La diàspora senegalesa mira amb preocupació la regressió democràtica del seu país

La diàspora senegalesa que viu a Catalunya no pot evitar torçar el gest quan gira la mirada cap al seu país. Avui, el Senegal travessa una greu crisi social i política que amenaça abocar el país, que era considerat el més estable de l’Àfrica Occidental, a un atzucac d’incertes conseqüències. 

La comunitat senegalesa, una de les més nombroses a casa nostra, veu ara amb molta preocupació el que està passant i s’ha mobilitzat arreu de Catalunya per protestar contra la corrupció endèmica que corca la democràcia al país i, sobretot, la perillosa deriva autoritària que mostra el govern de Macky Sall, president de la República des del 2012.

La tensió política i social al Senegal s’ha disparat des del març del 2021, quan l’esclat social va ser durament reprimit per les forces de seguretat i els aldarulls van acabar amb l’assassinat de catorze persones. D’aleshores ençà, la situació no ha millorat i el país s’acosta perillosament a l’abisme.  

La convulsa actualitat que viu el país s’ha abordat a la primera sessió del cicle de xerrades ‘Música i Drets Humans’, organitzat a l'Orfeó Lleidatà amb la col·laboració de la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida, que ha comptat amb la participació dels rapers senegalesos residents a la capital del Segrià Kanakoumé, Cool Sadiq i Dem Buso. La temàtica ha girat entorn del hip-hop com a eina política i s’ha destacat el paper crucial del rap senegalès en les protestes que sacsegen el país i en què el jovent del país té un rol protagonista.

El Govern de Macky Sall dinamita la pau social

Històricament, el Senegal ha exercit un paper de garant de l’estabilitat de la regió de l’Àfrica de l’Oest. És un país amb una gran diversitat social, cultural, política i religiosa que, malgrat que també ha patit –i pateix– conflictes com el de la Casamance, al sud del país, sempre ha gaudit d’un cert equilibri pel que fa a la convivència i no ha viscut una dictadura o una guerra civil, a diferència de molts països del seu entorn.    

Tot això va saltar pels aires el març del 2021, quan el país va aparèixer als titulars de la premsa internacional pels greus disturbis, brutalment reprimits per les forces de l’ordre, que van acabar amb la mort de catorze persones. Es consumava així una escalada de tensió que es venia gestant temps enrere per diverses raons, com la gestió de la covid-19, la corrupció manifesta del govern i la pulsió antidemocràtica de l’executiu de Sall. 

L’espurna que va encendre el país i va provocar l’esclat social va ser la detenció del principal polític opositor, Ousmane Sonko, líder del partit dels Patriotes Africans del Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat (PASTEF), arran d’una denúncia per violació que les persones que li donen suport consideren un muntatge del president per apartar-lo de la primera línia i eliminar així un rival polític. A més de Sonko, també van ser detingudes nombroses activistes, opositores i periodistes crítiques amb el govern.   

Lluny d’assumir errors per la resposta violenta de les forces de l’ordre, el govern de Sall va encarregar una investigació que va concloure que els aldarulls, majoritàriament protagonitzats per persones joves, havien estat incitats per Sonko i que l’actuació de la policia havia estat exemplar. 

Tot plegat va encendre encara més els ànims d’una població frustrada per la regressió democràtica del país i el que s’interpreta com una política de submissió a potències estrangeres, traduïda en múltiples acords comercials que han obert la porta a empreses multinacionals a instal·lar-se al país i explotar les seves riqueses i recursos. La mostra més sagnant d’això són els acords bilaterals de pesca signats amb la Unió Europea (UE), renovats el novembre del 2020, que han enfonsat la pesca artesanal local i han obligat a milers de persones a emigrar per sobreviure.  

Del març del 2021 ençà, la tensió que es viu al Senegal no s’ha apaivagat i amenaça d’escalar d’intensitat i trencar la pau social, especialment a la zona de la Casamance, feu del PASTEF. L’ofensiva autoritària del president Macky Sall, qui sembla estar preparant el terreny per a la seva candidatura de cara a les eleccions del febrer del 2024 i sumar així un tercer mandat, malgrat que la Constitució senegalesa ho prohibeix expressament, no ajuda a rebaixar la tibantor.

Mobilitzacions de la comunitat senegalesa a Catalunya i a la resta de l’Estat

En aquest context, una part significativa de la diàspora senegalesa a Catalunya i al conjunt de l’Estat ha sortit al carrer per expressar el seu malestar i preocupació davant d’aquesta situació i exigir a l’executiu de Sall que s’acabin les detencions arbitràries, la censura i les represàlies contra les opositores polítiques.  

A Lleida, que compta amb una nombrosa diàspora senegalesa, simpatitzants del PASTEF i membres de la comunitat es van concentrar el passat dissabte 18 de març a la plaça Sant Joan per denunciar els abusos del president Macky Sall en contra de l’oposició i de la ciutadania crítica amb la gestió del seu govern. 

“Sall, abans de ser president, va fer molta pressió perquè la Constitució recollís limitació de dos mandats, i ara ell es vol presentar a un tercer mandat i està empresonant totes les persones que critiquen el seu Govern, des de periodistes a persones de la societat civil”, exposa a Xarxanet l’Amadou Dia, membre de la comunitat senegalesa de Lleida, qui acusa l’actual president de corrupció i de dilapidar les riqueses del país.

“Tenim petroli, gas, or i molts recursos, i tot s’ho estan repartint entre un grup reduït de persones molt properes al president, fins i tot els fons que el país ha rebut per lluitar contra la covid”, suma.

Per aplanar el seu camí cap a la reelecció als comicis del febrer del 2024, el dirigent està obstaculitzant les candidatures que poden fer-li ombra, com la del seu principal opositor, Ousmane Sonko, líder del PASTEF, que compta amb molt suport entre el jovent del Senegal i va ser detingut per unes  acusacions de violació, fet que va desembocar en l’esclat de violència del març del 2021.

El 2017 també va ser detingut un altre dels potencials rivals del president, l’aleshores alcalde de Dakar, Jalifa Sall, del partit socialista, per un delicte de malversació de fons –que ell sempre ha negat–, fet que li va impedir presentar-se a les eleccions presidencials del 2019. I no han estat els únics. “Aquesta és l’estratègia que sempre utilitza el president Macky Sall per desempallegar-se dels seus rivals polítics i perpetuar-se en el poder”, afirma l’Amadou Dia, qui no dubta a dir que Sall “s’ha convertit en un dictador”. 

Dia explica que des de la diàspora senegalesa la situació s’està vivint amb molta preocupació i les persones s’han començat a organitzar per protestar contra la deriva del president i prestar suport a les represaliades. “Fem una crida per exigir que es garanteixi la celebració d’unes eleccions democràtiques i pacífiques al Senegal, i es garanteixi el respecte i defensa dels drets humans fonamentals, la llibertat d’expressió, el dret de protesta,  que es posi fi a la corrupció i a la violència policial”, van expressar en un comunicat les persones que es van concentrar a Lleida.