Jordi Wijnalda: “En el món en què vivim, cada cop més cineastes estan en perill a causa de la seva activitat”

Un dels plats forts de l’última edició del festival ‘IMPACTE!’ va ser la primera presentació a l’Estat espanyol de la International Coalition for Filmmakers at Risk (ICFR), una entitat que va néixer el 2020 per defensar cineastes perseguits, torturats o empresonats arreu del món. 

El Jordi Wijnalda, coordinador de l’organització, alerta del creixent perill que corren molts professionals del cinema arreu del món simplement per exercir la seva professió. El representant de l’ICFR explica la tasca de l’entitat en defensa dels cineastes en perill, alhora que reflexiona sobre com la comunitat internacional pot i ha d’actuar per garantir la llibertat d’expressió a través del cinema. 

Quins són els orígens i els valors fonamentals de l’ICFR?

L’ICFR es va fundar el 2020 per donar resposta a les necessitats de cineastes i treballadors del cinema en risc arreu del món. La missió de l’organització i el seu enfocament principal estan inspirats per Orwa Nyrabia, fins fa poc director artístic del Festival Internacional de Documentals d'Amsterdam (IDFA) –un dels cofundadors de l’ICFR–, que va ser empresonat a Síria el 2014 fins que la seva esposa, la cineasta Diana El-Djaroudi, va mobilitzar la indústria cinematogràfica global per pronunciar-se en suport d’Orwa, pressionant al govern sirià perquè l’alliberés.

Com ha evolucionat l’organització des de la seva fundació?

Durant els últims cinc anys, el nostre mandat original s’ha ampliat sovint per les crisis del moment –l’evacuació de Kabul, a l’Afganistan; o un fons d’emergència per a treballadors del cinema ucraïnesos amenaçats per la guerra de Rússia al seu país–, però ens centrem en allò que millor sabem fer: fer pressió a favor dels nostres col·legues del cinema en perill, tant de manera visible –a través de campanyes, declaracions, peticions, flashmobs, esdeveniments en festivals, etc.– com invisible –amb accions de defensa entre bastidors, connexió amb assessorament legal i altres organitzacions, cartes de suport, etc.–

Quins criteris utilitzeu per identificar cineastes en risc, i com prioritzeu els casos que gestioneu?

La persona en qüestió ha d’estar implicada en el món del cinema, fet que en molts indrets s'encavalca amb el periodisme, la videografia i altres camps. El nostre àmbit d’influència és el món del cinema, i per això –tristament– hem de limitar les nostres campanyes a persones amb alguna mena de trajectòria com a cineastes. Per als periodistes, per exemple, ja hi ha moltes altres organitzacions preparades per donar suport.

De quina manera actueu?

La nostra recerca consisteix a aconseguir tota la informació correcta i, sobretot, establir una connexió propera amb qui representi el cineasta mentre està en judici o ja empresonat. Mai actuem sense el consentiment estricte dels advocats o familiars. Volem assegurar-nos que les nostres accions siguin útils, no perjudicials, per al seu cas.

Hi ha casos més mediàtics que altres.

No discriminem mai segons el grau de reconeixement internacional del cineasta; la nostra feina és aconseguir que la comunitat cinematogràfica global es preocupi tant pels cineastes emergents o actius només a escala local com pels guanyadors de grans premis (com, inevitablement, ja passa).

"És en la foscor del desconegut on els governs cometen els seus pitjors actes".

Quins són els casos més recents o urgents que esteu seguint, i quina resposta espereu aconseguir amb les vostres accions?

Aquest any ha implicat un augment d’activitat per a nosaltres, cosa que, òbviament, és una situació descoratjadora: cada cop més persones, siguin cineastes o no, estan en perill en el món en què vivim... Per tant, temem que la nostra feina no quedarà obsoleta a curt termini. Recentment, hem llançat una gran campanya de petició per als cineastes iranians Maryam Moghadam & Behtash Sanaeeha, actualment en judici i amb risc de fins a deu anys de presó pel seu suposadament obscè al film 'My favourite cake'. 

