Joana Castro: “El tancament de fronteres no impedirà la immigració”

La vostra entitat té un programa de ‘Drets Humans i Ciutadania’. Quins drets s'estan vulnerant en la construcció de fronteres arreu d'Europa i del món per impedir el pas a persones immigrants?

 

S’estan vulnerant molts drets i alguns tan bàsics com són el dret a la vida o el dret a fugir d’un país a la cerca d’un futur millor, ambdós contemplats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

Els governs i les lleis han de protegir la vida de les persones. A la Fundació Bayt al-Thaqafa ens preocupa aquesta política de tancament que cada vegada dedica més esforços a controlar les fronteres que no pas a facilitar la inclusió de les persones.

 

Aquests tancaments i militaritzacions de fronteres fan que migrar esdevingui encara més perillós i que es perdin moltes vides pel camí.

 

Com es pot revertir la situació?

 

Considerem que són necessaris i urgents canvis en la legislació. La immigració és un fenomen irreversible, és un dret de les persones lluitar per un futur en dignitat.

 

Com deia la nostra fundadora, Teresa Losada, el tancament de fronteres no impedirà que es produeixi immigració. És més, la diversitat ens ofereix la possibilitat de construir una societat més rica. La construcció de fronteres ens perjudica i empobreix a tots i totes.

 

 

L’Administració destina suficients recursos per protegir i acollir aquestes persones?

 

Les institucions públiques intenten cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones, però no és suficient. Per exemple, en els últims anys, hem vist com l’administració no ha pogut oferir l’atenció necessària a molts menors no acompanyats que estan arribant i que queden desprotegits i sense cap referent.  

 

Un altre exemple de la falta de recursos és el temps d’espera a Barcelona per poder tenir una plaça en un alberg de primera acollida. Són dos mesos.

 

 

I en quin punt es troba l’estat espanyol respecte les sol·licituds d’asil?

 

Estem sent testimonis d’un gran número de denegacions en les sol·licituds d’asil malgrat que el programa estatal d’acolliment per a persones demandants de protecció internacional tingui com a objectiu crear vincles amb la societat d’acollida.

 

Ens trobem amb situacions en què, quan les persones i les famílies ja han aconseguit un contracte de feina, els fills estan escolaritzats i han pogut llogar un pis o una habitació, és a dir, han fet tot allò necessari per tenir l’arrelament, arriba la resolució negativa.

 

Automàticament les persones queden fora del programa i passen a una situació irregular perdent tot el dret a viure dignament.

 

 

 La vostra entitat també es dedica a donar acollida, orientació i a la integració de persones immigrants. Quina és la vostra experiència?

 

A Bayt al-Thaqafa portem acollint persones des de 1974 i ho fem des del mateix punt de vista que ho feia Teresa Losada: posant l’èmfasi en el diàleg i l’intercanvi i posant en valor tot allò que les persones amb diferents cultures i històries ens poden aportar.

 

Creiem que la relació amb les persones que atenem s’ha de basar en la confiança i el compromís, des del primer contacte. Només així podrem crear un vincle que ens permeti treballar durant el temps que sigui necessari i que l’acompanyament resulti el més exitós possible. És bàsic que hi hagi igualtat d’oportunitats per a que les persones tinguin sentiment de pertinença a la societat que acull, però encara falta molt camí.

 

Per què creus que falta molt camí? Com es veuen des de la societat les persones immigrants?

 

Es tendeix a veure les persones immigrants més com a col·lectiu que requereix serveis que no pas com a persones que poden aportar alguna cosa a la societat. Però això és erroni. Les persones amb qui treballem tenen grans capacitats i cal tenir les eines i recursos per a què les puguin desenvolupar.

 

Com es pot fer un canvi de mirada cap aquest col·lectiu?

 

Tots i totes hem de col·laborar per aconseguir aquest canvi de mirada que dius. Per començar hem de perdre la por a acostar-nos a les persones d’altres procedències, podem donar suport a les entitats com a voluntaris o amb donatius o facilitar l’accés a la feina i a l’habitatge (dues de les grans dificultats) si està a la nostra mà.

 

La societat també ha d’estar implicada, a més, a promoure  canvis en les polítiques migratòries. Com deia Teresa Losada, reconeguem política i socialment que “Tots som nosaltres”.