“A l’Índia hi ha tota una generació en risc de perdre el seu futur, cal treballar per la reinserció escolar i evitar que es perpetuï el cercle de la pobresa”. La declaració contundent de la Susana Hidalgo, responsable de comunicació a la Fundació Vicente Ferrer, dona una idea de com la pandèmia ha posat en escac l’educació a l’Índia. Des que va esclatar la crisi de la covid-19, ja fa gairebé dos anys, l’accés a l’escola de més de 280 milions de menors es va tallar en sec arran dels successius confinaments imposats per les autoritats per contenir l’expansió del virus.

En aquest context, la fundació ha posat en marxa la campanya ‘Es busquen amics invisibles’, que aquest Nadal busca persones anònimes amb l’objectiu d’apadrinar 3.000 nens i nenes, detectats per l’entitat a les regions de Madakasira, Adoni i Srisailam, que es troben en situació de vulnerabilitat extrema i que necessiten ajuda de forma urgent. La idea és que tothom que participi en la iniciativa canviï el tradicional regal de l’amic invisible per l’apadrinament d’un infant i ofereixi així una oportunitat de futur a aquests infants.

Així, a partir de vint-i-un euros al mes, qualsevol persona pot apadrinar un infant i ajudar a enfortir la seva educació i salut, així com la de les seves famílies i comunitats. La donació es destinarà, entre altres, a comprar material escolar per als centres educatius, oferir acompanyament educatiu als infants i joves i assistència sanitària fins als divuit anys als hospitals de la fundació.

Un sistema educatiu en escac

El problema de l’educació a l’Índia ve de lluny i enfonsa les seves arrels en un temps anterior a la pandèmia. De fet, abans de la irrupció de la covid, més de sis milions d’infants ja no anaven a l’escola, segons dades d’Unicef. A més, prop del 30% dels que sí que hi va abandona els estudis prematurament, amb taxes molt més altes en les comunitats més empobrides.

“Aquesta és una problemàtica que afecta sobretot a les nenes, a la fundació hi tenim el focus posat des de fa molt de temps”, afirma a Xarxanet Hidalgo, que destaca que l’abandonament escolar va de la mà d’altres fenòmens l’augment dels matrimonis en edats primerenques, la incorporació de milions de menors al mercat laboral per ajudar a l’economia familiar o el repunt de problemes nutricionals en infants, segons han advertit les pròpies autoritats del país.

“Al final, l’aula és un espai de protecció, lliure de violència, on els infants també reben un àpat al dia o els mestres poden detectar determinades situacions de vulnerabilitat; d’aquí la importància de l’escolarització”, rebla.

Per tot plegat, la Fundació Vicente Ferrer centra molts esforços a sensibilitzar les famílies sobre el valor de l’educació per als infants. “L’educació és la clau per al desenvolupament i el progrés, el motor de transformació individual i col·lectiu”, ressalta el Moncho Ferrer, director de l’entitat.

La pandèmia ha aprofundit encara més les deficiències

Més encara després del terrabastall de la pandèmia, que ha agreujat la situació de l’educació al país. Prop d’1,5 milions d’escoles van tancar les portes, en el context del confinament més gran i estricte del món.

D’aleshores ençà, la tornada a les aules no ha estat homogènia i, malgrat que alguns centres van reobrir l’agost d’aquest any coincidint amb la baixada de la incidència del virus, altres han tornat a tancar i n’hi ha que encara no ho han obert, gairebé dos anys després de l’aparició de la covid. “Estem treballant en coordinació amb el Govern indi per convèncer les famílies que perdin la por de portar els seus fills i filles a classe”, apunta Hidalgo.

Com a solució temporal, l’Índia, com tants altres països, va decidir continuar amb l’educació en línia. No obstant això, i tenint en compte les enormes diferències entre el sistema educatiu a les zones rurals i les ciutats, el balanç ha estat pobre. El resultat és que milions d’infants han quedat exclosos del sistema educatiu, especialment els més vulnerables.

En aquest sentit, les dades d’Unicef alerten que només un de cada quatre infants va tenir accés a dispositius digitals i connectivitat a internet. “En molts casos, a més, aquest dispositiu era un telèfon mòbil, que no és la millor eina per seguir les classes correctament”, diu Hidalgo.

Tanmateix, tot i els esforços del govern i de la fundació per rebaixar la bretxa tecnològica -l’entitat va facilitar 653 tauletes perquè nens i nens poguessin continuar amb l’educació reglada-, la majoria dels infants va haver d’aturar el seu aprenentatge, amb tot el que això implica.

Així doncs, aquest Nadal pren més rellevància que mai la campanya de la Fundació Vicente Ferrer, que cerca persones per ajudar uns 3.000 infants i fer visible el seu suport a l’educació dels nens i nenes a l’Índia. “Ara més que mai, és essencial que tothom faci el possible per seguir donant suport a l’educació de les futures generacions del país”, conclou la Susana Hidalgo.