Exclusió escolar i problemes en l’aprenentatge: la factura del confinament en els infants de l’Amèrica Llatina

“L’impacte del confinament en la infància a l’Amèrica Llatina pot provocar que perdem una generació”. Així de contundent s’expressa la sociòloga Diana Carolina Gil Trujillo, coautora de l’informe ‘Impacto del confinamiento en la niñez latinoamericana’, impulsat per la Fundación Comparte entre gener i maig del 2021 amb l’objectiu d’identificar les conseqüències que ha provocat la pandèmia, i les restriccions que se n’han derivat, entre els infants de la regió del continent americà.

El document, elaborat a partir d’enquestes, grups focals, entrevistes i observacions, aborda els efectes directes dels confinaments, que han estat dels més llarg del món a molts països de la regió, en l’educació, la salut física i mental, l’alimentació i les relacions familiars en diversos grups de nens, nenes i joves d’entre 2 i 29 anys. 

L’estudi s’ha pogut dur a terme gràcies a la tasca de la Red Comparte, una xarxa formada per vuit entitats sense ànim de lucre de l’Argentina, l’Equador, Xile, Hondures i Espanya, que treballa per garantir el dret a l’educació de 15.000 infants de l’Amèrica Llatina. 

Dificultats en l’aprenentatge, abandonament i exclusió escolar

La principal conclusió de l’informe és que el confinament per la Covid ha provocat greus problemes d’aprenentatge a llarg termini, deserció estudiantil i exclusió escolar entre els infants. I és que, és ben sabut que l’àmbit de l’educació ha estat un dels més perjudicats per les mesures que s’han imposat per contenir la pandèmia. 

Unes conseqüències que han estat molt condicionades pel difícil accés a internet i l’exclusió tecnològica, molt elevada a la regió. “L’alumnat no ha continuat amb les seves classes, en bona part pel tema de la connectivitat, i el professorat tampoc ha assistit a les escoles, sigui per la por als contagis o per les dificultats de mobilitat, quelcom que ha afectat sobretot als entorns rurals”, explica a Xarxanet la Diana Carolina Gil Trujillo.

A tall d’exemple, l’informe presenta una enquesta realitzada a una trentena de nens del municipi de l’Arada i la comunitat de San Manuel Triunfo, a Hondures, en què el 100% d’enquestats ha assegurat no tenir accés a internet per seguir amb les classes en línia durant el confinament.

En aquest context, la sociòloga destaca l’abisme que hi ha entre una educació presencial i la virtual, i assenyala que el balanç de l’educació a distància “no ha estat bo”. “Ha estat especialment difícil per als infants més petits, aquells que estan aprenent a llegir i escriure, que no han pogut seguir aquest procés, quelcom que pot portar problemes greus a llarg termini”, alerta la coautora de l’informe.

La salut dels infants també s’ha ressentit de la pandèmia

Si l’afectació de les mesures contra la Covid ha estat profunda en l’educació, el document apunta que, pel que fa a la salut, la pandèmia també ha fet estralls en qüestions com la nutrició, la salut mental i l’atenció mèdica dels infants.

“L’impacte econòmic del coronavirus ha deixat sense feina els pares i mares de moltes famílies, i això s’ha reflectit en la nutrició dels infants, hem trobat molts casos de nens i nenes que només han pogut fer un àpat al dia”, assevera Gil Trujillo. Tot plegat també ha influït en la dieta, que ha estat canviant, exposa l’informe. Per exemple, a l’Equador, els resultats mostren que el 20% dels estudiants enquestats presenta sobrepès, i l’11% ha arribat a l’obesitat durant el confinament.

Per altra banda, és una evidència que la pandèmia ha impactat en la salut mental de la població arreu del món. A Nicaragua, l’estudi conclou que un 26% dels infants han presentat alteracions del son i dificultats per dormir per por al contagi o per duel familiar.

“La paraula que més ha sortit entre els infants quan els preguntàvem pel coronavirus ha estat ‘por’, i en aquest sentit és molt destacable el paper dels mitjans de comunicació, ja que hem vist que els infants que no tenien accés a la televisió, sobretot de zones rurals, eren els que menys por sentien”, convé la sociòloga de la Fundación Comparte.

Un terrabastall, també en les relacions humanes i familiars

I és que, la pandèmia ha posat el món de cap per avall, també pel que fa a les relacions humanes. Així, si bé els confinaments han permès que els infants hagin passat més temps amb les seves famílies, quelcom que els nens i nenes destaquen com a positiu, això també ha tingut un revers negatiu: aquesta convivència ha fet augmentar notablement la violència domèstica, així com del càstig físic i verbal. 

No obstant això, la coautora de l’informe creu que, en moltes ocasions, aquesta violència ja està “naturalitzada”, és a dir, que els pares i mares l’empren sovint per corregir els seus fills i filles. En aquest sentit, Gil Trujillo creu que ha estat problemàtic les condicions d’amuntegament en què han hagut de viure moltes llars i destaca el cas de l’Argentina, on s’han trobat molts casos de famílies de fins a deu persones vivint en habitatges amb un màxim de tres habitacions. 

Arribats a aquest punt, és possible recuperar el temps perdut i revertir els efectes de la Covid i el confinament? La Diana Carolina Gil Trujillo admet que serà una tasca àrdua i difícil, però creu que si es treballa de forma conjunta, entre pares i mares, infants, docents i entitats, es pot aconseguir “potser no al 100%, però sí que es pot capgirar la situació en bona part”, confia. 

Per fer-ho, la Fundación Comparte advoca per analitzar a fons les conseqüències de la Covid en l’àmbit institucional i el nucli familiar, compartir els resultats de les recerques que s'han fet sobre la pandèmia per elaborar estratègies conjuntes; invertir en programes de mitigació de les conseqüències del confinament a escala mundial i reflexionar globalment sobre la manera de viure de la humanitat.