Instagram fa visible el camp de persones refugiades de Mória

Girona Acull s'ha adherit a dues campanyes internacionals que des d'instagram volen fer el salt als nostres carrers, per fer visible el que ningú vol veure: que el camp de refugiats de Mória continua existint. Com diu Fiona Llopart, membre de l'entitat gironina, "Totes les vulneracions de drets que hi pugui haver estan passant a Mória i el món no ho sap."

La primera campanya arrenca del compte d'instagram @now_you_see_me_moria. L'agost de l'any passat, un refugiat afganès que encara viu al camp de Mória, a l'illa grega de Lesbos, i una fotògrafa dels Països Baixos, comencen a recopilar fotografies i a compartir històries que documenten les dures condicions de vida que pateixen els refugiats. A la campanya, que intenta conscienciar Europa, s'hi van sumar, més endavant, un refugiat sirià i un altre afganès. 

El compte d'instagram vol ser una finestra des de la qual revertir l'ocultació vergonyosa que fa Europa, que no permet l'entrada al nou camp (l'anterior es va cremar el setembre del 2020)  ni a periodistes ni a fotògrafs. Els treballadors de les ONG també tenen instruccions de no fer fotos. 

Amb tot el material fotogràfic recopilat es va posar en marxa un web a partir del qual s'ha organitzat una exposició a nivell internacional. Primerament es va fer una crida a dissenyadors i dissenyadores gràfics d'arreu del món perquè a partir de les fotografies, dissenyessin cartells. I a partir del 14 de febrer s'ha començat a difondre la iniciativa, animant tothom que entri a la galeria de pòsters del web, se'ls descarregui i els pengi al carrer o a internet. N'hi ha més de 100 models. 

L'objectiu és que "s'evacuï el camp de Mória", diu Fiona Llopart,  i que deixi d'haver-hi "famílies senceres tancades en condicions inhumanes". Des de Girona Acull, Llopart exigeix que "d'una vegada per totes, Europa faci l'acollida que hauria de fer a tota aquesta gent que arriba, després de fugir d'una guerra", amb tot el que això comporta. Les persones refugiades "en cap cas haurien d'acabar en un camp de detenció, com el que s'ha convertit Mória", diu Llopart.

"No hi ha prou lavabos per a tothom, no hi ha atenció psicològica, les peticions d'asil s'estan refusant sense miraments, fan denegacions d'asil massives sense cap justificació".

Un camp en el que actualment hi malviuen prop de 7.000 persones, "la meitat dels quals són nens i nenes sense cap accés a educació, que viuen en tendes molt petites que a més han de compartir amb d'altres famílies, i que si plou, s'indunden, i si fa vent, surten volant", explica Llopart, que afegeix "no hi ha prou lavabos per a tothom, no hi ha atenció psicològica, les peticions d'asil s'estan refusant sense miraments, fan denegacions d'asil massives sense cap justificació". 

La segona campanya en marxa també està organitzada des d'instagram per un fotògraf iraquià. Si entreu al compte de @yousif_alshewaili podreu veure molts fragments de la vida al camp de refugiats de Mória. Youssif Alshewaili ens acosta històries de vida molt dures, amb noms i cognoms. El fotògraf també ha posat en circul·lació cartells amb dades sobre les vulneracions al camp com, per exemple, que tres quartes parts dels refugiats tenen transtorns psicològics i  que un terç s'ha intentat suïcidar.

A banda de fer-ne diverses traduccions, va fer una crida internacional a tothom que vulgués fer-ne traduccions. " Amb una amiga, ens vam encarregar de fer les traduccions al català i castellà.", diu Llopart

Des de la Coordinadora d'ONG Solidàries, us animem a entrar en aquests comptes i a fer-ne difusió a xarxes, o als vostres barris i municipis. També podeu seguir el compte d'instagram de Fiona Llopart, des del qual, a més de fer seguiment de famílies, ha posat en marxa una campanya de recaptació de fons. Perquè tot allò que no es veu, no existeix.