En Jordi Reverté és l’ànima de Provocant la Pau, una entitat de les Terres de l’Ebre que ha desenvolupat nombrosos projectes a diferents parts del món on calia intervenir. Amb tota aquesta experiència acumulada, actuant en contextos de molta violència, va arribar la pandèmia. I ho va canviar tot. Avui, a banda de seguir ajudant en situacions d’emergència, la fundació ha posat en marxa un innovador projecte, un laboratori social, per anar a l’arrel dels problemes i buscar alternatives per canviar el món. A Xarxanet, en parlem amb el seu president.

Provocant la Pau és un nom prou explícit sobre els objectius que voleu aconseguir des de la fundació.

Vam decidir posar aquest nom perquè som persones molt preocupades amb l’enorme violència que hi ha al món. La fundació sorgeix el 2005 fruit de la confluència de diversos compromisos en aquest sentit. Jo havia fet alguns viatges com a cooperant, a centreamèrica i a l’Àfrica, i vaig posar en marxa aquest somni, i algunes persones em van donar suport i s’hi van sumar. Provocant la Pau és una mena de catalitzador de diverses visions del món que les persones que en formem part volem aportar.

Bona part dels vostres projectes se centren en educació i jovent.

La nostra missió principal, l’objectiu fundacional, és provocar la pau, la justícia i la solidaritat, i creiem que treballar l’educació i el jovent és la millor manera d’arribar-hi. El nostre primer projecte va ser amb nens de carrer a Guatemala, en el context de la violència de les maras. També hem treballat amb nens de carrer al Brasil, en un projecte relacionat amb la rehabilitació a través de l’art, i a Sierra Leone, amb nenes soldat.

I ara estem també a Gàmbia, centrats en la salut reproductiva i prevenció de la mutilació genital femenina. Potser aquests són els projectes que més ens han identificat en aquests dos àmbits.

Font: Provocant la Pau.

L’acollida dels refugiats també ha estat una de les qüestions que més han marcat la tasca de l’entitat.

Sí, fa sis anys, quan Europa va tancar fronteres i va esclatar la crisi dels refugiats, el nostre compromís ens va portar a acollir, com a Provocant la Pau vam tenir clar que ens hi havíem de bolcar. Això ens ha portat els darrers anys a desenvolupar diversos projectes d’atenció a les persones refugiades més vulnerables a Grècia, Turquia i els Balcans.

De fet, a Grècia fins i tot hi heu obert un centre, com va sorgir tot plegat?

Quan érem al país, vam fer un estudi de camp per identificar quins eren els col·lectius més vulnerables i vam concloure que eren les dones refugiades embarassades i les seves famílies. Calia fer alguna cosa especial perquè la seva vulnerabilitat era extrema, i vam habilitar un edifici al centre d’Atenes per acollir-les i oferir-los atenció. Es van produir situacions de dones que van donar a llum el mateix dia que havien arribat al centre, us podeu imaginar la gravetat de tot plegat.

El centre també es va ampliar a més col·lectius.

Sí, perquè hi ha moltes persones en situacions molt dures. Malgrat que és un espai especialitzat en maternitat, també vam acollir dones que estaven soles i havien estat amenaçades o violades per les màfies, famílies amb fills malalts i qualsevol persona que es trobés en una situació de desprotecció i vulnerabilitat.

Com vau aconseguir posar en marxa un projecte d’aquest tipus?

El cert és que aquest projecte i tota la qüestió dels refugiats va ser una tasca molt complicada. Jo vaig anar-hi cinc anys per organitzar els projectes personalment. Una de les claus per tirar-ho endavant va ser la feina del voluntariat, tant el d’aquí a casa nostra com l’internacional. A banda, tenim una contrapart i sempre que podem treballem amb personal autòcton. Pel que fa al centre, per fer-lo sostenible era molt important que fos autogestionat per les pròpies persones refugiades, que feien tasques de cuina, neteja i tot el que té a veure amb el seu manteniment.

La crisi dels refugiats segueix, però ha arribat una altra crisi que és la sanitària, arran de la Covid. Com ha canviat l’entitat?

La pandèmia ha accelerat un procés dins de Provocant la Pau, per a nosaltres ha estat un canvi de paradigma. Fins ara havíem donat suport a col·lectius molt marginats del sistema, però ara podem dir que tots estem afectats, tota la humanitat. Creiem que això és un canvi enorme i vam decidir asseure’ns i veure què podíem aportar en aquest sentit. La conclusió va ser que calia anar a l’arrel dels problemes, perquè si no els mals continuen i no s’acabaran mai.

