Aquest dilluns 24 d’abril s’han complert deu anys de la tragèdia més important de la història de la indústria tèxtil. Parlem de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza, que allotjava cinc fàbriques de roba i que en pocs minuts va quedar reduït a una muntanya de runa, provocant almenys 1.138 víctimes mortals i més de 2.000 persones ferides.

El pitjor de tot plegat és que el desastre, ocorregut el 24 d’abril del 2013 a Savar, als afores de la capital de Bangladesh, es podria haver evitat si s’haguessin escoltat les advertències de les treballadores de les fàbriques de confecció de l’edifici, que ja havien estat evacuades el dia anterior per risc d’accident i van avisar repetidament de la inseguretat del complex.

No només es van ignorar els advertiments, sinó que es va obligar les treballadores a tornar als seus llocs de feina sota amenaces, una decisió que van acceptar arran de la situació d’enorme precarietat que vivien i que, de retruc, a moltes d’elles les va dur a la mort.

Ara que ha passat una dècada de l’ensorrament del Rana Plaza, la Campanya Roba Neta, d’abast internacional i amb presència a disset països, ha organitzat homenatges a diverses ciutats en record de les persones que van perdre la vida aquell fatídic 24 d’abril. Un d’aquests actes ha tingut lloc a l’Arc del Triomf de Barcelona, on les activistes de la campanya, que a Catalunya coordina SETEM, han desplegat una lona amb el nom de les 1.138 víctimes i han compartit flors i espelmes per homenatjar aquelles persones que van morir fabricant la nostra roba.

“Enguany, com era el desè aniversari de la tragèdia, volíem plantejar-ho com un homenatge i hem replicat el mateix acte a diverses ciutats amb la idea de recordar i intentar evitar que un fet com aquell es repeteixi”, exposa a Xarxanet la Judith Talvy, responsable de la Campanya Roba Neta a Setem Catalunya.

Més enllà del record, destaca Talvy, també hi ha hagut espai per a la reivindicació. En aquest sentit, la principal, expressada a través d’un manifest, se centra a exigir a marques com Levi's, Decathlon, Amazon i Ikea, per citar-ne algunes, que es responsabilitzin de les condicions de treball en les seves cadenes de subministrament i signin l’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció.

El text, al qual ja s’han adherit unes dues-centes empreses, assenta les bases per posar en marxa les reformes necessàries per garantir la seguretat a les fàbriques de roba.

Igualment, la campanya també es dirigeix a les institucions per reclamar una llei vinculant de deguda diligència que protegeixi els drets humans i el medi ambient al llarg de tota la cadena de valor de les empreses i sancioni les empreses que incompleixen amb la responsabilitat de respectar els drets fonamentals.

Pel que fa a les consumidores, se les convida a sumar-se a la petició internacional per redoblar la pressió per aconseguir que es protegeixin les treballadores de les fàbriques.

Han canviat les coses una dècada després de la catàstrofe?

Deu anys després del col·lapse del Rana Plaza, quina és la situació actual de la indústria i de les seves treballadores al país? El cert és que la tragèdia va ser tan greu que va suposar un punt d’inflexió i sí que va obligar a certs canvis, sobretot pel que fa a la millora de la seguretat a les fàbriques, a través de l’Acord de Bangladesh, que va assolir que més de 1.600 fàbriques fossin més segures per a dos milions de treballadores.

Uns anys després, el 2021, es va anunciar un pacte més ambiciós, que ja han signat prop de dues-centes empreses i que s’ha ampliat a altres països on existeix la mateixa problemàtica, com el Pakistan, i s’espera que n’abasti encara més en els pròxims temps.

Aquest Acord Internacional sobre Seguretat i Salut en la Indústria Tèxtil i de la Confecció, bastit en bona part arran de la pressió internacional de la campanya, no es limita a reforçar la seguretat, sinó que aborda altres àmbits com la salut i la seguretat de les treballadores, entre altres. De fet, l’acord actual expira aquest 2023 i la Campanya Roba Neta ja fa temps que està collant perquè es renovi i s’ampliï.

