments. Ja s’han proposat un seguit de mesures per aquest estalvi, per exemple, des de no configurar l’aire condicionat per sota dels 25ºC i la calefacció per sobre dels 19ºC, fins a proposar l’ús d’alternatives al gas fòssil en els sectors industrials.

Com a conclusió, la situació més preocupant que viu Europa, pocs mesos abans de l’arribada del fred i l’hivern, és la possible interrupció del subministrament de gas. No és un fet que tingui la mateixa afectació a tots els països, però. Alemanya, per exemple, és una de les zones que pateix una situació més delicada, a causa de la seva relació directa amb Rússia per aconseguir gas barat.

Segons es conclou a l’informe, els plans de xoc que presenten les institucions poden aconseguir una reducció temporal de la caiguda, però és imprescindible dissenyar polítiques que tinguin en compte la crisi climàtica i social, a més de l’energètica.