La campanya 'Desplaçaments Apàtrides' recull signatures per demanar la reforma del Reglament d'Apatrídia

"Apàtrida: Que no té reconeguda la ciutadania en cap estat". Així és com defineix exactament el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans una paraula que fa referència a un problema que pateixen milions de persones a tot el món. A Europa, més de mig milió de persones es troben en aquesta situació i, en el cas d'Espanya, en són milers.

Així ho denuncia la Xarxa Europea sobre l'Apatrídia (ENS, per les seves sigles en anglès), formada per més de setanta-cinc organitzacions europees entre les quals es troba la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi (CCAR).

La ENS ha començat la campanya de recollida de signatures 'Desplaçaments Apàtrides' per demanar al Govern espanyol la reforma del Reglament d'Apatrídia, que permetria "cobrir les necessitats de protecció de les persones refugiades apàtrides".

En una declaració, l'associació demana garantir assistència legal a les persones afectades i que tinguin el dret a tenir un servei d'interpretació per trencar la barrera idiomàtica. També demana facilitar la sol·licitud d'estatut d'apatrídia podent-la fer tant en el territori com a les fronteres, ambaixades i consolats "equiparant els seus drets amb les persones sol·licitants de protecció internacional".

A més, altres demandes de la ENS són:

• Reconèixer el dret de permanència provisional en el territori.
• Atorgar l'autorització de treball.
• Respectar el principi de no devolució durant el procés de sol·licitud de l'estatut d'apatrídia.
• Considerar un règim especial de reagrupament familiar.
• Reduir el termini establert al Codi Civil per a la naturalització per residència a dos anys.

[1/3] WATCH: Our staff and members explain how our new #Statelessness Identification Toolkit will help frontline practitioners to identify and address statelessness. https://t.co/qwIn80ZYHw

— European Network on Statelessness (@ENStatelessness) October 8, 2024

Què comporta la situació d'apatrídia?

Estar en situació d'apatrídia comporta la pèrdua de drets com l'accés a l'educació, a la salut i a obtenir una feina, entre d'altres. Segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), l'apatrídia pot ser provocada per sis causes:

1. Discriminació per raça, ètnia, religió, idioma o gènere. La majoria de les poblacions apàtrides a tot el món pertanyen a minories. Dades de l'ACNUR revelen que en vint-i-cinc països, la llei no permet les dones a transmetre la seva nacionalitat igual que els homes, fent que molts infants siguin apàtrides si el pare ho és, si es desconeix la seva identitat o si ha mort o desaparegut.
2. Llacunes en la legislació. Les lleis de nacionalitat moltes vegades no s'apliquen correctament i això fa que s'excloguin moltes persones, sobretot, aquells infants els quals no se sap qui són els pares o que no poden demostrar el vincle vivint en un país en què la nacionalitat s'adquireix per descendència.
3. Desplaçaments per conflictes. Els infants que neixen en un país estranger poden trobar-se en situació d'apatrídia quan no obtenen la nacionalitat del país on han nascut ni la poden rebre del país d'origen perquè aquest no permet transmetre-la.
4. Aparició de nous estats i canvis en les fronteres. Les més afectades en aquest cas són les minories ètniques, racials i religioses que tenen dificultats per demostrar el vincle amb el nou país, tot i que aquest contempli que totes les persones puguin obtenir la nacionalitat.
5. Pèrdua o privació de la nacionalitat. Per viure fora del país d'origen durant un període de temps prolongat.
6. No demostrar un vincle amb l'estat. Un certificat o partida de naixement és un document que prova el lloc on s'ha nascut i, per tant, es té un vincle amb aquell país. No tenir-lo, pot comportar risc d'apatrídia.

Testimonis apàtrides

La Xarxa Europea sobre l'Apatrídia recull al seu web, diversos testimonis de persones afectades. La Salka és refugiada sahrauí i ha crescut a Tolosa (el País Basc). Quan va acabar els estudis secundaris va anar a estudiar a la universitat als Estats Units, on es va graduar en Relacions Internacionals i Recursos Humans. Tenia un passaport per a persones refugiades sahrauís, però havia de tornar a Espanya cada any per renovar el permís de residència. L'elevat cost d'aquests viatges va fer que un any decidís quedar-se als EUA per poder pagar els estudis.

Quan va tornar a Espanya, la Salka no va poder renovar el permís de residència ni treballar legalment. Després de dos anys de gestions a la comissaria, li van concedir l'estatut d'apàtrida. Ella comenta que "si no ets proactiu i preguntes, poden passar mesos fins que t'assabentes que la teva sol·licitud ja està resolta" i explica que després d'obtenir aquest document has de fer una nova sol·licitud per demanar la targeta d'identitat d'estranger, fet que allarga encara més el procés.

Per la seva banda, en Moustafa va néixer al camp de refugiats de Neirab, a Síria, després que el seu avi fugís d'Acre per l'ocupació israeliana. Tot i haver nascut en territori sirià, no pot accedir al procediment per aconseguir la nacionalitat siriana, ja que les persones refugiades palestines en queden excloses. El primer 'document de viatge' indica que és de nacionalitat palestina, però no li permet demanar un visat perquè la gran majoria de països no reconeix Palestina com a estat.

Quan va acabar el batxillerat, en Moustafa va poder aconseguir un visat per continuar estudiant a Algèria, on tampoc va poder demanar la ciutadania per la seva condició de persona refugiada palestina. En finalitzar els estudis, va decidir quedar-se, però l'empresonen per "no tenir papers" (el visat d'estudiant era vàlid durant un curs acadèmic).

D'Algèria va passar al Marroc i d'allà a Melilla, on va arribar nedant, després de diversos intents de travessar la frontera terrestre. Després va viatjar a Alemanya, on va demanar protecció internacional, però li van denegar. La policia alemanya el va detenir i el va tornar a Espanya perquè era el primer país de la Unió Europea on va ser registrat. Aquí van tornar a obrir el seu expedient d'asil i passats uns mesos li van acceptar, concedint-li una protecció subsidiària.