El paper d’Europa en temps de guerra i incertesa, a debat a l’Escola d’Estiu de l’ACPAU
Comparteix
La quarta edició de l’Escola d’Estiu de l’Associació Catalana per la Pau se celebrarà del 29 de juny a l’1 de juliol a Barcelona, on reunirà veus acadèmiques, polítiques i de la societat civil.
Quins camins de pau es poden traçar des d’Europa en temps de guerra i incertesa? I fins a quin punt la Unió Europea (UE) pot reivindicar-se com a actor creïble de pau mentre aposta pel rearmament i manté respostes tan desiguals davant conflictes com Ucraïna i Palestina? Aquestes i altres qüestions centraran la quarta edició de l’Escola d’Estiu de l’Associació Catalana per la Pau (ACPAU), que enguany posa el focus en el paper d’Europa en un escenari internacional marcat per les guerres, la inestabilitat i la configuració d’un nou ordre global.
Sota el títol ‘Cartografies de pau: camins europeus en temps de guerra i incertesa’, l’Escola se celebrarà els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol a l’Espai Assemblea de Comissions Obreres (CCOO), a Barcelona. La cita aplegarà veus acadèmiques, polítiques i de la societat civil per debatre sobre militarització, seguretat, aliances internacionals i alternatives de pau. “Ens va semblar molt evident que havíem de posar el focus sobre Europa, i especialment sobre la qüestió vertebradora de la pau”, explica Claire Chastain, coordinadora de l’Escola d’Estiu. Les inscripcions ja estan obertes al web de l’ACPAU
El fet que aquesta edició miri ara cap a Europa no és casual. Després de dedicar les tres primeres edicions de l’Escola a les Amèriques, l’Àsia-Pacífic i l’Orient Mitjà, l’ACPAU ha volgut girar la mirada cap al Vell Continent en un moment que l’entitat interpreta com una cruïlla. Chastain assenyala el conflicte enquistat a Ucraïna, el doble raser de la UE davant Palestina i altres països del Sud, així com l’auge de l’extrema dreta en molts països, com alguns dels factors que fan necessari centrar el debat en Europa.
Per a la coordinadora de l’Escola, la UE es troba en un moment de transició que obliga a revisar el seu paper internacional. La qüestió, planteja, és si està perdent definitivament la seva història com a espai de construcció de pau per manca d’una visió política pròpia, o si intenta adaptar-se a un nou ordre internacional que encara no està definit.
Amb tot, des d’aquesta mirada, l’Escola no vol ser només un espai per analitzar el context internacional, sinó també una eina per compartir coneixement i obrir debat entre entitats, moviments socials i persones vinculades a la construcció de pau. “La funció primera de l’Escola és la transmissió de coneixement, però també obrir espais de reflexió i de debat”, resumeix Chastain.
Un programa en tres mirades: acadèmica, social i política
El programa d’aquesta edició s’estructura en tres jornades que volen anar del marc general a les respostes possibles. “El programa té una lògica i una coherència: el primer dia té una mirada més acadèmica; el segon està vertebrat entorn de la pau des de la perspectiva de la societat civil; i el tercer incorpora una mirada més política”, detalla Chastain.
La primera jornada, el 29 de juny, se centrarà en Europa en un món en transformació i comptarà amb un diàleg inaugural entre Bertrand Badie, politòleg i professor emèrit de relacions internacionals a Sciences Po Paris, i Rafael Grasa, professor emèrit de relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La idea, explica la coordinadora, és oferir “una visió més a escala macro” del moment actual, però també “pistes molt concretes de reflexió” sobre els grans debats que travessaran l’Escola.
A partir del segon dia, la proposta aterrarà aquests debats en el terreny de la societat civil i del moviment per la pau. La jornada del 30 de juny abordarà, d’una banda, la tensió entre seguretat i rearmament, amb la participació de Reiner Braun, membre de la direcció de l’International Peace Bureau; Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau; i Igor Zulaika, responsable de relacions internacionals d’EH Bildu.
La segona taula del dia posarà el focus en la societat civil i l’acció col·lectiva, amb experiències de Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Catalunya. “Des de la societat civil, volem pensar com podem proposar, des de la base, una visió alternativa al que està fent la UE: la construcció d’una altra arquitectura de pau basada en la justícia social”, afirma la coordinadora.
El tercer, i últim dia, l’Escola incorporarà una mirada més política sobre el paper d’Europa al món. Primer, amb un diàleg sobre relacions exteriors, aliances i autonomies estratègiques, i després amb una taula amb representants d’Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes de Catalunya i els Comuns. “Aquí també preguntarem quina és la seva visió i quin projecte tenen per a Europa”, explica Chastain, que defensa que l’Escola també ha de servir per “donar perspectives des d’aquí”.
La tensió entre seguretat i rearmament serà un tema recurrent dels debats que es plantejaran a la cita. Per a Chastain, la resposta europea als conflictes actuals s’està allunyant dels principis que diu defensar. “Hi ha un discurs que s’allunya molt dels principis i valors, i una carrera rearmamentística que es presenta com una resposta per construir seguretat”, alerta. De fet, qüestiona que l’augment de la despesa militar pugui llegir-se com una via per garantir la pau. “Si rearmes, no estàs afavorint la seguretat; al contrari. El que fas és guanyar molts diners amb la fabricació i la venda d’armes, però en cap cas mires els conflictes amb un prisma de pau”, defensa.
Un espai per pensar alternatives des de baix
Més enllà del programa de ponències, l’ACPAU ha pensat l’Escola com un espai útil per al moviment per la pau i per a les entitats socials que volen entendre els conflictes des d’una mirada transversal. “La idea és concebre la pau des d’una mirada més àmplia”, defensa Chastain, qui vincula aquesta edició amb el moment que viu Catalunya pel que fa a les polítiques públiques de pau, amb el tancament recent del Fòrum Català per la Pau, un procés participatiu que, després de dos anys de debat i 913 propostes, ha de donar forma al Pla Director País de Pau, la primera política pública de pau de Catalunya.
Per a la coordinadora, aquesta mirada també passa per connectar la pau amb àmbits que sovint no s’associen directament a les relacions internacionals. “La pau també s’ha de relacionar amb una escala més micro; com resolem els conflictes, com treballem la pau des de l’educació, el feminisme o la inclusió de les persones migrants”, apunta.
Per això, la presència de ponents internacionals vol servir perquè les entitats d’aquí puguin escoltar experiències d’altres contextos i compartir estratègies. “És una oportunitat per a la gent de les entitats d’aquí, siguin del moviment per la pau o del moviment social en general, d’escoltar persones que venen d’altres països i que poden compartir les seves experiències”, sosté Chastain.
En aquest sentit, la coordinadora defensa que l’Escola també ha de ser un espai de trobada, més enllà de les taules i ponències. “Es tracta d’oferir un espai, però també d’escoltar la gent d’aquí i generar moments perquè les persones puguin trobar-se i parlar”, conclou.
Afegeix un nou comentari