Seguim treballant en situacions d’emergència, però també volem mirar més enllà, més a llarg termini.

I què en va sortir de tot plegat?

Vam decidir crear el que anomenem el laboratori social de Provocant la Pau. La mirada llarga és el que t’ajuda a saber cap a on has d’anar, i amb aquesta filosofia hem posat en marxa aquest espai col·laboratiu en què mobilitzem coneixements i idees. Volem que sigui un catalitzador de processos d’investigació, de reflexió, d’experimentació, de disseny i de projectes interdisciplinaris, entre moltes altres coses. És tot un repte per a la fundació.

Ara mateix és una prioritat per a la fundació?

Sí, perquè estem en un moment en què creiem que molts processos s’acceleraran. Un d’ells, per exemple, el canvi climàtic, que ens toca a tots de molt a prop. Aquesta és una de les qüestions que entra a la reflexió del laboratori social. Però no només volem parlar i reflexionar sobre la natura, també sobre les persones. Tenim un sistema que considerem que està malalt, que és depredador i ha provocat desastres a escala mundial constantment. La pandèmia n’és l’últim exemple.

Cal una alternativa al sistema capitalista?

No només cal, és que és una necessitat urgent. Ja n’hi ha algunes que estan funcionant i des del laboratori social estem investigant i reflexionant sobre aquestes alternatives, com són per exemple les que venen del món del cooperativisme i l’economia social i solidària, de l’economia circular. Estem molt centrats a fer una anàlisi profunda sobre aquestes alternatives per crear un altre sistema, i fer-ho en tots els àmbits, des de l’espiritual al social, econòmic, laboral… Reflexionem i ens ho qüestionem tot a partir d’un sistema alternatiu.

La tasca de sensibilització és imprescindible per canviar el món.

Exacte, per això des del principi hem desenvolupat un programa especial en valors. Es tracta que els més joves a uns valors i uns compromisos des de ben petits. A les escoles s’ensenyen uns coneixements, però potser manca un ensenyament més des dels valors, la creativitat, les emocions, des del propi ésser. Des d’aquest programa volem plantejar als joves interrogants perquè es qüestionin les coses i adquireixin una escala de valors a l’hora de fer-se camí. I recordar-los que aquesta escala s’ha d’anar refent al llarg de la vida.

Font: Provocant la Pau.

I com reacciona el jovent?

Quan anem a escoles, instituts o universitats sempre hem vist molta receptivitat, possiblement perquè ningú els ha parlat mai d’aquestes coses. I per arribar al jovent és molt important entrar en el seu llenguatge, des de les noves tecnologies fins a la música, l’art i noves expressions que utilitzen. Això és bàsic per transmetre el que volem al jovent. Si ho fas, t’entenen perfectament.

Parlem de la sostenibilitat dels projectes, com ho assoliu a Provocant la Pau?

Sempre intentem aplegar el màxim de suport social possible a través dels socis, campanyes i actes al carrer perquè la fundació sigui autosostenible. Hem tirat endavant amb aportacions solidàries perquè ens hem mogut molt per aconseguir-ho. I per a projectes com el laboratori social, que veiem com una inversió en la humanitat, nosaltres hi aportem el nostre temps, que també és molt valuós, i la nostra il·lusió i ganes de fer un món millor. En comptadíssimes ocasions hem rebut ajudes públiques.

Font: Provocant la Pau.

Per alguna raó?

És una decisió que vam prendre des del principi per tenir la màxima llibertat possible a l’hora de fer les coses, de parlar, denunciar les injustícies que hi ha al món i anar on creiem que cal actuar. En aquest àmbit social en què actuem es requereix una capacitat crítica molt marcada i prendre decisions de manera lliure.

Quin desig teniu per al futur de Provocant la Pau?

Ens agradaria que s’acabés Provocant la Pau perquè voldria dir que hem arribat a un món diferent, amb un sistema més just, autogestionat, social i més respectuós amb la mare terra. Si no féssim falta seria una gran notícia, però malauradament segueix havent-hi gent molt inconscient, superficial i materialista. I és clar, un sistema capitalista que segueix pensant que ho pot comprar tot i mai pararà de buscar el màxim benefici possible, a costa del que sigui i passant per sobre de les persones i la natura. Queda molta feina per fer.