Cineastes de molt prestigi s’han sumat a la petició.

La petició ha estat signada per personalitats com Juliette Binoche, Pedro Almodóvar, Isabel Coixet i Mohammad Rasoulof, i fins i tot ha estat mencionada a The New York Times —per disgust del jutge del cas, cosa que és un bon senyal pel possible resultat. Com més pressió externa, més visibilitat pel cas, més possibilitats que un govern cedeixi per evitar més soroll internacional. Esperem, és clar…

En quins altres casos esteu treballant?

A banda d’això, estem treballant pels cineastes palestins Hamdan Ballal (‘No other land’) i Abdallah Motan; per la cineasta de Myanmar Shin Daewe, condemnada a cadena perpètua, però que, almenys, ha estat reduïda a quinze anys aquest gener; pel cineasta afganès Sayed Rahim Saidi, empresonat pels talibans i sense accés a cures ni medicació; per la productora turca Çiğdem Mater, complint el tercer any d’una condemna de divuit anys per una pel·lícula que mai va arribar a fer; i a la Xina, pel documentalista Chen Pinlin i el cineasta uigur Ikram Nurmehmet. Es pot consultar informació sobre tots els casos al nostre web. 

Es tracta de fer tota la pressió possible.

El nostre únic objectiu és reduir condemnes, aconseguir alliberaments, que es retirin càrrecs o, fins i tot, que s’atorguin indults —com, afortunadament, va passar amb un dels nostres cineastes el passat 31 de març: el director iranià Navid Mihandoust, el film del qual, ‘Cafe’, vam projectar al festival ‘IMPACTE!’ pocs dies abans. Gràcies a la pressió de la seva família i el nostre suport, va ser alliberat (després d’un any dels tres i mig que havia de complir) i indultat pel govern, tornant amb els seus éssers estimats i a una relativa llibertat i seguretat. Estem immensament feliços per ell i la seva família!

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de IMPACTE! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya (@impactefilmfest)

De quina manera col·labora l’ICFR amb altres entitats i festivals internacionals, com l’‘IMPACTE!’, per protegir cineastes?

L’ICFR compta amb una xarxa de socis estratègics que donen suport a les nostres operacions amb donacions anuals; i una xarxa de socis afiliats que ens donen suport amb els seus contactes, vies de recerca, i els seus canals de comunicació i audiències per donar i mantenir visibilitat als nostres casos i campanyes. ‘IMPACTE!’ n’és un gran exemple: ens conviden a parlar i fer presentacions tant davant d’audiències com de professionals, ens faciliten connexions amb altres entitats, com l’Acadèmia del Cinema Català, que va acabar distribuint la nostra campanya pels cineastes palestins Hamdan i Abdallah a altres festivals. 

I, sobretot, ofereixen una plataforma perquè les pel·lícules dels cineastes en risc puguin ser vistes pel públic. Nosaltres sempre diem: el pitjor dels cineastes en risc és que estan en risc; el millor és que fan cinema, i tots hauríem de fer l’esforç de veure’l, parlar-ne. Així els donem suport des de la distància.

Quines accions o estratègies poden adoptar els lectors i el públic en general per donar suport a la llibertat d’expressió i la seguretat dels cineastes?

Seguiu-nos a les xarxes socials, apunteu-vos al nostre butlletí, compartiu les nostres campanyes dins les vostres pròpies xarxes, signeu peticions, envieu-nos donacions directes si podeu (tot va destinat al suport als cineastes en risc), i mantingueu vives les seves històries! Tot això pot semblar trivial, però és en la foscor de l’oblit on els governs cometen els seus pitjors actes. 

Ajudeu-nos a fer cada cop més llum perquè no tinguin més remei que deixar anar cineastes que no han fet res dolent, només han traduït el món tal com el veuen a l’art que tenen a mà. Com a individus, sovint ens sentim impotents, però el nostre veritable poder està en la cura col·lectiva; el poder de mil veus.