“És inacceptable que França, essent el bressol dels drets humans i la sisena economia del món, tingui gent morint al carrer per la manca d’habitatges”. Aquestes paraules pronunciades el 2019 per la delegada especial de les Nacions Unides per al dret a l’habitatge, Leilani Farha, van posar de manifest una de les problemàtiques més greus que viu França: l’augment incessant de les persones sense llar i la manca de respostes per part de l’Estat per evitar-ho.

Una situació traduïda en xifres per un estudi del 2020 de la Fundació Abbé Pierre, que va concloure que arreu del país hi ha prop de 300.000 persones sense llar, incloent-hi aquelles que estan en situació de carrer, com les que s'allotgen temporalment en centres d’acollida o hotels socials, entre altres. Aquesta xifra ha augmentat exponencialment cada any. De fet, segons aquest estudi, la quantitat de persones sense sostre al país es van doblar entre el 2012 i el 2020.

Contra aquesta problemàtica batalla l’associació francesa ‘La Cloche’, que es va crear el 2014 i es va establir a vuit de les principals ciutats del país, incloent-hi París, on l’últim recompte, de fa tres anys, es va tancar amb prop de 3.000 persones dormint al ras de la capital francesa. És una iniciativa de Louis-Xavier Leca, un ciutadà de 27 anys, que va apostar per fundar una entitat que tingués com a objectiu “implicar la ciutadania en la cerca d’una societat més inclusiva, lluitar contra els prejudicis i canviar la mirada sobre les persones que viuen al carrer”.

Una entitat per canviar mirades

L’entitat, expliquen en Goli Moussavi i la Julia Dumont, codirectors de La Cloche a la regió de L’Illa de França, es va crear a partir de tres constatacions de diversos estudis realitzats al país, que van impulsar el fundador de l’entitat a posar-la en marxa.

La primera, que el 83% de les persones sense sostre ha sentit el rebuig dels passejants, fet que suposa un fre per a la seva reinserció. La segona, que el 94% de la població va manifestar que li agradaria actuar contra l’exclusió social, però no saben com fer-ho. Finalment, que el lligam social i el canvi de mirada són tan importants com l’ajuda material per fer front a l’exclusió.

“A La Cloche situem la inclusió social al mateix nivell que altres necessitats bàsiques com l’habitatge, la salut o l’alimentació per plantar cara a l’exclusió; pensem que els petits gestos diaris als barris milloren la vida quotidiana de les persones sense llar i eviten el seu aïllament. És una feina de tots”, explica a Xarxanet en Goli Moussavi.

Per tot plegat, l’entitat crea oportunitats i ofereix solucions per implicar socialment totes les persones, tant si són persones sense llar com si no, en la lluita contra aquesta xacra que és l’exclusió i assolir una societat més inclusiva en tots els sentits. “Arribar a aquest objectiu passa per un canvi de mirada sobre les persones que viuen al carrer que s’ha de fer mitjançant la informació i la ruptura d’estereotips i clixés”, afegeix la Julia Dumont.

Dos projectes principals i activitats inclusives

Un dels principals projectes que duu a terme La Cloche i que millor defineix l’entitat és ‘Le Carrillon’, una xarxa de solidaritat entre comerciants i ciutadans del barri, amb especial atenció a les persones sense sostre. A través d’aquesta xarxa, cada comerciant ofereix una sèrie de serveis gratuïts i variats a ciutadans que ho necessiten, com carregar la bateria del telèfon, imprimir o fotocopiar papers administratius, escalfar menjar al microones o facilitar un espai per guardar les pertinences, entre altres.

“La persona que ho necessita se sent benvinguda al comerç i hi ha un intercanvi humà que beneficia tant a aquesta persona en situació de precarietat com al comerciant, que se sent més implicat socialment”, convé en Goli.

El segon projecte que destaquen els membres de l’entitat és ‘La Clochette’, una xarxa d’iniciatives urbanes inclusives que segueix el mateix model que l’anterior, on tothom és convidat a participar, que van des de l’obertura de patis compartits i granges urbanes a un circuit de murals urbans, entre moltes altres.

“Es tracta de proposar espais oberts a tothom, on destaquen els espais verds, i que serveixen per ‘fer barri’”, asseguren des de l’entitat. En aquesta xarxa, s’hi vol implicar a bona part del veïnat, també i especialment les persones sense llar, i participen en l’embelliment dels carrers i els barris.

Igualment, La Cloche organitza regularment esdeveniments i activitats culturals als barris, com tallers de teatre, xerrades sobre filosofia o la formació de corals. A banda, unes de les iniciatives que més èxit han tingut són un programa de ràdio-web i una gaseta que protagonitzen les persones sense sostre. “El que volem és donar la paraula a qui no l’ha tingut mai perquè la ciutadania canvïi el seu punt de vista i la seva mirada respecte a aquestes persones”, exposa la Julia Dumont.

Segons expliquen des de l’entitat, un dels principals problemes que afronten les persones que viuen al carrer és l’enorme estigma social que pateixen, que es pot veure en els resultats de diversos estudis i enquestes fetes al país. Per exemple, explica en Goli, un estudi de BVA i l’associació Emmaüs revela que la preocupació principal de les persones sense llar, a banda de l’alimentació i trobar un lloc per dormir, és mantenir una imatge “presentable” per evitar el rebuig social.

“L’estigma que arrosseguen és un problema especialment greu a França, per això també organitzem regularment operacions de sensibilització que fem a escoles i empreses, entre altres, per intentar fer entendre millor el que implica l’exclusió social i tot el que significa viure al carrer”, explica en Goli.

La crisi de la Covid ha agreujat les dificultats de les persones sense sostre

Com ha passat també a Catalunya, la situació de les persones que viuen al carrer s’ha complicat de valent arran de la pandèmia. Des de La Cloche expliquen que s’ha posat en relleu una situació d’urgència sanitària greu, atès que la majoria de les persones viuen en grans ciutats, on la majoria d’entitats socials han aturat la seva activitat a conseqüència del confinament. Això ha dificultat encara més l’accés a necessitats essencials com alimentar-se, hidratar-se, accedir a lavabos, rentar-se les mans o dutxar-se.

A banda, la crisi de la Covid també ha fet surar una urgència social molt profunda per a les persones sense llar. La majoria dels indrets de socialització per a aquestes persones, com els centres de dia, han quedat tancats, les possibilitats d'interacció i socialització s’han reduït molt, fet que ha incrementat el seu aïllament, que ja era gran abans de la pandèmia.

“Durant aquesta crisi, les persones sense sostre s’han trobat amb una doble urgència que ha agreujat la seva situació i l’aïllament que pateixen ha pres una forma encara més violenta per a ells”, lamenta la Julia Dumont.

Sense resposta des dels poders públics

A tot plegat, l’Estat francès no ha sabut donar una resposta efectiva, ben al contrari, atès que l’actuació de les autoritats en aquest sentit ha estat molt discutible, lamenten des de l’entitat. “Globalment, la situació és alarmant, i no ha fet més que agreujar-se amb la pandèmia, però també per unes polítiques públiques completament insuficients per fer front al problema”, assenyalen.

I, en aquest sentit, exposen alguns exemples concrets com la negació del dret a l’habitatge que invoca la llei francesa, el tracte repressiu a les pràctiques de supervivència (detenció de persones sense sostre o prohibició de repartir aliments), la supressió de l’observatori nacional de la pobresa i l’exclusió social, les retallades del pressupost per a finalitats socials, entre altres.