Degut a la situació actual provocada per la Covid-19, els voluntariats internacionals i els camps de treball s’han hagut d’adaptar a la nova realitat. Un dels canvis principals ha estat passar del voluntariat presencial a un voluntariat telemàtic.

Tot i que és un format que pot limitar les interaccions amb les persones voluntàries també ha permès connectar a joves de molts països d’una forma més fàcil i accessible que d’una altra manera no hagués estat possible.

Els testimonis d’exvoluntàries

Des de la coordinadora d’organitzadors de camps de treball internacionals de Catalunya (COCAT) han seguit portant a terme les activitats de voluntariat a través d’un nou format: els camps virtuals. En aquest format, les persones es connecten un temps determinat (Entre 30 minuts i 1 hora aproximadament cada dia, o en dies concrets marcats) en el qual les persones organitzadores proposen tot tipus de dinàmiques de coneixement i activitats individuals i en grup.

L’Ainhoa, la Mireia i la Laia són només algunes de les voluntàries que han pogut viure aquests camps virtuals i s’han emportat una experiència molt enriquidora.

Ainhoa

Durant la primera quarantena vaig fer dos camps virtuals que estaven relacionats amb els hàbits saludables. Cada dia hi havia un taller diferent i les persones que ens guiaven en el procés també anaven canviant, cosa que afavoria la diversitat i la multiculturalitat. Un dia una esportista suïssa ens va fer una classe de ioga, un altre vam cuinar un plat ric en vitamina C amb una nutricionista russa, una ballarina dels Emirats Àrabs ens va introduir a les danses de Bollywood i així molts més. Va ser una experiència realment enriquidora.

Com que trobava a faltar les dinàmiques interculturals, fa unes setmanes vaig començar el tercer camp virtual: ‘Fitness Challenge’. Vaig decidir que mantindria la temàtica perquè estudio a la universitat des de casa i necessitava activitats que em permetessin incloure de nou l'esport en el meu dia a dia.

Durant 5 setmanes estem quedant els dilluns i els dimecres de 18.00 h a 18.45 h per fer rutines d'exercicis junts. Cada sessió està enfocada a un treball diferent: de vegades ens centrem en les cames, d'altres en els braços o en l'abdomen. És a dir, combinem objectius i tècniques. El que més m'agrada és adonar-me que malgrat les circumstàncies, sempre hi ha persones que es mantenen fermes en els seus objectius i que estan disposades a compartir els seus coneixements amb els altres.

Evidentment, els camps virtuals no tenen res a veure amb els projectes presencials perquè hi manca la part de la convivència i el contacte amb els altres participants. No es pot contemplar el fet de reduir vint-i-quatre hores a quaranta-cinc minuts a distància. Tot i així, estic molt agraïda per l'esforç de les entitats i cadascuna de les persones que fan possible aquest tipus d'experiències com a alternativa fins que sigui possible recuperar la normalitat.

Recomano participar en un camp virtual a tothom que vulgui desconnectar de les seves obligacions en un context tan limitat pel que fa a la vida social i connectar amb unes altres activitats totalment diferents amb companys d'arreu del món.

Mireia

Vaig decidir participar perquè aquest estiu no podia fer el camp de treball internacional degut a la Covid-19. Vaig estar informant-me de la situació en tot moment a veure si s'arreglava la situació fins que vaig veure que hi havia aquesta possibilitat i m'hi vaig inscriure.

Cadascun funciona diferent, n'hi ha que són cada dia (majoritàriament), n'hi ha més de debat, n'hi ha que són més aviat com una conferència, encara que amb tots tens l'oportunitat de canviar perspectives amb gent d'altres països.

Crec que conèixer gent nova i treballar en comú, encara que sigui de manera virtual, és una bona experiència que a més ha fet més suportable aquesta situació que estem vivint. Normalment, el primer dia és de presentació i l'últim dia s'acostuma a fer un intercanvi cultural i sempre hi ha coses noves a aprendre. Encara que la pandèmia s'acabi crec que és una bona iniciativa per tenir un primer contacte amb el camp de treball internacional, a més de ser una altra manera de comunicar-se sense problemes econòmics, de mobilitat o de temps.

Laia

En referència a la meva experiència, ho vaig passar bé. En resum m'emporto una bona experiència. Quan em vaig apuntar anava amb la intenció d'adquirir nous coneixements, conèixer diferents perspectives i exemples d'iniciatives que un sol pot fer a nivell individual, entre d’altres.

Cada dia fèiem diferents activitats, com elaborar un batut de fruites, fer mascaretes pel cabell i la cara amb ingredients culinaris, recollir brosses que ens trobàvem en el nostre municipi, compartir experiències i punts de vista i activitats d'imaginació i expressió. Va haver una grata acceptació també per a aquelles persones que no dominaven molt bé l'idioma, proporcionant un espai obert on qualsevol es sentís a gust per aportar opinions, idees i experiències.