Frenar la corrupció des de les entitats, un pas més a prop

És habitual que la ciutadania associï el terme ‘corrupció’ amb les esferes més altes de la societat, però la realitat és que es pot combatre des de qualsevol estament. La corrupció és un problema estructural que sorgeix de l’abús de les institucions públiques i que afecta tota la humanitat en conjunt. Debilita institucions democràtiques, endarrereix el desenvolupament econòmic, contribueix a la inestabilitat i s’ha convertit en un problema global que exigeix solucions globals.

Segons les dades publicades el 2018 per Transparència Internacional, l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), que classifica 180 països segons els seus nivells de corrupció mitjançant una escala de zero –molt corrupte– a 100 –molt net–, revela que “més de dos terços dels països tenen puntuacions inferiors a 50”. Somàlia, Síria i Sudan del Sud tenen els pitjors resultats, mentre que Dinamarca i Nova Zelanda són els països menys corruptes a l’IPC de l’últim any.

Per tots aquests motius, el 9 de desembre se celebra el Dia Internacional contra la Corrupció a escala mundial. Des de l’any 2003, l’ONU va assenyalar aquest dia al calendari amb l’objectiu de visibilitzar, denunciar i frenar tots els actes de corrupció que el món porta patint des de fa segles.

A través de la campanya multianual de l’ONU #UnitedAgainstCorruption, s’insta a resistir i lluitar contra la corrupció. Mitjançant el document anomenat ‘Call to Action’, les autoritats governamentals, els mitjans d’informació, els sindicats, el sector privat, les entitats i la població tenen a la seva disposició un llarg llistat d’exemples per conèixer com es pot actuar contra la corruptela, depenent de l’estrat en el qual se situïn.

Un dels objectius de l’ONG Carumanda, per exemple, és la denúncia respecte als eixos bàsics de l’organització: l’educació i el treball per un món just i solidari. “Nosaltres utilitzem dos mitjans: les xarxes socials i la revista mensual que enviem a tots els socis per denunciar totes aquelles coses que creiem que són injustes”, explica Lluís Sierra, vicepresident i un dels impulsors de Carumanda. “Parlem de casos de corrupció que tinguin a veure amb els punts que nosaltres tractem. És molt important fer-ho perquè la gent se n’adoni de la realitat”, aclareix.

Des de #UnitedAgainstCorruption s’assegura que “cada any es paga un bilió de dòlars en suborns” i es calcula que “es roben 2,6 bilions de dòlars anuals mitjançant la corrupció, una suma que equival a més del 5% del PIB mundial”. Aquest any, la campanya torna a donar suport a l’Agenda 2030, que constitueix la seva columna vertebral, encara que amb un nou component molt rellevant: el jovent.

El jovent, l’arma més eficaç

Una de les àrees que cobreix la campanya de l’ONU d’aquest any és #JóvenesPorLaJusticia, amb la idea de mobilitzar i apoderar al jovent perquè passi a l’acció i lluiti per un món net de corrupció. D’aquesta manera, tant el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) com l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) pretenen que la gent jove sigui l’abanderada d’aquest immens moviment.

Segons l’Oficina Regional d’Amèrica Central i el Carib de la UNODC, “la joventut i la innovació són la kryptonita de la corrupció”. Una de les millors formes de combatre la corrupció "és construir resiliència ensenyant als nens i nenes valors d’integritat”, assegura Yury Fedotov, director executiu de la UNODC a la declaració d’aquest any sobre el Dia Internacional contra la Corrupció.

Un dels punts que es proposa a la guia ‘Call to Action’ per combatre la corrupció assevera que “educar a les futures generacions de ciutadans de tal manera que esperin viure en un país sense corrupció, és una de les millors eines per assegurar un futur millor”. A més, proposa fer “que els joves participin en debats sobre el comportament ètic, la corrupció i els modes de combatre-la, encoratjant-los a què exigeixin el seu dret a l’educació”.

Des d’algunes entitats catalanes com el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ja fa temps que s’està lluitant contra la corrupció. L’any 2013, el Consell va publicar una resolució a favor de la regeneració democràtica i d’un sistema lliure de corrupció on es denunciaven totes les pràctiques corruptes en el món polític i empresarial. Al document també s’instava tots els partits polítics a seguir una sèrie de mesures per garantir la transparència i evitar la corrupció en l’esfera pública.

La transparència dins les entitats del tercer sector

Per aconseguir ser referents i portaveus de la lluita des del món associatiu és indispensable mostrar una transparència completa i una gestió totalment responsable. És per això que moltes entitats i ONGs com el CJB o Carumanda publiquen tota la seva documentació legal en obert des de fa anys. “Cal ser transparents perquè hem de ser models. Si treballem per un món més just i solidari, s’ha de veure que nosaltres seguim un model de funcionament correcte, adequat i transparent”, explica Lluís Sierra.

Sierra té clar que l’ONG no és de la gent que porta la junta directiva, sinó que és de tots els socis i sòcies i simpatitzants que col·laboren amb Carumanda. “Totes les despeses, els números i els pressupostos els publiquem, tot està a disposició dels socis a les diferents delegacions. A més, tots els comptes i les factures es fan públics a les assemblees de socis perquè tothom vegi que les coses són clares”, assegura.

Per altra banda, el CJB posa a disposició de qualsevol usuari tots els pressupostos, projectes, estatuts i memòries al complet des del 2008 al seu Portal de Transparència. A Carumanda es van plantejar durant molt de temps tenir un Pla de transparència, “però precisament perquè tots som voluntaris i tenim poc temps, mai es va acabar de tirar endavant. En qualsevol cas, tot el que fem ho publiquem”, comenta el vicepresident de l’ONG.

“Són coses que han d’estar molt clares perquè la gent continuï col·laborant sempre. Si no, la gent no ho faria. Evidentment, el volum que movem nosaltres és molt petitet en comparació amb altres llocs, però és igual, encara que només fossin 50 euros, hauríem de funcionar amb la claredat més gran possible”, sosté Sierra.

I és que, encara que el món i les entitats estiguin un pas més a prop de posar fi a la corrupció, tot corre molta pressa. El Secretari General de l’ONU, ​António Guterres​, ha demanat una màxima prioritat per abordar aquest tema i ha instat a unir-se ​“per detenir la fugida de recursos causada per fluxos financers il·lícits”​. És per aquest motiu que, a finals de desembre, els governs es reuniran a Abu Dhabi per revisar el progrés i preparar-se per a la ​primera Sessió Especial de l'Assemblea General sobre la lluita contra la corrupció​, que se celebrarà el 2021.