La Covid-19 va augmentar la desprotecció de poblacions implicades en conflictes armats

L’anuari ‘Alerta 2021!’ de l’Escola de Pau analitza l’estat del món amb relació a conflictes, drets humans i construcció de pau. Es tracta d'una anàlisi dels fets més rellevants de l'any 2020 i de les causes, dinàmiques, factors i conseqüències de les zones amb conflictes armats i tensió sociopolítica. L’anàlisi es fa a través d’una mirada regional que permet identificar tendències globals, així com elements de risc i alerta preventiva. A més, detecta oportunitats per a la construcció de pau i per a reduir o resoldre aquests conflictes.

Impacte de la Covid-19 en els conflictes i la construcció de pau

L’informe d’enguany aporta dades i conclusions inevitablement marcades per la pandèmia de la Covid-19. Constata que la Covid-19 va causar un augment de la precarietat i la desprotecció d’un elevat nombre de poblacions implicades en els enfrontaments en conflictes armats així com de l'ús indiscriminat i deliberat de la violència contra la població civil. 

Amb aquest escenari, l’ONU va fer crida a un alto el foc que va rebre una escassa i desigual resposta amb cessaments del foc curts i que van veure’s afectats també per la pandèmia. 

Així mateix, atribueix a la Covid-19, segons la previsió de dades aportades per l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès), que 235 milions de persones necessiten assistència humanitària l’any 2021, un 40% més respecte dades estimades de l'any anterior.

La pandèmia ha agreujat també l’estigma de la violència sexual en els conflictes, com afirma el secretari general de l'ONU, António Guterres. 

Augment dels conflictes armats d’alta intensitat i del nombre de persones desplaçades 

D’acord amb l’anuari, l’any 2020 es va donar un augment considerable dels conflictes armats d’alta intensitat que han suposat un 47% del total i es van mantenir el nombre de conflictes armats a un total de 34, la mateixa xifra que l'any anterior. La majoria dels conflictes armats eren interns internacionalitzats. Dels quals, 15 es van concentrar a l'Àfrica, nou a Àsia, sis a l'Orient Mitjà, tres a Europa i un a Amèrica.

A l'informe s'afirma que, del total de persones desplaçades, 26 milions es trobaven en situació de refugi i 45.700.000 en situació de desplaçament forçat intern, de les quals un 48% de les persones refugiades eren dones. També, que durant l'última dècada, com a mínim 100 milions de persones a tot el món s’han vist obligades a desplaçar-se de manera forçada de les seves llars.

Una altra dada rellevant és que l’Àfrica va ser el continent amb una concentració més elevada de crisis sociopolítiques amb un total de 38 casos, seguida d'Àsia amb 25, Orient Mitjà amb 12 i Europa amb 10 i Amèrica Llatina també amb 10 casos.

Negociacions de pau en temps de pandèmia

Per la seva banda, l'informe ‘Negociacions de pau’, també de l’Escola de Pau, identifica un impacte directe de la pandèmia sobre els processos de pau a tot el món, destacant la necessitat de vies de resolució negociada davant la gravetat de la pandèmia en nombrosos conflictes i tensions. 

Altres impactes constatats són que va fer minvar l'accés a assistència sanitària, va incidir en la situació econòmica i en l'accés a mitjans de vida, va impedir la llibertat de moviment i l’accés als serveis per a poblacions en territoris dividits, va accentuar la violència contra les dones en l'entorn proper, entre molts efectes. 

Com a perspectiva global i principals tendències, l’informe mostra que l’any 2020 es van identificar un total de 40 processos i negociacions de pau al món: 13 a Àfrica, 11 a Àsia, set a Europa, cinc a l'Orient Mitjà i quatre a Amèrica. També es va detectar una millora en el nombre de processos i negociacions de la pau a escala mundial respecte l’any 2019.