Ha passat un any des que diaris i telenotícies d'arreu del món obriren amb les dramàtiques imatges dels incendis de l'Amazònia. Vídeos i fotografies dels focs descontrolats, i descomunals, que cremaven sense aturador milers d'hectàrees del pulmó del planeta i que van fer encongir els cors de la població mundial. La greu situació va provocar, fins i tot, una crisi diplomàtica entre Europa i el Brasil, aquest últim país amb un govern comandat per Jair Bolsonaro que ha arribat a negar que es produeixin incendis de la selva Amazònica.

Ara, però, costa trobar referències a l'Amazònia als mitjans de comunicació. S'ha solucionat la crema descontrolada dels boscos a la zona? La resposta és ben clara: no. Durant els quinze primers dies d'agost es van registrar uns 15.000 incendis, el que suposa que en aquest petit lapse de temps s'han produït una mitjana de mil incendis al dia, una xifra que fa esgarrifar. El 2019 es van batre tots els rècords amb els 70.000 incendis detectats a la zona. Enguany, si es continua amb el mateix ritme, pot ser inclús pitjor.

"És una situació molt preocupant", manifesta Luis Suárez, coordinador de conservació de WWF, que creu que l'augment del nombre d'incendis es deu a la permissivitat dels governs de la zona. "És una qüestió de voluntat política, combatre els incendis és cada vegada més complicat, i en el cas de l'Amazònia tenim seriosos dubtes sobre la voluntat del govern del Brasil d'aturar aquesta situació", manifesta Suárez, que parla dels moviments del govern, de cara a la galeria, com enviar l'exèrcit a apaivagar els incendis.

Des del govern brasiler també es va anunciar una moratòria de cent vint dies prohibint els incendis a l'Amazònia, quelcom que tampoc ha funcionat tenint en compte les importants dades registrades. "Bolsonaro fa una cosa i el seu discurs diu el contrari. El problema no s'atura, no interessa, i es mira cap a un altre costat per deixar que les coses passin", lamenta el coordinador de conservació de WWF.

Això mateix manifesta la responsable de la campanya d'Amazones en Greenpeace Brasil, Cristiane Mazzetti, que considera que "les xifres mostren que prohibir els incendis no funciona. És essencial que el govern brasiler restitueixi la capacitat de vigilància i retorni les seves competències i pressupost a les agències especialitzades a frenar la destrucció ambiental. Però l'administració de Bolsonaro segueix en el seu procés de desmantellar sistemàticament la protecció ambiental i soscavar el treball d'aquestes agències".

Les causes i efectes dels incendis

Al contrari del que es pot pensar en casos d'altres parts del món, els incendis que es produeixen a l'Amazònia no són accidents. Bàsicament la crema és per dos motius: el principal és la desforestació, és a dir, cremar el bosc per deixar la zona lliure per plantacions de soja o pastures per a la ramaderia, i proveir el mercat global de la carn. "La principal intenció a l'hora de calar foc a la selva és reconvertir la zona en un hàbitat diferent que permeti un ús molt clar com la ramaderia o el cultiu", assenyala Suárez.

Hi ha altres activitats, com les explotacions mineres, que porten a les empreses a provocar aquests tipus d'incendis a la selva de l'Amazònia. Els efectes, però, en qualsevol dels casos, són devastadors, primer per les poblacions indígenes locals, poblacions que viuen en aquests boscos i la seva subsistència depèn d'aquests.

Les conseqüències són també devastadores en l'àmbit global, ja que l'Amazònia és el pulmó del planeta. "És un dels llocs més emblemàtics del món, té una funció biològica brutal, hi ha més de 40.000 espècies de fauna i flora, moltes d'elles endèmiques", explica Suárez, que recorda que la selva acumula el 20% de l'aigua dolça del planeta i captura el 10% del total de CO2 que emetem a l'atmosfera.

La proliferació de malalties provinents dels animals, així com futures pandèmies, també és una altra de les possibles conseqüències de la desforestació de l'Amazònia. "Entrem en contacte amb zones que eren inaccessibles, amb espècies noves per a nosaltres, que es capturen i amb les quals es trafiquen", denuncia Suárez. "Perdre boscos com l'Amazònia és un autèntic drama per a la salut del planeta i, per tant, per a la nostra salut i el nostre futur", sentència.

Feina de les entitats

Des de WWF s'ha dut a terme una petició per salvar de les flames el pulmó del planeta i protegir la seva biodiversitat. "La campanya té dues finalitats: cridar l'atenció de la societat sobre aquest tema perquè no està tenint la mateixa difusió encara que el problema sigui igual o major, i mobilitzar la societat per demanar als líders polítics dels països de la zona que adoptin mesures urgents per aturar aquesta desforestació i que protegeixin l'Amazònia", explica Suárez.

La petició també inclou la intenció de demanar al govern de l'Estat espanyol que es comprometi amb la conservació dels boscos amazònics, així com a les empreses espanyoles que treballen en l'Amazònia que no inverteixin en projectes que destrueixen els boscos i la naturalesa. Aquest mateix estiu, Greenpeace va demanar al Banc Santander que deixés de finançar el sector ramader que està darrere d'aquest problema.

És feina de les entitats pressionar els governs per adoptar mesures urgents per evitar el desastre, però en realitat és feina de tots. Hem de cuidar el pulmó del planeta per sobreviure, abans que sigui massa tard.