Jordi García: “L’estat d’excepció dels drets humans està posant en risc milers de vides”

Com ha canviat la situació de les persones migrades arran de la crisi de la Covid-19?

La pandèmia se suma a les múltiples amenaces a la supervivència de persones amb necessitat de refugi a tot el món. És una situació d'extrema gravetat en l'àmbit sanitari per a aquelles persones que no tenen garantit el dret a la salut, a l'assistència sanitària. Els està afectant i es posa en risc les seves vides.

Com ha perjudicat els seus drets i llibertats?

Europa ha decretat l’estat d’excepció als drets humans. La Unió Europea i els seus estats membres han aprofitat el context d’excepcionalitat per blindar encara més les seves fronteres, abandonar a la deriva milers de persones i limitar els drets de les persones migrants i refugiades. 

Quins objectius us plantegeu per abordar la situació?

Des de Stop Mare Mortum treballem a través de tres àrees: la sensibilització, la incidència política i la mobilització de la població. Exigim l’aplicació de vies legals i segures per garantir el dret a migrar. Les vies legals i segures són possibles i són mesures per preservar la vida, la seguretat humana i la salut global.

Exigim el compliment de la legislació nacional i dels acords de l’Estat espanyol en matèria de refugi, a través de l’acció judicial. Instem el Govern espanyol i la Unió Europea a complir amb els seus compromisos en matèria de drets humans i posi en marxa mecanismes de reubicació per permetre l’arribada en condicions de seguretat de persones refugiades en situació de bloqueig als camps grecs.

La pandèmia ha causat la caiguda de les sol·licituds d’asil. Com està vivint aquesta crisi tota la gent que ara mateix no pot marxar enlloc?

Els està afectant i es posa en risc les seves vides. Les recomanacions que es fan en termes de confinament, rentar-se mans amb aigua i sabó, aïllar-se, no desplaçar-se, no estar en contacte, mantenir el distanciament social... Tot això no ho poden complir, ni poden protegir els col·lectius en risc, com les persones grans o les immunodeprimides. El desastre està servit.

Actualment les fronteres estan tancades. S’espera que es puguin obrir a curt termini perquè les persones migrades recuperin drets i llibertats com el dret d’asil?

Abans de la Covid-19 ja dèiem que hi havia una tendència de no caminar cap a una solidaritat compartida entre estats i a buscar mecanismes de distribució que fessin sostenible en el temps l'arribada de persones, sense concentrar la pressió en alguns països, quelcom que alhora alimenta discursos xenòfobs. Aquesta tendència segurament es veurà agreujada per aquesta situació.

El tancament de fronteres pot avivar els conflictes que ja existien als països d’on la gent marxa?

Avivar el conflictes existents i agreujar la situació en el països d’entrada... Son coses que ja estàvem veient a Grècia, on s’han convertint els camps de refugiats en camps de detenció, on la inseguretat física, psicològica i jurídica, la manca d’atenció sanitària bàsica i l’absència d’habitatge digne, fan insuportable viure-hi.

Les causes que empenyen les persones a fugir i arriscar la seva vida per arribar a un territori segur no s’aturen i la crisi sanitària agreuja la situació de vulnerabilitat dels qui exerceixen el dret a migrar.

Com veieu el futur de les migracions?

La migració és un fenomen intrínsec a l’ésser humà, des de sempre ens hem desplaçat d’uns territoris a uns altres quan les necessitats per viure no queden cobertes. Això segueix passant ara i seguirà passant en el futur. Ja es parla de 80 milions de persones desplaçades al 2020 i 250 milions al 2050 per motius climàtics o mediambientals. La lluita per la supervivència no s’aturarà.

Negar els fluxos migratoris no té cap sentit, cal estar preparats per gestionar-los d’una manera adequada i justa, que respecti els drets de totes les persones, des d’una perspectiva de justícia social.