Irene Rovira: "No ens podíem ni imaginar que arribaríem a fer projectes a diferents continents"

“Un altre món és possible”. Aquesta és una de les màximes d’Al Karia, una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD) que va néixer fa prop de dues dècades i que, d’aleshores ençà, ha crescut molt i desenvolupa projectes a diferents continents. Tot va començar de la mà del Xavi Barreda, l’actual president, que va cofundar una entitat que avui compta amb diferents grups de treball arreu de Catalunya. 

Volem conèixer més i millor la tasca d’aquesta ONGD, i per fer-ho hem parlat amb la Irene Rovira, vocal de l’entitat i membre del grup d’Osona. 

Al Karia és una ONGD amb presència a diferents zones de Catalunya.

Al Karia es va fundar el 2004, aviat farà vint anys. Va sorgir per la voluntat d’un grup d’amistats que tenien inquietuds en comú sobre qüestions com la cooperació internacional i la justícia social, encapçalats pel Xavi Barreda, que és l’actual president. L’entitat s’organitza a partir de diferents grups de treball, que tenim repartits a la comarca de Barcelona, el Maresme, Lleida, el Vallès i Osona, que és el grup del qual formo part i que va néixer fa una dècada, aproximadament. 

Quins són els objectius de l’entitat?

Som una ONGD sense ànim de lucre que es va crear amb la vocació de fer cooperació internacional al desenvolupament, tenint molt en compte aspectes com la justícia social i la igualtat entre homes i dones, que és un dels punts importants de la nostra tasca. Col·laborem  i acompanyem a poblacions rurals de països del sud global i fem projectes que desenvolupen noves oportunitats educatives, culturals i econòmiques, sempre de forma progressiva i sostenible.

A més, a Catalunya desenvolupem accions de sensibilització sobre l’educació de solidaritat per difondre els valors de la solidaritat i la cooperació.

Des del grup d’Osona us heu enfocat molt a treballar al Senegal.

Sí, de fet som un grup mixt de persones catalanes i senegaleses, amb molts lligams entre nosaltres. I sí, ens hem bolcat molt a Sinthiou Diahe, un petit poble situat al sud del país, a l’àrea de la Casamance. Treballem amb una contrapart amb qui ja fa anys que estem plegats. El nostre model és el codesenvolupament, és a dir, que sempre actuem conjuntament amb les persones locals, que són qui millor coneix les necessitats i la cultura del lloc on estem.

Com és Sinthiou Diahe?

Parlem d’un poble molt rural, on els seus habitants es dediquen bàsicament a l’agricultura i la ramaderia, sobretot amb les vaques. La majoria de la població és de l’ètnia fula, que abans eren nòmades i ara estan assentats a diverses poblacions. Com ja et pots imaginar, és una zona en què les necessitats bàsiques no sempre estan cobertes del tot, com l’accés a l’aigua, per exemple, i tot és encara molt manual. 

Què hi heu fet en aquest poble?

Vam començar fent un molí agrícola, un pou i unes instal·lacions per abastar d’aigua al poble. A partir d’aquí hem anat fent diferents projectes i iniciatives. També hi hem construit una escola, entre altres. I aprofitant l’escola, per exemple, fem formació a les dones del poble perquè el molí no només sigui per a ús de la població, sinó que pugui servir per a un petit negoci. 

Potenciar l’autonomia de les dones és un dels objectius principals de la vostra tasca.

Exactament, en cada projecte que fem intentem que siguin les dones qui puguin beneficiar-se i gestionar micronegocis que afavoreixin la seva autonomia. És a dir, que puguin guanyar uns diners i no hagin de limitar-se a fer les tasques de la llar, que al final no els reporta cap benefici econòmic. La idea és que puguin gestionar una mica d’economia que les permeti ser més independents. L’escola, per exemple, també ha millorat la seva situació en aquest sentit.

Aposteu molt per projectes que anomeneu productius.

Sí, el projecte del molí pot ser un exemple. A les zones rurals, sobretot de l’Àfrica, una de les coses que passen és que el jovent marxen dels pobles perquè no hi veuen oportunitats de futur. No hi ha mitjans de vida per quedar-se. Això afecta especialment a les dones. Des d’Al Karia sempre treballem per donar oportunitats, i potenciar activitats que ajudin a millorar l’economia d’aquestes zones. 

La sostenibilitat és una de les claus de la vostra acció.

És així, no fem iniciatives o projectes de gran envergadura, sinó més aviat petits i sostenibles. Per a això, un punt molt important és sempre involucrar el màxim possible les contraparts. I no només això, també amb la màxima col·laboració amb persones i autoritats locals. Entre tots treballem perquè tot el que fem pugui ser sostenible en el temps.  

A banda del Senegal, a quins més països teniu presència?

Estem també al Marroc, a l’Equador, al Perú, al Líban i a Cuba. Ara bé, el Senegal i el Marroc potser són els països on més ens hem enfocat, amb diversos i variats projectes. Ara, per exemple, estem treballant molt amb l’esport. Al Senegal estem potenciant molt els equips de bàsquet femení, que n’hi ha molts i de molt bons. I en aquesta mateixa línia estem fent formació perquè hi hagi una oportunitat laboral per a entrenadores dones. I el cert és que ha començat a donar els seus fruits.

Una tasca que feu conjuntament amb altres entitats.

Sí, pel que fa a l’esport, tenim un conveni de col·laboració amb la Fundació de la Unió Esportiva Vic, que aporta material esportiu i ens acompanya en projectes de sensibilització a Catalunya. Ara, per exemple, organitzem un torneig triangular amb la selecció catalana universitària, el primer equip de la Fundació UE Vic i l’equip d’Al Karia. Aquí també treballem molt amb escoles i instituts, amb qui fem serveis comunitaris, ensenyem valors a partir de diferents projectes i intentem donar a conèixer la riquesa cultural dels països on estem.

I també amb voluntaris.

Són essencials per a l’entitat. A més, cada estiu organitzem viatges solidaris amb voluntaris joves que participen en una breu estada als països on estem i tenen l’oportunitat de conèixer més de prop els nostres projectes, col·laborar-hi i comprendre una altra realitat. Per exemple, tenim molts voluntaris que són monitors o mestres i col·laborem amb les escoles que hem tirat endavant a diverses zones del món.

Ara que esteu a prop de fer vint anys, ha canviat molt l’entitat en aquest temps?

El cert és que no ens podíem imaginar que creixeríem com ho hem fet, malgrat que la nostra filosofia és manté en fer accions i projectes petits i sostenibles. No ens pensàvem que tindríem grups de treball a diferents zones de Catalunya, i no ens podíem ni imaginar que arribaríem a fer projectes a diferents continents. N’estem molt orgulloses.

I si mirem  al futur, com veieu Al Karia?

Personalment, penso que la idea és seguir en la mateixa línia, sense ambicions molt grosses, però cada cop fent més feina i més efectiva, a partir de l’experiència i el coneixement que anem adquirint. I sempre teixint xarxa per arribar més lluny. La màxima és ‘de mica en mica s’omple la pica’, i així seguirem.