L'Associació Catalana per la Pau impulsa una investigació sobre cooperació municipal i ODS

Quin paper juguen els ODS en les polítiques públiques de cooperació internacional dels municipis? Quines accions es duen a terme a nivell local per a la protecció de les persones defensores de drets humans? Quins reptes queden per assolir en aquesta matèria?

Entre el juliol de 2021 i l’abril de 2022, diversos municipis d’arreu de Catalunya van participar d’una investigació impulsada per l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace sobre les polítiques públiques locals entorn la cooperació internacional, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la protecció de persones defensores de drets humans.

Concretament, els ajuntaments de Tarragona, Terrassa, Mataró i Vilafranca del Penedès van formar part del procés participatiu del projecte i també de quatre sessions conjuntes, en les quals es va fer un diagnòstic de la integració dels ODS en la política de cooperació internacional, i de les accions de protecció de les persones defensores desenvolupades per cada municipi en el seu territori. També es van identificar possibles accions a desenvolupar en el futur.

La investigació compta amb un informe final elaborat per Miquel Carrillo, investigador i assessor en cooperació internacional, i que porta per títol: ‘Agenda 2030. Persones defensores i cooperació internacional als municipis catalans’.

Algunes de les conclusions extretes d’aquests mesos d’investigació són que les administracions locals tenen un pes rellevant en la producció de polítiques públiques a l’Estat espanyol, i constitueixen un espai d’innovació molt important. Tot i així, els recursos destinats a la cooperació ronden entre el 0,44% i el 0,55%. No s’arriba al compromís del 0,7% assumit fa 50 anys i renovat amb l’Agenda 2030.

D'altra banda, la política de cooperació, en general, ha començat a transitar cap a un model on el lideratge dels governs locals és cada vegada més evident. El rol de les entitats amb presència al territori, però, continua sent central, tant pel que fa a l’orientació de les propostes com en la implementació pressupostària.

Pel que fa a les experiències educatives organitzades al voltant de la protecció i el refugi brindat a persones defensores tenen una valoració molt positiva. El seu impacte sensibilitzador i formador és molt gran, sobretot als centres educatius que hi participen. Se’n destaca Ciutats Defensores del Drets Humans, una experiència amb molt de recorregut i amb possibilitats de generar altres iniciatives. Tot i així, la voluntat d’acollir i protegir persones defensores a nivell local no es correspon amb les possibilitats administratives ni de recursos a l’abast dels municipis.