La Judit Talvy creu que és imprescindible que s’actualitzi i s’estengui perquè “és un acord que signen tant les marques com els sindicats i implica un control extern de la seguretat en aquells edificis, i estableix tot un sistema que garanteix aquest control, formacions en prevenció d’accidents i inspeccions als edificis, entre molts altres temes”.

Les millores han d’anar més enllà de la seguretat

“Gràcies a l’acord, podem dir que deu anys després de la tragèdia la situació pel que fa a la seguretat ha millorat i implica responsabilitat per a les marques productores; no obstant això, hi ha coses que no han canviat, o no han millorat tant, com el tema dels salaris i el dels sindicats”, assegura la membre de Setem Catalunya.

Actualment, els salaris de les treballadores equival a uns setanta-cinc euros mensuals, menys de la meitat de la quantitat que s’estima necessària per portar una vida digna i molt per sota dels prop de 225 euros de salari mínim que demanen els sindicats de Bangladesh.

Enguany, en el marc de la revisió quinquennal del salari mínim que es va acordar després de l’esfondrament del Rana Plaza, toca una revisió salarial. Davant les resistències dels propietaris de les fàbriques, la campanya exhorta les seves clientes, és a dir, les grans marques internacionals, a “secundar públicament l’augment i comprometre’s a cobrir-lo”.

Pel que fa a la llibertat d’associació, malgrat els canvis en la legislació laboral i l’augment del nombre de sindicats durant els anys posteriors a la catàstrofe, el cert és que s’han fet passos enrere, incloses violentes repressions contra les protestes salarials. Per això, des de la Campanya Roba Neta s’insta a “crear un entorn propici en la llei i en la pràctica perquè els sindicats exerceixin el seu dret a organitzar-se i a la negociació col·lectiva, i eliminar els llindars per formar sindicats”.

Demandes a marques i institucions per evitar noves tragèdies a la indústria

Així, a més d’exigir a grans marques com Levi’s, Amazon, Decathlon o Ikea que signin l’Acord Internacional sobre Salut i Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció, la Campanya Roba Neta també es dirigeix a les institucions per garantir la seguretat a la indústria tèxtil i una vida digna a les seves treballadores.

A través de la Plataforma per Empreses Responsables, de la qual forma part la campanya, les activistes demanen al Govern espanyol la consecució d’una llei vinculant de deguda diligència, centrada a protegir els drets humans i el medi ambient al llarg de tota la cadena de valor de les empreses, facilitar l’accés a la justícia a les víctimes d’abusos corporatius i sancionar les empreses que no respectin els drets humans fonamentals.

Alhora, criden l’executiu espanyol a donar suport a una norma europea que faci responsable les empreses dels abusos que es puguin cometre en la seva cadena de subministrament.

En aquest sentit, Talvy creu que “cal una legislació que impliqui responsabilitat a les empreses allà on es produeixi l’accident; és bàsic regular els sectors, no només el tèxtil i de la confecció, perquè es depurin realment aquestes responsabilitats i no només parlem de recomanacions, sinó d’obligacions”.

Igualment, a nivell de les administracions públiques, que adquireixen una gran quantitat de productes tèxtils i roba, sobretot per a les indumentàries de treball, l’activista reclama que prediquin amb l’exemple i fomentin la compra pública socialment responsable. “També tenen molt de poder per demanar millores i pressionar perquè es compleixin les condicions laborals a tota la cadena”, afirma.

Finalment, la campanya proposa a les consumidores afegir-se al clam per engatjar les marques a comprometre’s amb la seguretat i les condicions laborals dignes a la indústria a través de la signatura d’una petició internacional.

La necessitat de posar fil a l’agulla per tirar endavant totes aquestes mesures és urgent perquè els accidents i les morts no cessen. Sense anar més lluny, la setmana passada van morir quatre bombers i tretze persones van resultar ferides després de l’esfondrament d’una fàbrica tèxtil a Karachi (Pakistan), que produïa roba per a diverses marques internacionals com Alcampo.