“Les marques internacionals han de garantir que els beneficis que obtenen no siguin a costa de les vides d’aquelles persones que es troben a l’extrem inferior de la cadena de subministrament del calçat”, explica la fitxa tècnica de l’informe “S’hi deixen la pell. Vulneracions dels drets laborals en la indústria índia del cuir i del calçat”.

En el marc del projecte “Canvia de sabates”, Campanya Roba Neta, juntament amb la Federació Setem i una quinzena d’entitats europees i asiàtiques, han fet públic aquest document per plasmar l’explotació laboral que pateixen les treballadores del calçat de cuir a l’Índia, un dels principals països exportadors d’aquest material.

Segons l'estudi, les dones índies que treballen a domicili ho fan sense contracte i encara tenen menys cobertura social i sanitària que les que cusen als centres de treball. A més, la indústria del calçat i, concretament del cuir, es desenvolupa en un context d’absència de sindicats i de clara discriminació per raons de gènere i casta.

“No tenim gana, només pensem que volem dormir quan arribem a casa”

L’informe ha conclòs que entre les vulneracions més freqüents, es troba l’exclusió de les prestacions de la Seguretat Social, salaris extremadament baixos, gran volum d’hores extraordinàries i falta de protecció i formació sobre riscos laborals per a la salut i la seguretat.

“Treballem amb cuir i, tant l’olor que desprenen les pells, com els adhesius que utilitzem per unir les peces de les sabates, ens produeixen marejos. No tenim gana, només pensem que volem dormir quan arribem a casa”, declara una treballadora d’una fàbrica de calçat d’Ambur, al sud de l’Índia.

A la mateixa regió també lamenten la incapacitat de negociar sous més alts amb els intermediaris que els proposen treballar a domicili: “Els intermediaris coneixen molta gent que vol treballar i ho necessita de veritat. Així que, si intento negociar una o dues rúpies més, se n’aniran a una altra zona. Repartiran el treball allà on hi hagi algú que acabi fent-ho”.

A Ambur, el salari mínim està al voltant dels 39 euros mensuals. Ingressos tan baixos empenyen el personal a cobrar per peça, ja que d’aquesta manera el sou és proporcional a la productivitat diària. L’estudi “Ens hi deixem la pell” assegura que les persones treballadores fan jornades d’entre 8 i 12 hores diàries, no reben una tarifa superior per les hores extraordinàries i no tenen descansos setmanals, permisos per malaltia o absències ocasionals.

Les grans empreses desconeixen on es produeix el cuir

“Canvia de sabates” ha estudiat les polítiques d’algunes de les empreses que comercialitzen calçat de cuir importat del país asiàtic –Clarks, Zara, Geox, Diesel, Kickers, Timberland, Calvin Klein, Massimo Dutti, Camper i H&M– i ha conclòs que algunes marques desconeixen on es produeix el cuir que compren i són incapaces de detectar els col·lectius de persones treballadores més vulnerables.

“Les marques de calçat han d’investigar més enllà dels proveïdors directes i assumir responsabilitats sobre les condicions de treball relacionats amb els seus productes, ja sigui en fàbriques, tallers o llars”, ha declarat José Luis Mariñelarena, coordinador de la campanya.

Campanya Roba Neta reclama al sector que prengui les mesures necessàries per garantir el treball decent en els principals països productors de calçat i cuir.

Per animar la gent a preguntar-se l’origen de les seves sabates i les condicions de treball en les quals s’han fabricat, la campanya està difonent un vídeo de sensibilització.